Pau Faner. Com s’assembla la vida als somnis

21.03.2018

L’escriptor menorquí Pau Faner va publicar el desembre de l’any passat la novel·la Com s’assembla la vida als somnis (Gregal), que amb la senzillesa i l’autenticitat com a valors capdavanters ens farà evocar els nostres anys d’infantesa. Aquesta és la ressenya que n’ha fet Marta Vilà.

Menorca. Foto cedida per Documenta Balear

A través dels ulls d’en Drus, un infant fantasiós i creatiu, vivim en primera persona els anys de postguerra a Ciutadella, concretament les dècades dels anys 50 i 60. Tanmateix, és curiós que sigui mitjançant els detalls que el protagonista ens dóna, i no el relat de les seves experiències, que sabem que estem a l’època de la postguerra. Per exemple, som conscients de l’escassetat d’aliments quan explica que els capellans només mengen coliflor, o quan descriu l’estat de l’escola o els modestos habitatges de la majoria dels seus amics. Així doncs, aquesta no és una novel·la que narra les penúries de la postguerra, sinó que és el relat de les experiències vitals d’en Drus i la seva colla d’amics.

Tot i els somnis i il·lusions, Drus no imagina una vida millor, ni canvia la realitat; sinó que l’altera i l’explica a la seva manera, creant un món de fantasia que ens recorda al realisme màgic. Amb els anys, però, aquestes fantasies oníriques i els somnis diürns xoquen amb la dura realitat; una realitat tenyida per l’ombra de la postguerra.

A més, a mesura que va creixent, però mai sense perdre la seva imaginació, deixa der ser aquell nen de 7 anys innocent i ingenu i comença a entreveure les injustícies de l’escola: la disciplina ferrenya i els càstigs dels capellans, els favoritismes, el menyspreu… Tots, d’una manera o altra, intenten fugir d’aquella realitat; de les privacions quotidianes, del dolor, de les malalties… Com diu la mare d’en Drus: “Què seria la vida, sense il·lusions?

És important deixar constància de la rellevància que tenen els personatges femenins en aquesta obra. Principalment, Duna i Dafne, els dos grans amors d’en Drus; Isola i les seves ales de papallona, al·legoria de la bellesa i la fragilitat, però també de la vida; i Laura amb la careta, símbol de misteri i bellesa.

Per últim, cal remarcar la riquesa expressiva del relat i l’estil de Faner, qui reivindica la força de la imaginació i exalça la ingenuïtat, la innocència i l’optimisme dels nens malgrat les adversitats.