No es pot saber com en sortiràs

10.10.2018

Qui entra en un llibre d’en Paul Preciado no sap del cert quina persona serà quan en surti. Entres al Manifiesto contra-sexual (2002) tot convençut que un penis és això, el que sempre ha estat, el fal·lus, font de poder i protagonista de la diferència sexual. I, de sobte, arriba l’escandalosa proposició: «el penis és un dildo de carn». En lloc de considerar el membre masculí a partir d’una essència biològica predeterminada i d’una força simbòlica connatural, Preciado dona estatus d’autenticitat a la pròtesi. Redueix l’atribut físic a una imitació i, la masculinitat, a un sistema de codis intercanviables. No és que qualsevol cosa allargassada pugui ser fàl·lica, com volia el freudisme; és que tots els cossos són capaços d’accentuar-se en un dildo. A partir d’aquest moviment les pràctiques eròtiques ja no es pensaran a partir d’identitats fixades, des de la primera ecografia, per la clínica, sinó en virtut dels usos —i abusos!— de la pròtesi i el suplement, que deconstrueix la vella dualitat de la sexuació.

Paul B. Preciado | Wikipedia

Que la píndola anticonceptiva va ser la porta principal per a l’alliberament de la dona és evident. Però, a repel dels feminismes socialdemòcrates hegemònics, a Testo yonqui (2008) cau un segon mite de l’imaginari biopolític: la píndola, analitzada com a panòptic o presó que, imposada per igual a dones heteros i lesbianes, té com a funció hiperfeminitzar les primeres i refeminitzar les segones. El capitalisme farmacopornogràfic és el règim productiu i vigilantista on es desvenvolupen aquestes fisicitats inventades per les tecnologies del gènere. Aquestes tesis han esdevingut un referent inel·ludible als corrents LGTB, com mostra la fecunda escena de performers i activistes post-porno que es va aplegar a Barcelona.

Espais, moviment, pulsions. La recerca dels locus amoenu contemporani es converteix, a Pornotopía (2010), en el tema manifest. Hi accedeixes pensant que ja ho saps —què es la revista Playboy i quina mena de tio n’era el director. I et trobes enmig d’un mapa encès on, des dels somnis de conilles de Hugh Hefner fins a les heterotopies de resistència, es desplega una cartografia alternativa de la libido. Enllaçant amb la recerca de Beatriz Colomina, Preciado reconsidera la correlació ente espaialitat i sexualitat, entre ortodòxia i heterodòxia, oferint un tractat d’arquitectura calenta on els plaers —normatius o subversius— apareixen com a resultat de les condicions de construcció dels llocs altres. Poden ser una moderníssima Model, però poden ser, també, la seu del pluralisme dels cossos desitjants, i el nom més actual de la lllibertat.

Com havia passat, al segle passat, amb Freud, els seus textos són pertot arreu, creant subjectes i refent-los. Com d’una intensa història d’una nit, no se sap com se’n surt… i potser no n’hem de sortir.