Pau Faner. Del gènere d’aventures i altres vindicacions

Hi ha el gènere de la novel·la històrica i hi ha novel·les que transiten pels camins menys encotillats d’altres gèneres

L’escriptor menorquí Pau Faner serà aquest dijous 10 de novembre  a les 17h al Born CCM per participar en la present edició de la Barcelona Novel·la Històrica i per presentar la seva darrera novel·la, L’amor del capità gavina.

Pau Faner. Foto Cisco Moll

Pocs escriptors catalans com el menorquí Pau Faner poden posar damunt la taula una obra literària tan original, versàtil, extensa i sòlida, amb gairebé una trentena de títols entre novel·la, narrativa breu i narrativa juvenil. Una trajectòria literària, avalada, a més a més, per una llista de premis impressionant: el Ciutat de Palma de novel·la, el Sant Jordi, el Premi de la Crítica, el Víctor Català, el Josep Pla, el Joan Creixells, el Nadal, el Ramon Llull, el Sant Joan i el Serra d’Or de narració. I malgrat tot, ser ser poc conegut popularment i publicar títols que passen injustament desapercebuts com és el cas de la seva darrera novel·la L’amor del capità gavina, publicada per l’Editorial Meteora, que ja es podia trobar en la darrera edició de La Setmana del Llibre en Català.

Novel·la històrica i novel·les amb història

Hi ha el gènere de la novel·la històrica i hi ha novel·les que transiten pels camins menys encotillats d’altres gèneres però en les quals la documentació històrica hi té un pes i, sobretot, hi aporta un interès suplementari per a un lector més eclèctic i de gustos més diversos.

Tot i que sovint les fronteres entre gèneres resulten difuses, no diria que L’amor del capità gavina es pugui qualificar de novel·la històrica. Més aviat segueix les pautes del clàssic relat d’aventures que, però, sense ser novel·la històrica, aporta elements històrics de gran interès. I és que el personatge del protagonista, el capità Joan Gavina, s’inspira en la vida d’un personatge històric fascinant i pràcticament desconegut, el ciutadellenc Jordi Farragut, pare del primer almirall dels Estats Units, David Glasgow Farragut. Evidentment, Pau Faner s’ha pres llicències i ha recreat en la ficció la figura d’aquest heroi menorquí, mai estudiada amb prou atenció, fins a convertir-la en un arquetip de la lluita per l’amor i per l’amor a llibertat.

Per al lector, tenen molt d’interès les referències històriques i el marc en què situa l’acció: pinzellades de la vida i la societat menorquina en l’època en què hi governen els anglesos; apunts d’història i de cultura; apunts del comerç d’ultramar català del XVIII; negrers i comerç d’esclaus; pirateria; pesca, marineria i navegació; notes gastronòmiques. Així com temes com la lluita per la supervivència, i uns ideals de llibertat i lluita per l’alliberació i la independència que encara que parli de les antigues colònies nord-americanes, permet una significativa picada d’ullet al lector.

L’amor del capità gavina, un clàssic del relat d’aventures

L’amor del capità gavina ens narra la història de Joan Gavina, un menorquí nascut el 1755 a Ciutadella, fill d’una família humil de pescadors. Per salvar la seva germana que era a punt de ser violada, donà mort a un oficial francès. Això el portarà a fugir i convertirà la seva vida en un compendi d’aventures atzaroses i extraordinàries que el portaran a ser captiu d’un vaixell pirata berber, a estudiar a l’Escola de Nàutica de Barcelona i a servir l’armada anglesa per la Mediterrània, com a pirata sense patent de cors. Gran navegant, les seves aventures no acaben aquí, i creuen l’Atlàntic servint a l’exèrcit rebel nord-americà en l’època de la guerra d’Independència de les colònies americanes, i, posteriorment, en les lluites amb els indis.

A Menorca, però, hi ha deixat el seu amor impossible, Àgueda, una noia de casa bona, casada per la força amb Felip de Galba, un terratinent ric amb plantacions a Charles Town, Carolina del Sud. Amb Àgueda hi ha tingut una filla, fruit del seu amor secret, i en terres americanes reprendrà també el fil de les seves aventures sentimentals.

La trama argumental de L’amor del capità gavina segueix doncs el clàssic esquema del relat d’aventures, amb els seus dos nuclis temàtics essencials, l’amor i la guerra, units des del naixement del gènere pel fil de l’aventura, com més trepidant, millor, i amanits amb unes notes de gran interès sobre la història de l’Illa de Menorca i de les lluites per la llibertat de les colònies nord-americanes i, més tard, amb les tribus índies.

Un bon relat d’aventures no s’aguanta sense personatges que, tot i aplegar els trets de l’heroi clàssic, vagin més enllà dels estereotips i aportin una valors i aparença humana versemblant. En aquest sentit, un dels aspectes interessants de la novel·la és la galeria de personatges encapçalats pel protagonista, Joan Gavina, caracteritzat com el personatge que no té voluntat d’heroi sinó que les circumstàncies de la vida el porten a viure tot un seguit d’aventures rocambolesques.

Sense un antagonista d’una certa talla tampoc no faríem res, aquest és en Felip de Galba, dissolut, venjatiu i covard, propietari esclavista d’una plantació on abusa impunement de tot i de tothom, inclosa la seva filla.

El plat fort, però, el constitueix la potent galeria de personatges femenins, tots ells dones decidides, amb independència de criteri i de gran caràcter, entre les quals destaquen na Fara Gavina, la germana d’en Joan. És un personatge interessant pel seu caràcter fort i el seu tarannà decidit capaç de disfressar-se d’home per sortir a pescar i guanyar-se la vida, i de rebutjar el jou del matrimoni. Na Magdalena, com el nom suggereix, és una dona de la vida molt particular, un personatge amb caràcter que malgrat que sap que en Joan no l’estima el seguirà tota la vida i l’ajudarà a ell i a les dones de la seva família. La nòmina la completen Àgueda, l’estimada d’en Joan, la típica noia rebel a qui els pares casen contra la seva voluntat però que mai no deixa de perseguir el seu ideal de felicitat i de llibertat; i n’Àngela, la mare d’en Joan, dona de pescador que segueix el fill en totes les seves aventures.

La versemblança interna de la ficció

L’amor del capità gavina és doncs tot un clàssic del relat d’aventures amb un fons històric, i amb un fil narratiu que Pau Faner va descabdellant amb el ritme trepidant amb que lliga tots els episodis de la vida aventurera del protagonista.

Si en algun moment pot semblar que frega els límits de la versemblança, en tot moment s’hi manté, tenint en compte que es tracta d’un relat d’aventures de tall clàssic, i que el gènere ho permet. Ben mirat, la vida real també en dóna molts, de tombs, i el que és fonamental és el pols amb que la trama manté la seva sòlida versemblança interna.

En suma, Pau Faner ens ofereix en L’amor del capità gavina una bona combinació d’història i d’aventures amb uns personatges atractius i humans. Una història de superació personal, de lluita contra un destí advers, amb cops de sort favorables i altres que no ho són tant. Una novel·la de formació també i d’aprenentatge de la vida, amb una trama central i altres de paral·leles ben combinades i que completen les dues temàtiques que ha de tenir l’aventura: la lluita i l’amor. I amb un final feliç que no desvetllaré pas… Tot allò, doncs, que un bon relat clàssic ha de tenir i posar a disposició del lector.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació