“Paisatge en joc”: una visió

18.07.2017

Paisatge en joc és la primera exposició de Terra-lab.cat, un projecte de deu exposicions que vol “actualitzar l’imaginari visual col·lectiu” del país. Cada una la firmaran dos “autors visuals” i un “autor cultural”, i en aquest cas són Albert Gusi, Rut Panusé i Jaume C. Pons Alorda. La mostra es pot veure al Museu de la Vida Rural, a l’Espluga de Francolí, fins dissabte que ve, 22 de juliol.

 

Paisatge en joc / terra-lab.cat from terra-lab.cat on Vimeo.

 

La sala l’ocupen diverses instal·lacions. Una primera recorda l’acció col·lectiva de la inauguració, consistent a “verdejar” l’asfalt de les carreteres a base de reomplir-ne els sots de terra i sembrar-hi. A continuació un mapa esquemàtic assenyala vuit punts entre el Delta de l’Ebre i l’Espluga de Francolí: són els punts des d’on s’han fotografiat “paisatges” amb una estrella resplendent, que és l’efecte que fa un mirall col·locat mirant al sol perquè s’hi emmiralli. En una imatge els artistes fan la rateta des de l’altra banda de l’Ebre, a Benifallet, i fa el seu efecte, però en altres imatges, com a “Camí a Prades”, el lloc és anodí i irreconeixible.

La instal·lació “Taula parada” té per estovalles una vista aèria de l’Espluga, de l’estil de Google, impresa, on el Francolí s’ha transmutat en l’Ebre i el poble queda envoltat pel meandre gruixut del riu. La taula està parada per beure-hi aigua: el got ple és l’Ebre, i el got buit el Francolí. És un joc? L’Ebre cada cop baixa més flac d’aigua, i el Francolí justament a l’Espluga hi neix, i no hi pot néixer pas sec. El fotomuntatge fa pensar en una imitació del fotògraf Joan Fontcuberta, que ja fa tants anys que interroga el real i l’irreal, o en Perejaume, que va allerar de veritat un torrent a Folgueroles fent-li fer la firma de Verdaguer. També una obra de Guinovart es va reproduir en gegant en un camp d’Agramunt. La intervenció artística en el paisatge pot ser això, però aquí sembla que no hi ha sinó un truc bidimensional de Photoshop.

De tant en tant irrompen els versos recitats pel mateix autor, Pons Alorda. Desconcerten pel volum i perquè no estan arrelats enlloc, com “La felicitat existeix però potser dura massa poc”. Van ser escrits mentre els dos companys d’equip feien les fotos? Més tard sabem que sí, mirant un vídeo del projecte que és a la xarxa però no forma part de l’exposició, i aniria bé per entendre-la. Parlant de so, però, n’hi ha un altre que es va sentint cada cop més fort i més de pressa: el degoteig d’un bloc de gel que es va fonent. És aigua solidificada de l’Ebre que retorna al seu estat natural, però queda tristament estancada en un receptacle. Ningú se n’abeura. Batec arrítmic del muntatge, amplificat pel micròfon, al final neguiteja. Llegim que és una obra per “capturar” el riu i contradir Heràclit. Cada matí els responsables de la sala posen un bloc a fondre, i comença la música.

Cinc fotos testimonien finalment una modificació del paisatge: vet aquí que ha caigut rostos avall una pedra icònica de la Conca anomenada la Roca Filosa. Les imatges mostren que ha sigut obra dels mateixos artistes, però demanen igualment al visitant que si sap res d’aquest misteri els escrigui a una adreça de Gmail.

Foto Ignasi López, Terra-Lab

Plantar als clots de les carreteres, enlluernar amb el sol tarragoní, manipular l’aigua de dos rius, fer caure una pedra. L’exposició costa, i el subtítol no hi ajuda: “Això és el que tu vulguis”. Però els ideòlegs del projecte global, Terra-lab.cat (Vicenç Altaió, Ignasi López, Sergi Opisso i Román Yñán), sí que diuen què volen: renovar la mirada sobre el territori nostre del segle XXI, tenint de referent els deu volums de Catalunya Visió (1968-1978). La comparació sola ja fa respecte. Però van guanyar el Premi Lluís Carulla 2015 i s’han de veure les nou exposicions que falten.