Nit i dia. El silenci del revolts del Garraf

19.04.2016

Quan ja ha interioritzat els fets i ha decidit que es suïcidarà, en Fermí Cases visita la Ciutat de la Justícia per darrer cop. Des del cotxe, el jutge observa la característica forma quadriculada de l’edifici que simbolitza tot allò a què ha consagrat la seva vida, però les línies rectes apareixen deformades i grotesques per culpa de la superfície reflectora on les està mirant. En Fermí sent que ha arribat l’hora de deixar de veure les coses a través d’un vidre que n’oculti la veritat, truca a la jutge Comas per dir-li que no l’esperi i enfila cap a les corbes del Garraf. És una imatge simbòlica –excel·lentment resolta– de la doble naturalesa de què parla Nit i Dia i també representa les virtuts estilístiques que la sèrie exhibeix en els seus millors moments: la càmera mostrant la mirada nua d’un personatge i el plaer de l’espectador de lligar caps sense ni una dosi d’informació més que la necessària.

Clara Segura a 'Nit i Dia', a TV3

Clara Segura a ‘Nit i Dia’, a TV3

Poques coses són més complicades per als narradors actuals que mostrar un suïcidi en pantalla i fer-lo creïble. Anys de telesèries ens han fet desenvolupar anticossos davant del melodrama excessiu i han aprimat la nostra tolerància davant dels personatges que reaccionen exageradament als seus problemes. El suïcidi de l’episodi d’ahir tenia dues dificultats afegides: és un esdeveniment central en la trama, cosa que multiplica l’atenció de l’espectador tant com redueix el seu marge de transigència, i, tal com vaig apuntar en l’article de la setmana passada, la sorpresa de la mort havia quedat trinxada per culpa de la seqüència final de després dels crèdits del capítol anterior. Doncs bé, crec que val la pena aprofitar per aprofundir una mica més en la dissecció d’aquest suïcidi tan anticipat perquè, malgrat els obstacles, funciona[].

En primer lloc, en Mario Gas rebla una interpretació fantàstica que ha mantingut al llarg de tota la sèrie: una construcció de personatge sòbria que fa que una de les històries més macabres i maquiavèl·liques –mataiaies a part– del relat sigui versemblant i tridimensional. La degradació moral del jutge Cases ha anat desplegant-se gota a gota al llarg dels anys a còpia d’encadenar decisions que ell considerava legítimes i excusables a cada moment respectiu però que, vistes en perspectiva, no poden aguantar cap justificació. Aquesta corrupció progressiva s’emmiralla en un desengany igualment gradual que obliga el jutge a tancar el cercle. No hi ha èpica als ulls d’en Fermí, només l’acceptació d’una relació de causa i efecte: un cop ha caigut la bena que duia ulls, també s’adona que se l’ha tret massa tard per a redimir-se o refer el seu honor i, com un robot a qui han actualitzat un programari que no rutllava, ara que s’ha netejat el virus respon de manera automàtica.

Però parlem també de realització, per fer honor a la cinematografia de la sèrie, que ha posat un nou llistó per a la televisió en català en aquest aspecte. Emulant Gerard Piqué, algun dia direm “Nit i Dia, contigo empezó todo”. També aquí, la línia entre el drama i la pornografia emocional és fina, i deconstruir els darrers segons d’en Fermí ens ajuda a entendre els dilemes dels creadors. Música per tocar la fibra? Sí, però és una òpera potent i perfectament justificada per la condició de crítica musical de la Mercè. Flashbacks per entendrir-nos? També, però molts pertanyen a una pel·lícula que la Mercè va mostrar a la Fàtima fa molts episodis i conserven aquest filtre de vídeo vintage que els legitima i dóna entitat pròpia. Tornant al guió, trucada telefònica excessivament solemne o codi de la caixa forta excessivament romàntic? Difícil de dirimir, però el to de Mario Gas omple de realisme les paraules. És interessant reflexionar sobre aquestes intencionalitats creuades per veure la tensió que pateix la sèrie: una lògica comercial que pretén acontentar la fam de melodrama de molt públic generalista contra l’afany d’innovar i de portar l’ambigüitat moral al prime time de TV3. Al final, la cruesa del cotxe caient i el silenci quasi documental que l’acompanya durant una bona estona, fan que m’inclini pel sí. Bon suïcidi.

