Pickwick, premi Ciutat de Barcelona de Traducció

20.02.2013

Miquel Casacuberta ha obtingut el premi Ciutat de Barcelona 2012 per la traducció d’una de les obres emblemàtiques de Charles Dickens,  Acontravent i el mateix traductor sota el segell de Traduccions Inèdites. Núria Mirabet, guanyadora del premi Ciutat de Barcelona 2011 per Poesia i veritat de Goethe, ha format part del jurat enguany i ens fa una valoració crítica de la traducció de Miquel Casacuberta.

 

Charles Dickens

Que cada generació tradueix els clàssics és un tòpic que no sempre es correspon amb la realitat: l’any 1931 Edicions Proa va publicar amb el títol Pickwick (Documents pòstums del Club d’aquest nom) la versió de Josep Carner de la primera i divertidíssima novel·la de Charles Dickens, fins l’any 2012 no n’ha aparegut cap altra al mercat català, la de Miquel Casacuberta, aquest cop amb un títol fidel, Els papers pòstums del Club Picckwick.

Començar per iniciativa pròpia la traducció d’una obra que ja comptava amb la d’un home de lletres de l’altura de Carner, com ha fet Miquel Casacuberta, és un acte de gosadia digne d’elogi, i si el resultat es correspon amb els propòsits de l’autor, encara més.

Casacuberta, al pròleg, exposa els reptes que ha hagut d’afrontar:

“[…] molts dels personatges del Pickwick apareixen caracteritzats lingüísticament: parlen de manera ampul·losa, grandiloqüent, arrogant, esporuguida, tenen una parla entretallada o denoten la seva procedència geogràfica o la seva extracció social a través del llenguatge.

“[…] com s’havia de tractar la distància en el temps que suposen gairebé dos segles des que es va escriure l’obra fins al moment de posar a disposició del públic català aquesta traducció?

“A tots aquests requeriments s’ha intentat donar resposta amb un català entenedor, elegant, ric, versàtil, viu, divertit, buscant credibilitat en els diàlegs (que no vol pas dir un realisme constrenyedor) i alhora amb determinats elements […] que ajudessin a transmetre un regust de text antic [….]” p. 18.

A tall d’exemple encararé un fragment de Carner amb un de Casacuberta:

TRADUCCIÓ DE CARNER

-Però jo espero –va dir Pott- no haver mai abusat de l’enorme poder que manejo. Espero, senyor, que mai no hauré apuntat el noble instrument confiat a les meves mans contra el si sacrosant de la vida privada, o el cor sensible de la reputació individual; espero, senyor, d’haver consagrat les meves energies a… l’empresa… (que humil serà, reconec que és) d’inculcar els principis de… els quals són… p. 219.

TRADUCCIÓ DE CASACUBERTA

-Però confio, senyor –digué Pott-, de no haver abusat mai de l’enorme poder que tinc a les mans. Confio, senyor, que mai he esmolat el noble instrument que tinc a les mans per anar contra el cercle sagrat de la vida privada, o el tendre nucli de la reputació individual; confio, senyor, que he dedicat les meves energies a… a afanys… que poden ser humils, ja sé que ho són… a infondre aquells principis de… que… són… p. 260.

Casacuberta, però, no té el geni poètic que posseïa Carner, i això es nota en la traducció dels escadussers poemes que apareixen a l’obra, fins i tot els més còmics:

TRADUCCIÓ DE CARNER

En forma de bergantells,
dimonis al mal mesells,
entre salts i capgirells,
t’han tret dels purs aiguarells,
amb una gossota,
expirant granota!

TRADUCCIÓ DE CASACUBERTA

Digues si diables en forma de nois,
Amb crits salvatges, i amb soroll brutal,
T’han arrencat de les alegries del bassal,
Amb un gos,
Granota moribunda!

L’edició d’Acontravent & Traduccions Inèdites està il·lustrada amb els gravats de Robert Seymour que van donar origen a l’obra, un altre dels seus al·licients.

Amb aquesta nova traducció en una llengua allunyada de la dels noucentistes, que pot semblar anacrònica, els lectors catalans actuals tornen a tenir a l’abast Els papers pòstums del Club Pickwick.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Doncs me n’alegro moltíssim. També penso que és una molt bona traducció. El guardó compensa el risc assumit per l’escriptor i per l’editor d’aquesta obra magna. Una gran notícia.

  2. No puc estar més d’acord pel que fa a les traduccions de poesia. Caldria algú molt especialitzat per fer unes traduccions dels poemes que fossin mínimament comparables a les de Carner… o arribar a un acord i senzillament posar-hi les de Carner.