Nura, la sinceritat d’uns versos que no moriran mai

10.07.2018

En un recital que va anar in crescendo quant a intensitat a mesura que anava avançant, el músic Guiem Soldevila i el poeta Ponç Pons, amb una química personal que enriqueix la seva professionalitat, emocionaren i feren xalar al públic fusionant el seu llibre i el seu disc Nura. Açò mostrant d’una manera si més no diferent aquest tractat d’enyor i d’illomania menorquina que és el llarg i profund poemari de Pons, que fins ara s’havia pogut veure damunt els escenaris per separat, amb Ponç Pons fent presentacions del llibre per una banda i amb Guiem Soldevila interpretant les cançons del disc en directe per una altra.

Foto: Rafa Raga

En aquesta ocasió, cosa que tan sols s’havia fet abans a la Sala Beckett de Barcelona i en què s’estrenava a Menorca i tenia el segell d’oportunitat única de gaudir-la, fent aquest exercici d’explorar nous terrenys per a Nura i revisitant-lo d’una manera realment sincera i propera, allunyats també de tota nostàlgia, Pons i Soldevila demostraren que malgrat el pas del temps (el llibre es va publicar en 2006 i el disc en 2011) tant el poemari com el disc Nura són d’aquells treballs que s’han convertit en referent i que no moriran mai, tanta és la seva força.

L’espectacle Nura, en el marc del prefestival de la 46ª edició del Festival de Música d’Estiu i en un “oasi de calma i de tranquil·litat” com va dir que era el Claustre del Seminari la presidenta de Joventuts Musicals de Ciutadella Pilar Carreras, va integrar les set parts que conté el poemari, alternant-se les declamacions de Ponç Pons amb alguns d’aquests capítols i les cançons de Guiem Soldevila per mostrar-ne d’altres. Açò combinat amb qualque breu i irònic comentari d’ambdós artistes i també amb diferents sorpreses durant el recital. Tota una celebració compartida de la música i de la poesia que va dir Pons pretenia ser aquest concert, sobretot “un testimoni viu i autèntic del nostre amor i del nostre compromís amb Menorca”.

En un escenari amb un canelobre blanc d’espelmes com a simbòlic atrezzo, Nura començà amb quatre notes de Guiem Soldevila al piano i amb Ponç Pons recitant El saber i la sospita, primera part, de fet, de Nura i que entre d’altres parla, precisament, de l’inici del poemari entre espelmes a Macaret (“Retirat vora el mar del meu menorquí Walden / entre espelmes començ aquest Tractat d’enyor”). La magnífica i especial Godotus (“fundarem llibertaris la pàtria dels llibres”, malgrat “un poema no pot salvar gent de la fam / ni evitar les matances que estigmen la història”, sonà a continuació, imponent, amb Guiem Soldevila i sol al piano.

També donant pas als versos d’Insulària per part de Ponç Pons (“Només som rics d’allò compartit o donat”) i a una d’aquelles cançons que feia temps no s’escoltaven en directe de la mà de Guiem Soldevila al piano, aprofitant l’Steinway & Sons que tenia per a l’ocasió: Teoria de l’absència, de les més estimades pel músic i la que en el seu moment li va dur més temps composar (“L’anarquia és l’estat de summa perfecció / on hi ha caos desordre ja no hi ha anarquia”). Aquest punt, ja amb el públic escalfat i totalment dins el recital, marcà el moment d’inflexió quant a intensitat, que ja no fou aturadora fins al final.

La següent en arribar, declamada per Pons tot després de contar una sèrie d’intimitats d’aquest tema, va ser L’obscur errant, un poema d’amor que va ser la única part que el poeta va escriure estant fora de Menorca, en un congrés important a l’estranger i on va descobrir que, malgrat tot, era molt més feliç a Menorca, on volia escriviure i podia estar amb la família i els seus, lluny de cambres d’hotels “que m’angoixa i ofega” (“Voltat d’ombres t’escric per saber que existesc / i vull creure estimant que la vida és vivible”). Els aplaudiments del públic encara havien d’anar més in crescendo quan Soldevila s’aixecà, deixà el piano i agafà la guitarra per enviar Suor de calç, una cançó ja de per sí amb un ritme molt alegre i que, amb tocs fins i tot de rumba i arabitzants, va arribar directe a l’espectador (“Crec que Déu més que encens el que vol és justícia / La vivesa del savi és viure i deixar viure”). I més encara quan es deixà anar amb un llarguíssim i hipnotitzant solo, que arrencà acompassats aplaudiments per l’exhibició.

Però un dels moments més emotius estava per arribar, amb el Crit escrit conjunt i exclusiu de Ponç Pons i Guiem Soldevila. Aquest tema, també el darrer del poemari i del disc Nura però ara amb una versió feta aposta per a aquest recital, fou on s’exemplificà de forma més contundent la fusió d’ambdós artistes, de música i de poesia. Perquè d’una manera preciosa, i precisa, dins la mateixa peça, sempre amb el piano sonant, s’hi mesclaren el cant de Soldevila amb alguns dels seus fragments i la recitació de Pons amb altres, fins a completar quasi tot el poemari. I per completar-lo, els darrers versos arribaren de la veu d’un i de l’altre, de les dues maneres una rere l’altra, acabant amb allò de què, malgrat tot i amb tot, “cal fer versos que ens obrin als altres i al món / no es pot viure tancat dins l’espai d’un poema”, ressonant en l’interior de cada espectador.

Foto: Rafa Raga

L’únic bis de la nit, que més que un bis en realitat fou la cidereta per arrodonir l’espectacle, va ser la interpretació per part de Soldevila amb la guitarra de la cançó Dona llegint una carta vora la finestra oberta, que aparentment no tenia res a veure amb Nura i que, amb la lletra que és un poema de Ponç Pons, el músic ha integrat al seu quart treball discogràfic: Fins demà o la propera metamorfosi (2018). La cançó, també amb uns ritmes prou vius i alegres i que parla d’amor i de desig, acaba amb els versos “Jo vull viure encarnat en tu i t’escric / per crear junts si vols l’eternitat”, que, el final “per crear junts si vols l’eternitat”, i també fent-ho cantar al públic (si volia) va ser repetit nombroses vegades. Aquest final de l’espectacle fou, realment, com un símptoma (o una constatació, segons es miri) de què Nura, d’una o altra manera, no morirà mai, açò si tant autors com públic volem.

Després d’aquest concert prefestival del dissabte 7 de juliol vespre al Claustre del Seminari, la 46ª edició del Festival de Música d’Estiu que organitza Joventuts Musicals a Ciutadella oferirà el proper divendres 13 de juliol a les 21 h, també al Claustre del Seminari, el seu concert inaugural. Els protagonistes, amb el programa OCIM a la fresca i amb una vintena de músics damunt de l’escenari, seran els components de l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca, que dirigirà el jove i conegut compositor Francesc Prat. Aquest concert OCIM a la fresca també s’oferirà el dijous 12 de juliol a les 21 h al Llatzaret de Maó, en el marc del Festival de Música que organitza Joventuts Musicals a Maó.