Nits de Clàssica: un festival per la capseta dels records

19.07.2015

Arriba l’estiu i la programació de l’Auditori de Girona traspassa les seves parets i els plataners gegants del Parc de la Devesa, repartint recitals i concerts per indrets històrics del Barri Vell. El Festival Nits de Clàssica, que així s’anomena, va arrelant entre el públic de la ciutat, portant grans intèrprets internacionals i oferint moments veritablement inoblidables. En repassem alguns, d’aquesta edició de 2015.

Concerto Italiano & Rinaldo Alessandrini | Foto d'Anna Otero

Concerto Italiano & Rinaldo Alessandrini | Foto d’Anna Otero

Concerto Italiano & Rinaldo Alessandrini

La formació transalpina, ja coneguda d’anys anteriors, ens ha proposat pel 28 de juny un programa temàtic, amb un repertori italià de madrigali basats en Il Pastor Fido de Giovanni Guarini, influent obra literària del segle XVI, que Monteverdi i els seus contemporanis van musicar abundantment. L’actuació va tenir lloc a l’Auditori del Centre Cultural de la Mercè, encara no prou actiu com molts desitjaríem, tot i que aquest concert en particular mereixés un espai amb una reverberació natural de més amplitud. Malgrat l’estranya disposició de les tiorbes (en lloc d’esquenes al públic, podien estar als laterals), les veus registraven un equilibri colpidor, fregant una lluminosa perfecció, sota la sàvia direcció d’Alessandrini.

 

Anne Sofie von Otter i Kristian Bezuidenhout

Dimarts 30 de juny, al Claustre de la Catedral, un repertori essencialment germànic. La mezzosoprano sueca, inqüestionablement una de les millors del planeta, és tota una simpatia. Desacomplexada respecte a la seva edat (ja compta 60 estius), emana una elegància natural, vestida d’estiu. A més de la interpretació vocal primorosa –finíssima l’Arianna a Naxos de Haydn– ha exhibit també puntualment dots teatrals, sobretot remarcant les seqüencies còmiques, entre el piuleig d’algun ocellet perdut i les campanes que donaven els quarts. I, per descomptat, ha estat molt ben acompanyada al fortepiano pel jove Kristian Bezuidenhout (35 anys), expressiu i amb caràcter. Tot i ser un indret esvelt i emblemàtic, s’ha dir, el Claustre tampoc disposa d’una acústica massa brillant, i al ser estret, els assistents ens trobàvem massa arraconats, fent-se les cadires incòmodes per dues hores de concert.

 

Anne Sophie von Otter | Foto Ana Otero

Anne Sophie von Otter | Foto Ana Otero

Alice Sara Ott & Francesco Tristano

De nou a l’Auditori gòtic de la Mercè, per la sorpresa del certamen, corria el 7 de juliol. Dos joveníssims pianistes, amb un visual i una actitud molt informals, fan creure que noves generacions de músics podran sedimentar un major apropament a nous públics – i fer-ho amb estil. A més, l’alineació s’ha delineat de forma molt intel·ligent, obrint amb una heterodoxa, radiant i vertiginosa apropiació del Bolero de Ravel, adaptada pel mateix Franscesco Tristano, que, no obstant, ha deixat el protagonisme melòdic i rítmic a la seva companya japo-alemana. Amb aquesta obra mítica del nostre imaginari col·lectiu han conquerit el públic de forma total i immediata i a partir d’ací han anat allà on han volgut, intercanviant-se entre el Steinway i el Yamaha. Tot un esdeveniment. A més de la referencial Consagració de la Primavera de Stravinski (la versió original, efectivament, és per a dos pianos), la parella ens ha regalat una peça del mateix Tristano (en registre neo-impressionista, que la cosa anava per aquí) i acabant finalment tots dos en un únic teclat, prestant un bis mozartià. La veritat és que ja els trobem a faltar.

Homenatge a Pierre Boulez

Era la tarda calorosa del diumenge 12 de juliol, i un magnífic piano instal·lat al pati de l’Ajuntament de Girona. Tot i la incomoditat d’estar dempeus (i alguna espectadora menys respectuosa parlant pel mòbil), el públic ha seguit atentament a l’eximi Miquel Villalba interpretant Notations i la Sonata nº 2 del compositor de Montbrison. Degut a la seva edat avançada (ha completat les 9 dècades de vida aquesta primavera), ja se sabia que Boulez no vindria a Girona, però l’homenatge no deixa de ser merescut. Ja a dins del Teatre Municipal, el Quartet Tana ha deixat esplèndides indicacions, tot i que la platea s’ha quedat a mitges. Després del clàssic quartet d’Arriaga, hem viscut un altre instant preciós, pel bagul dels records, amb l’estrena a l’Estat d’Aracne, obra genial d’Hèctor Parra, que va assistir al concert i va tenir potestat d’explicar-la, abans que bona part dels espectadors fossin lamentablement abandonant la sala al so dels extractes del Livre pour Quatuor de l’homenatjat.

Jove Orquestra Nacional de Catalunya

Finalment, el 15 de juliol, la JONC, que també ens va sorprendre per la seva altíssima qualitat, en l’únic acte de tot el cicle realitzat a l’Auditori de Girona, per evidents motius d’espai i logística. Més enllà d’una orquestra afinadíssima i compenetrada (el futur sembla assegurat) sota la direcció de Manel Valdivieso, hem comptat a l’escenari amb col.laboracions de luxe: primer el trompetista castellà Manuel Blanco, considerat entre l’elit mundial, resolvent esplèndidament el Concert per a Trompeta de Daniel Schnyder i un bis de Piazzolla; més endavant el Trio de jazz de Lluís Vidal, estrenant obra de la seva autoria, Diàlegs, amb l’orquestra esdevenint una big band d’orientació contemporània. El festival s’ha acabat amb les admirables Danses simfòniques de West Side Story, signades per Leonard Bernstein, en concret, amb la preparadíssima repetició del Mambo, per la qual alguns membres de la JONC portaven ulleres de sol i feien coreografies amb els instruments.

La clàssica a Girona se serveix fresca, llegant mapes de memòria i horitzons de futur.