No mentir mai més

8.03.2019

Quina és la mentida més gran que t’han dit mai? Així, amb una pregunta directa al públic, comença Els dies mentits, el nou text de Marta Aran que aquests dies podeu veure a la Sala Flyhard. Les respostes dels espectadors són innocents al principi: “Que els Reis existeixen”, diu un home que ha passat la cinquantena, des de primera fila. “Molt típica”, replica la Lara Salvador, l’actriu d’aquest monòleg que va quedar finalista del Premi Josep Ametller de Teatre 2018. “Més, més”, exhorta la Lara al públic.

Lara Salvador protagonitza ‘Els dies mentits’ a la Sala Flyhard. Foto: Roser Blanch.

Qui vagi a veure-la que es prepari a participar i a intervenir. “T’estimo, ets especial”, crida des de darrera fila una dona rossa, acompanyada de la seva parella. “Anem bé”, anima la Lara. “Ha sigut el millor polvo de la meva vida”, deixa anar una noia amb els cabells de color lila.

Touché!  Aquí es volia arribar: a assolir un clima distès, confident, informal… per deixar anar, tot seguit, la següent pregunta: “I la mentida més gran que tu has dit mai?” Silenci absolut a la sala. Quan es tracta de descobrir les faltes dels altres no costa gaire, ara bé, quan som nosaltres els que les hem de confessar, els que ens hem de despullar, la cosa canvia. I si, a més, es tracta d’una cosa molt íntima, relacionada amb la sexualitat, el secret es torna tabú. Un tabú pràcticament impossible de trencar.

D’això tracta Els dies mentits, d’una jove que s’ha passat 15 anys mentint durant l’acte sexual. Una noia que, des del primer dia, no ha experimentat plaer. Que ho ha provat tot per assolir-lo, però res… Ha acabat esgotada mentalment per aquesta incapacitat que no entén i que no gosa revelar a ningú per vergonya, però sobretot, per por. Por al rebuig, por a la incomprensió. Però, sobtadament, tot canvia quan un dia coneix “R”. El tabú cau i s’emporta tots aquests anys d’impostura. Ho ha decidit: No mentirà mai més.

Els dies mentits és un monòleg íntim sobre un d’aquells temes amagats, tancats i barrats amb pany i clau. Un espectacle que pot resultar alliberador per a moltes dones… i homes que conviuen amb aquesta disfunció en el més absolut dels silencis. Dones i homes que prefereixen mentir les seves parelles abans d’enfrontar-se a un problema que els pot estigmatitzar.

És un gran encert de l’autora-directora i de l’actriu no plantejar l’espectacle des d’un punt de vista melodramàtic, sinó d’encarar-lo d’una manera distesa, confidencial i amb moltes dosis d’humor. I és que rient, rient, és quan tractem millor les coses més serioses. Pensem en el famós Fairy d’aquests dies i tots els acudits que ha generat (disculpeu-me, si l’exemple no és del tot encertat, però és el que ara mateix m’ha vingut al cap).

Lara Salvador defensa el text amb molta energia, buscant constantment la complicitat del públic. Ha creat un personatge proper, divertit i d’altes revolucions. I, el més important, l’apropament al públic no li fa perdre credibilitat.

Un altre encert de la directora i de l’actriu és no haver caigut en la barroeria a l’hora de representar les postures i les vivències sexuals de la noia. S’agraeix tota la subtilesa, el suggeriment i l’humor en aquestes escenes.

Tot emmarcat amb una escenografia austera, però molt funcional, que ajuda al dinamisme de l’obra i al canvi d’escenes constants.

 

Els Dies Mentits – teaser from FLYHARD TV on Vimeo.