Pau, harmonia, energia i benestar al terrat de la Pedrera

El bateria i percussionista cubà Michael Olivera va posar punt i final al cicle Nits de Música a la Pedrera

Martí Farré

Martí Farré

Crític de jazz. Col·laborador de la revista La ruta del jazz

El bateria i percussionista cubà Michael Olivera va posar punt i final al cicle Nits de Música a la Pedrera, el passat cap de setmana. El músic de Santa Clara presentava el projecte “Ashé”, en el qual reivindica el significat de pau, harmonia i benestar diví d’aquest mot d’origen ioruba.

Ara que es parla tant de “desconnexió”, bo fóra recordar que un dels sectors malauradament més desconnectats de tots és el del jazz a l’Estat espanyol. A Catalunya, encara ara és pràcticament impossible gaudir de les propostes que s’escolten en clubs de Madrid, València, País Basc, Galícia o Andalusia. El mateix passa als altres indrets amb les propostes de la nostra circumscripció jazzística. Per sort, les fronteres entre les diferents escenes peninsulars són avui més poroses que fa uns anys i és més habitual del que sembla veure a jazzistes de diferents escenes campant lliurement per la Pell de Brau. Un bon exemple el trobem amb Michael Olivera, bateria i percussionista cubà resident a Madrid, que va actuar el passat 8 de setembre a Barcelona.

Olivera, a més, ha comptat amb dos músics de l’escena comtal, Marco Mezquida i Munir Hosnn, en un dels seus projectes: Ashé. A la Pedrera, a on va recalar amb aquesta proposta, ho va fer amb el baixista Hosnn, però no amb el pianista Mezquida. Tampoc hi era el seu paisà Ariel Brínguez, al saxo. El bateria i percussionista de Santa Clara va confegir un conjunt inèdit, format per ell mateix a la bateria, Miron Rafajlovic a la trompeta, Joao Frade a l’acordió, Munir Hossn al baix i Miryam Latrece a la veu. El que podia semblar llavors una formació de risc va esdevenir un encert: de forma expressa o no, Olivera va aconseguir un híbrid entre la rítmica llatina, el jazz-fusió i una tímbrica més propera al jazz europeu o d’avantguarda dels EUA que al latin-jazz o jazz-fusió més convencional.

També podia semblar una opció agosarada plantejar un concert de peces llargues. En va fer cinc, incloent-hi el bis, però va aconseguir seduir des del primer moment, gràcies al to cadenciós i envoltant de la majoria de números. De vegades podia semblar concessiu, en certes melodies i en el desenvolupament de les improvisacions, bastides sota seqüències senzilles que pujaven progressivament d’intensitat. Tanmateix, el que podria haver estat un exercici d’exhibicionisme, quedava del tot anul·lat gràcies a la qualitat indiscutible dels solistes i al bon gust de les composicions i els arranjaments.

Petja cubana, Coltrane i els viatges en tren per l’illa caribenya

La petja cubana va sobresortir des del minut zero, amb la primera peça, “Trilogía”, una mena de suite amb canvis climàtics i un evident to de profunditat. De la “Trilogía” es va passar a homenatjar a John Coltrane amb un tema que incloïa una llarga introducció i culminava amb la melodia del conegudíssim primer moviment de “A Love Supreme”. Les següents composicions van ser “Ashé” i la molt rítmica “Raíles”, basada en els llargs i tediosos viatges en tren per l’illa de Cuba, trajectes que, segons va explicar, són un bon incentiu per a explotar l’ofici de compositor.

Una de les grans sorpreses de la nit va ser descobrir a l’acordionista Frade, músic extraordinari tant fent d’acompanyant com de solista, capaç de convertir l’aeròfon mecànic en una caixa de sorpreses. El trompetista Rafajlovic, encertat en l’ús dels efectes electrònics, va tenir el seu moment de glòria en un solo que va oferir en la llarga introducció a l’homenatge a Coltrane. També en els preludis de l’“A Love Supreme” es va lluir la vocalista Latrece evocant els cants tradicionals de la cultura ioruba. Per la seva banda, Olivera i Hossn, un dels millors baixistes que pul·lulen per les nostres contrades, van exhibir-se com a dos mestres de les cadències juganeres, duent la pulsació dels temes com una locomotora ben greixada.

Segons sembla, “Ashé” és un mot del folklore cubà que vindica a un estat de pau, harmonia i benestar. Pau harmonia i benestar sota un paisatge gaudinià, que va atrapar al, diguem-ne, selecte públic de les Nits de Música a la Pedrera. L’any vinent, més.

PD: Un record emocionat del gran Albert Mallofré, degà de la premsa jazzística a Catalunya, que ens va deixar el passat 9 de setembre. DEP.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació