Pensió Edèn, entre el drama existencialista i el clown més imbècil

La Planeta de Girona ha estrenat, de la mà de Pep Vila, un espectacle amb tots els sentits de la paraula. I és que la porta continua oberta, com ho ha estat sempre. No havia tancat mai ni un dia aquest establiment. Ni per defunció ni per bateig, tot i que fa temps que ja ningú no passa sota les lletres despintades del llindar de la porta, on amb prou feines es pot llegir Pensió Edèn.

Aquesta original obra de teatre té lloc en un espai escènic no realista: una barra de bar que insinua més que ensenya. Un espai de ningú que serveix per mostrar les manies dels personatges, els seus rituals i la seva vida quotidiana. Una posada en escena i unes situacions que parlen sobre l’essència de l’home contemporani i les seves contradiccions.

El personatge esdevé l’eina fonamental d’aquesta història. Gràcies a ell, el micro univers de Pensió Edèn pren forma i es materialitza. No existeix una estructura clàssica, ni es narra una història. És el mateix esdevenir dels personatges el que mostra una realitat única i alhora universal. Aquesta estructura no-lineal, es deu al fet que tot el repartiment d’actors, no professional, prové dels “tallers d’imbecil·litat” on es treballa sobre l’esperit clown.

La lluita diària de l’heroi quotidià, dins d’una quietud absoluta i presoner de les seves decisions. L’obra mostra, a través d’un humor gratificant, com les accions més insignificants de la nostra rutina esdevenen un conflicte extraordinari. I és que l’espectador es submergeix dins la foscor i solitud de Pensió Edèn creient en una indiferència aparent, que es converteix en la pròpia realitat de l’individu.

 

De l’existencialisme i la imbecil·litat

L’espectacle s’enfoca a tots els públics, per tal de parlar de la naturalesa dels homes i de les dones. Els petits dilemes del “què fem i on anem”, es fusionen en un drama còmic que utilitza els somriures per transmetre tràgics missatges. Els més petits riuran i quedaran clavats a la cadira gràcies a una interpretació impol·luta, mentre que els més grans riuran per la malenconia que desprèn la convencionalitat de cada una de les escenes.

Una amalgama de petites situacions, trossets de vida insignificants que conformen l’univers. Tota l’acció transcorre en un únic espai, ancorat en el passat. Un lloc obert a tothom, que s’ha convertit en el confessionari dels cinc antiherois que protagonitzen l’obra. Un espai que viu en la seva memòria i que viu en els personatges, nàufrags en una illa deserta apartada de la resta de realitats.

L’obra presenta un estil purament oral que vol ser fidedigne a cada una de les manies i obsessions dels residents de Pensió Edèn. El guió es va escriure sense cap base prèvia, i les idees soltes de cada un dels participants va permetre que cadascú aportes l’essència vital del seu propi personatge. La improvisació i l’esperit clown, han permès crear un projecte comú molt ben definit.

 

Herència Clown

L’espectacle es tracta d’un projecte d’investigació i recerca sobre “el clown”, defineix Pep Vila. L’objectiu és seccionar el personatge per tal de conèixer en profunditat el seu funcionament. Les referències folklòriques es deixen de banda per tal que aquest grup d’actors, sorgits la majoria dels Clowns d’Hospital, puguin donar pas al seu espai de creació més íntim.

Un grup de clowns sense artificis, ni tan sols el nas vermell i lluny del circ, que presenta un rostre nu i més proper a l’home dels nostres temps. Sense saber cap on anirà, el motor clown permet prendre l’esperit del personatge amb l’única certesa que es fa un viatge, sense saber on anirà.

Per tot això, Pensió Edèn es presenta dins d’un entorn fosc, quasi tenebrós, que ofereix un univers peculiar i personal. Destaquen l’escriptura, la importància dels personatges i el factor de l’atzar. Finalment, l’humor i el drama es donen la mà per oferir els eterns dilemes de la nostra vida quotidiana, portats a l’absurd.

Una barreja entre el drama existencialista i el clown més imbècil, que després de l’èxit del primer cap de setmana d’estrena i el bon ritme de venda d’entrades del segon, es prorroga fins als propers 2, 3 i 4 de juny. Tot això, abans de marxar a Celrà, Porqueres, La Bisbal d’Empordà, Castelló i Figueres, i inundar el territori d’una nostàlgia hilarant.