Muso Kunda, la casa de les dones

Gemma Freixas ens trasllada a una realitat cultural diferent i ens recorda la importància de fer o no fer petits gestos anònims.

El març de 2012 el grup religiós fonamentalista islàmic Ansar Dine, aconsegueix fer-se  amb el poder de Tumbuctú, la ciutat que durant molts segles va ser capital intel·lectual i cultural de l’Àfrica subsahariana, i que amb la Universitat de Tumbuctú i les seves madrasses va ser el centre per a la propagació de l’islam i la fe de Mahoma per tot Àfrica. En aquest moment, Mali queda immersa en una guerra civil entre salafistes, independentistes tuaregs i les forces del govern de Bamako. L’ocupació gihadista trasbalsarà la vida dels habitants de Mali, i molt concretament la de les dones, però també forjarà una visió esbiaixada de la cultura i la creença religiosa d’un país tant per part d’Occident com per la pròpia umma o comunitat.

La Mariam és una jove de Mali que treballa a la biblioteca de l’Institut Ahmed Baba de Tumbuctú. La seva feina és senzilla, escaneja manuscrits antics, però ella n’està enamorada. Allà es troba cada dia amb la Jackie, una jove americana que hi va arribar com a becària d’una fundació, i amb la Fàtima, fornera i amiga seva des de l’infantesa. El pare de la Mariam, l’Abu Aljadi, un bon musulmà, l’acompanya cada dia, ell també treballa a la biblioteca. La Mariam, a més, col·labora en un programa cultural de ràdio adreçat a les dones malianes que es diu Muso Kunda, expressió que en la llengua bambara significa “la casa de les dones” o “al costat de les dones”. L’inici de la guerra portarà molts canvis i gairebé tota la rutina de la Mariam passarà a ser haram, que vol dir prohibit. La seva feina, la seva forma de vestir, el seu programa a la ràdio, i fins i tot la seva cultura es veuran afectats per la imposició de la xaria.

D’altra banda, l’Abigail ha fet d’escrivà tota la seva vida, però aviat deixarà de ser una mà anònima. Ha aconseguit el millor paper i les millors tintes, i les seves paraules comencen a brotar. El manuscrit de l’Abigail, escrit a finals del segle XV, farà un llarg viatge fins arribar casualment a mans de la Mariam, qui sembla que serà el seu destí final.   

En aquesta novel·la, on el viatge del manuscrit de l’Abigail i la història de la Mariam transcorren paral·lelament, Gemma Freixas ens trasllada a una realitat cultural diferent i ens recorda la importància de fer o no fer petits gestos anònims, així com reflexiona sobre el fet de comprendre que tot té conseqüències sigui quina sigui la posició que agafem.  A Muso Kunda, la casa de les dones, els seus protagonistes actuen partint de la seva fe, però sobretot des de la llibertat entesa com una forma de llibertat d’expressió cultural i religiosa.

Igualment, Muso Kunda, la casa de les dones, és una novel·la que encoratja especialment a les dones, no tan sols a aquelles que lluiten contra una interpretació de l’islam, sinó a totes les lluitadores per la llibertat que reivindiquen que hi ha una guerra que la meitat del gènere humà lluita cada dia, aquí, allà, i a tots els territoris.

Meteora publica Muso Kunda, la casa de les dones de Gemma Freixas (Barcelona, 1962). Podeu adquirir aquest llibre al portal llibreter Libelista. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació