Els petits detectius de Gemma Lienas

20.12.2018

Gemma Lienas ha guanyat el premi El Vaixell de Vapor amb la novel·la Jo, en Watson i l’armari de la Jaqueline (Cruïlla). S’hi narra una història d’investigació situada al barri de la Barceloneta i protagonitzada per la Isolda, una noia que viu amb els seus pares i el seu germà a casa de l’àvia.

L’autora Gemma Lienas, a la presentació del seu llibre “El fil invisible” | Foto: La Setmana

 

Isolda ens explica en primera persona tota la història, que parteix del descobriment de dues fotografies misterioses trobades dins d’un llibre. Amb un amic, en Joan, intentarà esbrinar qui són les persones de les fotografies i on van ser fetes. A cada capítol un petit detall permetrà anar revelant el temps i el lloc de les fotografies. L’autora construeix una intriga que mantindrà viu l’interès fins al final.

A través d’uns personatges que semblen reals i unes situacions amb les quals ens podem identificar, es desenvolupa un fil argumental que aporta una intriga adient a l’edat i una resolució del misteri i de tots els problemes al final. Paral·lelament l’escriptora fa referència al passat i al present a través de la memòria històrica del barri i a diferents problemàtiques d’actualitat com la depressió, l’assetjament escolar, els desnonaments i el moviment okupa. El que és destacable és la feina que fa Lienas per explicar-ho tot amb detall de manera que els nens ho puguin entendre i per oferir solucions que aporten una perspectiva de futur positiva.

Un punt que he trobat especialment encertat és que al llarg de la història s’insereixi informació de fets històrics i obres literàries que ajuden a despertar l’interès i la curiositat dels nens a continuar sabent més coses sobre aquests temes i a continuar llegint. Es parla sobretot de la Guerra Civil, la postguerra i la dictadura, i es mencionen les novel·les de Mirall trencat de Mercè Rodoreda o el Diari d’Anna Frank.

Gemma Lienas no només fa ús de frases curtes i simples, diàlegs i descripcions que permeten una lectura més fàcil, sinó que introdueix paraules i expressions modernes que permeten els lectors relacionar la història amb la seva atmosfera personal i quotidiana.

Per últim, caldria destacar les il·lustracions de Marisa Morea que acompanyen el text amb imatges expressives i tendres molt ben triades perquè permeten els nens fer de detectius i anar descobrint el misteri al mateix temps que els personatges. Així, les il·lustracions de les fotografies permeten que els nens, cada cop que s’esmenten detalls, puguin anar enrere i comprovar-los ells mateixos.

Jo, en Watson i l’armari de la Jaqueline és història bonica, tant per a nens com adults, que ens fa reflexionar sobre el valor de l’amistat i que ens presenta un seguit d’esdeveniments lligats a la història del passat i a la societat actual.

Trobareu més informació al web de Cruïlla.