Patti Smith i els seus auguris d’innocència

15.06.2019

Després d’una dècada de no publicar poesia, l’any 2005 la cantautora, escriptora, artista visual i activista pels drets humans Patti Smith (Chicago, 1946) va publicar Auguris d’innocència. Publicats ara per LaBreu Edicions, podem llegir aquests poemes de ressons beat en l’excel·lent traducció de Laia Malo.

Patti Smith

Patti Smith (Patricia Lee Smith), celebrada poeta del punk rock en la seva cara feminista i intel·lectual, havia començat de molt jove un camí gens banal que tenia una base ferma en el coneixement de la Bíblia, comparable al del seu admirat Bob Dylan. Com el Premi Nobel de Literatura 2016, a qui ella va representar cantant amb veu emocionada una balada de Dylan en la cerimònia de recepció del premi, Patti Smith se situa en la tradició dels trobadors que, tot forjant la paraula poètica a través de la composició musical i el cant, vehiculen un poderós missatge de signe tan humanístic com transcendent.

Com en la poètica de William Blake, a Auguris d’innocència, de Patti Smith, trobem una poètica visionària, profètica i a vegades apocalíptica. És per aquesta raó que la poeta sibil·la poc admetria, com el mateix Blake, que en la lectura dels seus versos es posés distància entre el real i l’ideal arquetípic, o, si es vol dir d’una altra forma, entre el món real i el món de l’imaginal, nom amb què va batejar el món de la imaginació simbòlica el filòsof Henry Corbin.

Quan Patti Smith va titular el seu llibre Auguris d’innocència, ¿tenia al cap els dos llibres medul·lars que entre els anys 1789 i 1794 William Blake va publicar amb els títols Cants de la innocència i Cants de l’experiència? Entre l’escriptura d’un llibre i l’altre van passar cinc anys. I del primer cant a la natura i a les seves criatures en el seu estadi edènic, en el segon cant el poeta s’endinsa en les profunditats del dolor pel món que es va conformant davant dels seus ulls. Tinguem presents aquells dies de l’inici de la industrialització maquinal que en la nostra època ja ha explotat deixant tants forats d’inhumanitat i d’incultura, talment una rierada que s’emporta cases, cultius, persones. El sofriment per la visió profètica del que seria la progressiva pèrdua de l’ànima del món es va abatre sobre el sensible Blake que va escriure com un Baptista al desert: Oh, Terra, torna! Perquè en comunió amb l’ànima de la Terra sentia com la Terra era allunyada del cor dels éssers humans els quals, tot explotant-la, encara es permetien la impietat d’ignorar i menystenir el seu plany d’ésser viu.

Però ni que sigui en un fil la vida persisteix. Ho certifica el cor sensible de Patti Smith en tants dels versos que va aplegar a Auguris d’innocència, que ho són també de l’experiència, com quan escriu que sempre hi haurà devoció i històries d’amor. Devoció i amor per la vida és el que dóna un sentit humà a la vida. D’aquí ve que en els poemes de Patti Smith, la imaginació simbòlica i visionària de la qual es prodiga també en imatges dures, fosques i aterridores, alhora se senti cridada a suplicar amnistia per als innocents, i n’hi ha tants. Així, pel camí de la poesia es constitueix en una trobairitz d’una nova innocència, si bé conscient. Una innocència madura que la modernitat ha de fer possible.

En una imaginària cadena de trobadors que canten la innocència, l’antiga i la nova, hi ha les esmentades veus de Blake, Dylan i Smith. Però també hi ha la de García Lorca, veu visionària i apocalíptica que, com sovint la de Patti Smith, esdevé hermètica en el seu Poema de Nova York. Aquests trobadors de poètiques experimentals no refusen, ans al contrari, el tradicional paper del geni inspirador, ja sigui en la vetlla o en el somni, que es manifesta en l’exaltació i vindicació de la vida encara que ens els nostres dies hàgim de lamentar-nos per la vida ofegada de brossa en mars i oceans. Plagues del nostre segle inconscient malgrat una tecnificació de la vida al cub que, no obstant els avantatges, pobla de temença els somnis de futur. Ara bé, com que un pol engendra el pol contrari com la nit dóna pas al dia, així, tot i que “els somnis poden produir sang”, en els seus Auguris d’innocència Patti Smith també escriu afirmativa: “tant si som reis/ com si som drapaires/ els joncs encara xiulen/ el cor encara canta”. Els auguris d’una innocència regenerada, naixent, porten esperança.