Operació Banana: espionatge per mar

7.11.2017

La buidor d’algunes històries familiars va portar Alfonso Lozar a l’embarcament d’una investigació minuciosa i privada. El principal objectiu era reconstruir els últims mesos del seu tiet, Manolo Lozar. Reparar detalls inarticulats d’una vida confusa. Malgrat ser-ne el nebot, en tenia poquíssima informació. Tan sols sabia que havia passat un bon grapat d’anys a Alger i que la mort el va enxampar a Alcalá de Henares. Afusellat. Calia, doncs, emplenar fondes cavitats. L’estupor va arribar a l’Arxiu Nacional de Defensa. Quan Lozar demana documentació sobre el tiet, descobreix que Manolo va ser espia de l’Oficina de Serveis Estratègics (OSS), l’organisme previ a la CIA. El documental Espies en l’arena. Objectiu Espanya indaga en la feina que republicans espanyols com Manolo Lozar van avenir conjuntament amb els nord-americans. Una col·laboració esdevinguda el 1943 que es coneix amb el nom d’Operació Banana. El film, guanyador del Premi del Públic en l’última edició del Memorimage de Reus, es podrà veure la setmana vinent (dimarts 12) als Cinemes Girona. Serà recuperat dins del cicle Visions Documentals.

Marta Hierro i Pablo Azorín són els directors i guionistes que han conduït els annals d’una operació fins ara pràcticament inexplorada a la pantalla. El documental és una coproducció de Quindrop Produccions Audiovisuals, Dacsa Produccions i IB3.

L’Operació Banana, batejada així per motius estrictament estratègics (les ciutats on es va desenvolupar també eren referides amb noms de fruita: Barcelona era cherry i Màlaga, orange), va ser una labor d’espionatge amateur del servei d’intel·ligència nord-americà (amb participació britànica durant un cert temps) per a poder disposar d’informació sobre la postura del règim franquista durant la Segona Guerra Mundial. L’OSS, sempre a l’aguait de la fràgil neutralitat de la dictadura, esperava que aquesta no canviés de parer. Les tasques d’espionatge es duien a terme, especialment, a la costa sud-est espanyola (Màlaga, Almeria, Cartagena…), que és on arribaven els exiliats col·laboradors des d’Alger i el Marroc espanyol. Però els espies (sempre espanyols) també arribaven a les grans ciutats per, a banda de clissar, buscar suport polític.

Una imatge dels participants en l’operació Banana

El desconeixement de l’Operació Banana és certament injustificat atesa l’apassionant història que suposa. Hi intervenen actors de diferent índole i destresa: grans homes d’estat (William Donovan, director de l’OSS; Sir Samuel Hoare, ambaixador del Regne Unit a Espanya) i ciutadans rasos amb noves funcions (l’espia Ricardo Sicre/Richard Sickler és un gran personatge). Un episodi apassionant però poc èpic. L’Operació Banana comença a fer aigües amb la retirada dels britànics i el defugiment del PCE del pla nord-americà. Cops de realitat que ja anuncien un fracàs que es farà clarament palès amb l’empresonament i l’afusellament dels delators.

La nul·la efectivitat de l’Operació Banana va deixar esfondrada tota la transcendència que hauria pogut tenir la maniobra. La Banana s’emmarcava dins d’una altra operació de major envergadura: l’Operació Backbone, amb la qual els americans i anglesos pretenien envair Espanya en el cas que el país s’unís al bloc de l’Eix (Alemanya, Itàlia i el Japó). En cas d’haver-se dut a terme, la Backbone hauria estat el desembarcament amfibi més gran de la història fins aleshores. De fet, el govern nord-americà ja emetia als cinemes un breu reportatge (Inside Facist Spain) per a explicar una possible invasió.

Hierro i Azorín han apostat per explicar aquest tram de la història en dos graus. Un primer grau de proximitat que encarna el nebot de Manolo Lozar i un segon grau de difusió teòrica al qual contribueixen veus consagrades com la del poeta i ex pres polític Marcos Ana o la de l’hispanista anglès Paul Preston. A banda de veus, però, el documental també divulga a través d’una puntual i senzilla animació, abundant material arxivístic i una aclaridora cartografia.

En poc més d’una hora, Espies en l’arena aconsegueix dur-nos als amagatalls d’una història mínima construïda entre sorra, mar, bots i senyals de radiodifusió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Una puntualització important: els afusellats a Alcalá de Henares, Màlaga i Melilla, no són els delators, si no els agents irregulars espanyols de l’OSS capturats a Espanya i alguns dels seus col·laboradors, militants del PCE. El delator Antonio Rodríguez López “El Chato” al servei de la Brigada Polític Social, que és qui fa caure a “Aparell Especial”. El seu destí, després de la seva delació, és un misteri que encara no hem pogut desvetllar per falta de testimonis i / o proves documentals.
    Si hi ha algú interessat en veure el documental els pot fer en aquest enllaç:
    http://ib3tv.com/carta?id=72107761-035a-4e69-a20a-19a6cf68f5db