Un instant de l'últim capítol de 'Nit i dia' a TV3

Un instant de l’últim capítol de ‘Nit i dia’ a TV3

Ja només queda un capítol per finalitzar la sèrie i ara el focus està posat sobre la Sara. Per culpa d’un malentès telefònic tenim a un Lluís enfurismat que sembla un Terminator tan perillós com el mateix Marc Ramos. Un Marc Ramos que va apallissar el seu antic company sense rematar-lo, obrint encara més vies que el fan fràgil. I és que sembla que en Marc és un suïcida fet d’una altra pasta; una bomba de rellotgeria incapaç de sortir de l’espiral de violència en la qual es troba que no sabem si mai ha tingut un pla per sortir-se’n o, simplement, és un ostatge de les seves pulsions autodestructives. Totes les cartes són sobre la taula i ha arribat aquell moment tan propi de les sèries de xalar comparant prediccions sobre el final amb els altres fans. Gaudim-ne, que la trobarem molt a faltar.

[1]Parlo d’eficàcia com a element narratiu i no de l’encara més efectiva conjunció entre la llei de la gravetat i un desnivell considerable, és clar.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

10 Comentaris
  1. Tinc moltíssimes ganes de saber com es resoldrà el final de Nit i dia, m’agradaria que el personatge de la mare de Marc Ramos hi tingués un paper important. De fet és evident que en aquella casa hi ha un conflicte de relació mare-fill, i les dones assessinades en són com la prova.
    La mare dins aquella casa fosca té la situació clara i està veient com és de dolenta la influència del seu fill al net. Fins quan podrà aguantar…

    • El Marc Ramos pelarà la seva mare. Però com que els guionistes són molt espavilats i això ho he endevinat fins i tot jo, al final serà la mare qui li fotrà una bossa al cap al seu fill i l’estrangularà mentre el viola.

      PD-Em sembla que m’he passat.

      • En Lluís mata en Ramos i salva in extremis na Sara, per casualitat. La poli arriba tard, com sempre. Em Ramos pela la jove advocada abans d’anar per la Sara. La Fàtima és bollera però com que li cau bé li fa un “favor” al seu pretendent. Na wendy pringa per la droga i en Fajardo pringa per l’assassinat de na Mercè. Són uns pringats. L’amant del jutge Fermí Cases es folra amb els diners que li deixa i es monta una nova vida a Mallorca amb l’escriptor i la seva colla d’artistes libidinosos.

        • Finalment la mare d’en Ramos resa tres mil Ave Maries i cinc mil Pare nostres i porta el seu nét intern als Maristes de les Corts, De resultes del trauma i de les experiències amb els profes del Maristes el pobre fill d’en Ramos esdevé un assassí en sèrie amargat i venjatiu, nihilista. De professió es fa infermer i s’en va amb Metges sense Fronteres a l’Àfrica Subsahariana, ja que troba que allà la vida humana no val un ral i la poli arriba sempre encara més tard i no té ni punyetera idea dels tests d’ADN. Xauxa.

  2. Sense voler avançar res del darrer episodi, només vull dir que l’has clavat de ple en un punt. Ja veuràs com hauràs de recuperar aquest text la setmana que ve.

  3. Reconec que em captiva des dels 3 darrers episodis. Al començament la vaig ben avorrir, me’n vaig apartar dues setmanes i ara la trobo correcta. Segueixo, però, esperant la nova història coral bonica i apassionada que vam deixar a Estació d’enllaç, Plats bruts, Porca Misèria, i no diguem al Pamano i a Olor de Colònia, per dir-ne de diverses, llunys dels culobrots i de les fricades.

  4. Estic contenta per haver endevinat que la mare del Marc Ramos hi tindria un paper important en aquest final. A la Consol li ha costat prendre la decisió però finalment ella s’ha emportat el seu fill. Li va donar la vida i ara comprovant el dolor que era capaç de provocar amb la seva bogeria, li ha donat la mort. Serà el millor que pot fer pel seu net.
    Tot i que la comprovació per part de la Sara de si en Marc Ramos continua mort, és com si no m’ho acabés de creure. Aquesta escena és ben curiosa. A veure si tant córrer i fer sport, en Marc Ramos és capaç de sobreviure …

  5. Que bé haver trobat una revista digital de cultura nostra que a vegades sembla no existir.