Nabokov i la insinuació autobiogràfica

8.02.2018

Vladimir Nabokov captiva, amb la seva primera novel·la escrita en anglès, pel virtuosisme i la riquesa de la narració, fins i tot en la que no va ser la seva llengua materna. Llegir La veritable vida d’en Sebastian Knight (Viena Edicions) és com capbussar-se a poc a poc en la profunditat d’un llac on res pertorba, on un cop a dins només se sent l’hipnotitzant so de les paraules i sembla que res pot ferir.

Vladimir Nabokov

Aquesta harmonia només és trencada pel moment en què, a contracor, s’ha de nedar ràpidament cap a la superfície per tal d’agafar aire i, així, adonar-se que aquell elixir es tractava únicament d’un encís momentani, d’una creació fictícia.

La veritable vida d’en Sebastián Knight relata les peripècies de V. per tal de descobrir com va ser la vida del seu difunt germanastre i escriure’n una biografia. Aquesta investigació serveix com a pretext per a reflexionar sobre la distància i el desconeixement d’aquells que ens envolten, però també de la dificultat per copsar el passat, que desapareix cada cop que sembla que l’estiguem a punt de tocar.

L’estira-i-arronsa entre el que és cert i és fals s’arrossega fins a l’últim passatge, en el qual Nabokov fa dubtar també de la solidesa d’allò que sentim i sabem, per acabar restant importància a la materialitat.

L’autor utilitza la seva ironia característica en el transcurs de tot el llibre per picar l’ullet al lector i advertir-lo sobre la seves impressions, perquè tot el que creu saber pot ser enganyós i esmunyedís com la boira que es desfà entre els dits.

Amb el mateix to juganer, satiritza sobre la novel·la detectivesca i després utilitza les seves trampes per salvar el protagonista quan es troba al marge de la desesperació en un vagó de tren, fent que en el darrer moment aparegui un homenet de celles poblades que el rescati. Sorprèn, també, amb un registre inesperat quan, de cop, la fixació gairebé obsessiva de V. pel seu germanastre es paralitza un moment i deixa lloc a l’observació atenta del “pit menut i dur que pujava i baixava” a causa dels nervis per, de sobte, arrencar-ho de les mans del lector, somriure, i tornar a la trama central.

Entre aquestes insinuacions i vacil·lacions es troben el que semblen clares referències autobiogràfiques de l’autor, en una història en què un cèlebre escriptor exiliat de Rússia acaba convertint l’anglès en la seva llengua literària. Totes les suposicions, però, se sostenen en un fil de dubte perquè, com escriu en les paraules que dedica a l’agent literari d’en Sebastian Knight, és un “error grotesc” considerar que un passatge concret d’una obra coincideixi amb l’actitud de l’escriptor respecte a aquella qüestió.

Tots aquests elements conviuen amb una reflexió latent sobre la creació narrativa, que permet descobrir l’engranatge d’una obra. Aconsegueix, així, obrir en canal el procés literari per veure com l’escriptor s’hi evoca, amb una passió satisfactòria i dolorosa a parts iguals. En resum, una introspecció de l’acte d’escriure en una obra exquisidament teixida.

Una traducció brillant de la mà de Ferran Ràfols, la primera de La veritable vida d’en Sebastian Knight al català, que compleix el repte de plasmar el luxe i l’abundància de les expressions detallistes de l’escriptor. Una novel·la en què les frases llisquen suaument i les paraules semblen sorgir de forma natural per ocupar el seu lloc idoni, com si l’únic significat de la seva existència fos trobar-se en aquell paràgraf. Així es trobarà el lector, rellegint un altre cop aquell fragment, delectant-se amb la bellesa d’un “camí esquitxat per taques de sol” o de “la lluïssor de les fulles dels trineus sobre la neu trepitjada”.

Etiquetes: