El multiinstrumentista Joseba Irazoki ha publicat recentment Oso banda (Bidehuts, 2012), un disc de quatre cançons amb què torna a demostrar per què és un dels músics més interessants de l’escena basca actual.
Després d’Euria ari du (Moonpalace Records, 2009), ara ens sorprèn amb un EP que vol ser la carta de presentació d’un dels espectacles que té entre mans: “One man band”. Tal com explica el mateix Irazoki, no volia fer un LP perquè aquest projecte té molta més força en directe, atès el seu component visual i de performance.
Pel que fa a la sonoritat, aquest nou disc és a anys llum de l’anterior. I ho és de manera coherent: “No acostume a repetir-me. M’agrada experimentar camins nous”. Hi afegeix, a més a més, que encara que potser es reconeix més en altres “tessitures”, amb aquest disc, i en el directe corresponent, està gaudint moltíssim. “Oso banda” és un disc difícil de classificar musicalment. Potser fins i tot més que els anteriors. Hi ha una mica de blues, de folk i de psicodèlia. Però, sobretot, molta experimentació.
Inquiet de mena, el també guitarrista d’Atom Rhumba —i de tants altres projectes musicals— ja ha començat a preparar el seu proper disc. De moment té 6 temes gairebé acabats i unes quantes idees que encara han de prendre forma. El disc, que possiblement veurà la llum durant l’any 2013, significarà un altre petit gir en la seua discografia. A diferència d’“Oso banda”, però, tindrà una certa continuïtat amb els anteriors, tot i que serà “una mica més dur”, no tan pop.