‘Petita festa’ de Toti Soler i Gemma Humet

15.11.2018

Després de vuit anys de col·laboracions puntuals, Toti Soler i Gemma Humet s’han decidit a gravar un disc conjunt. L’aventura que va començar amb “Penyora d’amor”, materialitzada a Raó de Viure (Satélite K, 2011), va anar agafant normalitat fins que el duet s’ha decidit a editar Petita festa (Satélite K, 2018).

Gemma Humet i Toti Soler han publicat ‘Petita festa’ | Foto de Satelite K

El CD el conformen un total de 17 cançons que basculen sobre quatre eixos bàsics en la carrera de Toti Soler: el treball al costat d’Ovidi Montllor, la influència de la cançó francesa, la passió per musicar poesia i el disc Liebeslied (Edigsa, 1972), el camí iniciàtic marcat pel pare de Toti Soler en l’art de musicar poemes.

La figura d’Ovidi Montllor com a cantautor sempre va estar lligada a la de Toti Soler. De fet, l’obra de Montllor no s’entén sense l’aportació del geni de la guitarra. De tota aquella colla d’anys que Montllor i Soler van compartir, en Toti n’ha rescatat i adaptat quatre de les cançons més emblemàtiques: “Homenatge a Teresa”, “La cançó del cansat”, “Va com va” i “Perquè vull”. Totes quatre mereixen una gran atenció però de totes elles la que més sobresurt és “La cançó del cansat”. Al toc alegre i mediterrani de la guitarra de Soler, la lletra pren un fort protagonisme, una reivindicació de la cultura pròpia i de no amagar-nos de ser qui som, amb orgull.

Un altre grup de quatre cançons el conformen les cançons franceses: “Richard”, “Cançó per al camperol”, “Fills de…” i “A tots els infants”. O el que seria el mateix: Léo Ferré, George Brassens, Jacques Brel i Boris Vian. Com és sabut, Toti Soler va treballar amb Léo Ferré al triple disc Ludwig – L’imaginaire – Le beateu ivre (1982). De Ferré, Soler recull “Richard”, un cant a la bohemia i a l’amistat; de Brassens “Cançó per al camperol” i de Brel i Vian dos cançons dedicades als infants. “Fills de…” és un cant preciós que reivindica la igualtat entre tots els infants. Una lletra que et posa la pell de gallina. “A tots els infants”, parla de com l’horror i la guerra poden trencar la infantesa.

De l’iniciàtic Liebeslied, el mestre de la guitarra catalana en rescata dues peces: “Liebeslied” i “Petita festa”. Sorprenent és la nova mirada a “Liebeslied” que ha vestit amb una jaqueta nova tant en l’acompanyament de guitarra com en la melodia cantada, amb molta més harmonia i elegància que a la versió primitiva. Per la seva banda, “Petita festa”, de Li Bai adaptat per Marià Manent, manté la mateixa estructura i esquelet bàsic que en l’original Liebeslied, però brilla d’una manera molt més bella. És l’únic dels temes del CD que canta Toti Soler, a qui el suport vocal de Gemma Humet eleva donant com a resultat una versió cristal·lina i encisadora. La resta de l’àlbum la conformen els poetes Joan Salvat Papasseit, amb “Penyora d’amor”, Sílvia Amigó amb “El teu nom”, i Joan Vinyoli, que aporta quatre poemes: “Saviesa”, “Liebeslied”, “Represa” i “ De Vespre”. De fet, “Represa”, “De vespre” i “Liebeslied” apareixen sota el subtítol De vida i somni, Tres cançons de Jordi Soler i Bachs sobre poemes de Vinyoli. Amb això sabem que aquestes tres cançons van ser musicades pel pare de Toti Soler. La resta de poetes d’aquesta Petita festa la conformen Maria Mercè Marçal amb “La lluna de porcellana” i Ewan McColl, el poeta i cantautor folk, amb “Fins la fi dels temps”.

He deixat pel final la figura de Gemma Humet, ja que sense ella aquest disc no s’elevaria de la manera que ho fa. Soler ha estat molt hàbil triant la millor cantant que podia vestir totes les peces, sabent-ne donar tota l’emoció que cada cançó necessitava. La feina vocal d’Humet no ha estat fàcil ja que moltes de les cançons tenien una complexitat melòdica a l’hora de ser cantades molt important. Malgrat tot, Humet les ha superat totes i a sobre n’ha sabut imprimir el sentiment adequat en cada cas, amb una elegància que no et deixa indiferent. A través de la seva veu sentim l’alegria, la tendresa, la tristesa i sobretot la constatació d’estar gaudint d’una petita festa. Una petita festa solitària, només per nosaltres. En aquesta Petita festa Humet es mostra com la gran dama de la cançó catalana, sense embuts, amb total comoditat. El vestit que li ha proposat Soler treu d’ella el bo i millor i fa que la interpretació de tota aquesta colla de clàssics assoleixi l’excel·lència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Un comentari molt encertat, al meu parer.
    És d’agrair escoltar la vida en música i cançó, a través del Toti Soler i Gemma Humet.
    Amb tant de soroll com hi ha, no té preu escoltar aquesta música i veu.