Nous relats fotogràfics. Una exposició necessària

9.05.2016

Arts Santa Mònica presenta, novament, una exposició col·lectiva de fotografia molt interessant. En aquesta ocasió està dedicada especialment a les noves generacions de fotògrafs i als seus treballs, realitzats ja durant els primers anys del segle XXI.

Saut d’eau Voodoo Festival,Haití (2010) Foto: Pep Bonet

Saut d’eau Voodoo Festival,Haití (2010) Foto: Pep Bonet

Com assenyala el seu comissari, Juan Bufill, aquesta exposició té tres objectius principals que, en la meva opinió, aconsegueix plenament. En primer lloc, significa una reivindicació generacional perquè dóna veu a un ampli col·lectiu de setze fotògrafs nascuts entre els anys setanta i vuitanta del segle passat perquè puguin presentar els seus treballs en un centre d’art. Molts d’ells fins ara han recorregut a les xarxes socials del món virtual per difondre la seva obra, fins al punt que en algun moment de la presentació Bufill parlava de la generació Internet. Gràcies a aquesta mostra ara podem gaudir de les seves imatges materials, en formats i tècniques molt diversos i en suports materials també variats: paper, vinil, pòster, etc.

La segona intenció és apropar-se a les formes d’expressió fotogràfica que s’han desenvolupat amb més força en aquests primers anys del segle. En aquest sentit, el comissari apunta que davant de la fotografia individual, aïllada, sembla agafar més força la presentació en forma de grup fotogràfic, en el qual és el conjunt d’imatges el que dóna al relat continuïtat i força per a la seva narració, ja tingui un caràcter documental, conceptual o poètic. Cada imatge es recolza en les altres i en rep, en compensació, part de la seva força. Aquesta interpretació es percep perfectament al llarg de l’exposició. Fins i tot en la disposició de les imatges que es presenten molt sovint ben properes les unes al costat de les altres en contacte estret.

Finalment, la selecció dels autors i els seus treballs segueix una línia que intenta cobrir les diferents tendències d’expressió fotogràfica, des de la fotografia de caire més documental fins a expressions del corrent anomenat artístic, per arribar finalment als plantejaments informalistes. En aquest sentit el traçat del recorregut de les obres a la primera planta circular del Centre contribueix a presentar molt ordenadament els treballs d’acord amb aquesta línia i fa que la visita resulti molt coherent.

Xiec (2009-2013) Foto Christian Rodríguez

Xiec (2009-2013) Foto Christian Rodríguez

Juan Bufill confessa que la selecció dels autors ha sigut força difícil perquè ha hagut d’excloure molts joves fotògrafs amb tants mèrits com els que es presenten. La tria inclou fotògrafs de diferents països i se centra especialment en el context català on treballen nou dels seleccionats i l’espanyol. Es percep clarament que en la tria dels temes i de les imatges els fotògrafs i el comissari han treballat en una estreta col·laboració que ha fet possible que la diversitat dels materials exposats tingui una línia expositiva harmònica.

En aquest sentit cal assenyalar que cada autor presenta imatges d’un únic treball, molt divers respecte dels altres tant pel que fa a la temàtica com pel tipus de formats i suports. També aquí gaudim d’una diversitat enriquidora que ens permet estar al dia de les diferents tècniques. Però malgrat aquesta varietat la correcta disposició de les imatges a les parets de la sala fa que la visita no resulti confosa. Un mèrit museístic.

Un altre aspecte és que, potser per les limitacions de l’espai disponible que a voltes es converteixen en un bon aliat el nombre reduït de fotografies i la seva unitat temàtica ja esmentada fan que l’espectador pugui digerir molt bé els continguts que es presenten sense embafar-se en cap moment.

Atlas (2012) Foto: Isabel Ariño

Atlas (2012) Foto: Isabel Ariño

És difícil comentar tots el treballs que es poden veure en l’exposició però els esmentarem amb un brevíssim resum del seu contingut. La mostra s’inicia amb els autors de caire més documental: Fernando Moleres presenta “Explotació del treball infantil”, una sèrie de sis imatges del seu treball sobre l’abús físic i econòmic del treball els infants.

Carlos Spottorno retrata a “Gestió de patrimonis” el món dels serveis financers per a milionaris.

Samuel Aranda, presenta “La crisi dels refugiats a Europa“ amb imatges inèdites molt recents de la dramàtica aventura del refugiats.

Christian Rodríguez il·lustra en color a “Xiec” la vida en una companyia de circ vietnamita amb unes imatges que, d’alguna manera, ens porten el record de les de Mary Ellen Mark sobre aquest tema.

Rafael Arocha documenta en blanc negre i amb gran força expressiva “A medianoche” el món de la vida nocturna a clubs i bars de la ciutat.

Salvi Danés ens ofereix a “Aïllament obscur. Tòquio” la seva visió de les contradiccions de la vida urbana a la gran capital japonesa.

Paula Ospina presenta a “Mujer casa” una sèrie d’autoretrats, amb els quals examina alguns del estereotips del rol femení i que m’ha evocat alguns dels treballs de la fotògrafa americana Francesca Woodman.

El mallorquí Pep Bonet a “Saut d’eau a Wanadoo Festival” ofereix una brillant sèrie d’un lloc de peregrinació a Haití.

Laia Abril a “L’illa encantada” recrea els fantasmagòrics paisatges de l’illa dels morts, avui totalment abandonada a prop de Venècia i on ni els venecians volen acostar-se.

Cristina de Middel recrea a “Això és el que va fer l’odi”, en un foto llibre i en dues imatges, el món fantasmagòric d’un nen que fuig de la guerra.

Arnau Blanch presenta a “Fantasmes” un enorme panell amb nombrosos imatges inspirades en vivències íntimes de la seva ansietat.

Israel Ariño ens ofereix a “Atlas“ una delicada col·lecció d’imatges de petit format carregades de força poètica.

Eugeni Gay relata a “Desde la isla cuántica” la seva visió de l’illa del sol al llac Titicaca que el fascina i on ha passat llargues temporades.

Ricardo Cases ens ofereix a “El porqué de las naranjas”, amb una plàstica propera a la il·lustració pop, un relat de la destrucció de la costa del llevant espanyol.

David Jiménez presenta una senzilla instal·lació amb imatges de caràcter abstracte i pictòric que evoquen paisatges de l’espai sideral.

Finalment, Alejandro Marote a “Vidrieras Santa Mònica” ha recobert amb grans vinils de figures geomètriques algunes de les obertures de les sales del centre.

Vidrieras Santa Mònica Foto: Alejandro Marote

Vidrieras Santa Mònica Foto: Alejandro Marote

El conjunt de tots aquests treballs és una mostra de la qualitat de les actuals generacions de fotògrafs, que no sempre tenen l’oportunitat de mostrar el seu talent i les noves formes estètiques que practiquen. Com assenyalava l’expert Juan Bufill aquest joves estan a l’altura dels millors fotògrafs europeus i una prova d’aquest fet és el paper destacat que tenen en el camp dels foto llibres a àmbit europeu. Una mostra d’aquesta nova forma d’expressió, que ha fet possible l’edició digital de curts tiratges i actualment és emprada per molts fotògrafs, es pot veure també en una de les sales annexes a l’exposició i n’és un magnífic complement.

En conjunt, una exposició necessària per mostrar els treballs i el talent de les noves generacions de fotògrafs que, en opinió de Juan Bufill, no tenen res a envejar a les que les han precedit.