Motus al Grec: un calidoscopi textual

28.07.2016

Aquest Grec ens ha dut molts espectacles que ens han convidat a pensar la identitat, tant individual com col·lectiva, així com la relació entre individu i comunitat; un dels que ho ha fet amb més força, i de manera més emotiva, ha estat la proposta de la companyia italiana Motus. MDLSX, que es va poder veure a la Sala Pina Bausch del Mercat de les Flors els dies 20 i 21 de juliol, és una petita joia que malauradament ha recalat massa poc temps als nostres escenaris.

Motus va presentar 'MDLSX' al Grec. Fotografia d'Alessandro Sala.jpg

Motus va presentar ‘MDLSX’ al Grec. Fotografia d’Alessandro Sala.jpg

Durant els 80 minuts que dura l’espectacle, la Sala Pina Bausch fa olor de laca i té color d’anys 90, amb una estètica que barreja el trash radical i necessari de la ja desapareguda Bata de Boatiné, el món oníric i cruel de l’Esmorzar a Plutó de Neil Jordan, i els neons i videoprojeccions del festival més pioner. En aquest món creat a partir d’un joc de projeccions, música i llum, l’intèrpret italiana Silvia Calderoni es deixa la pell i es transforma en múltiples identitats dins un mateix cos, una proposta rizomàtica i calidoscòpica que convida al públic a caminar de manera conscient i empènyer fins a límits potser insospitats les fronteres de la identitat.

La proposta de Calderoni barreja textos fonamentals de la teoria queer – entre els quals el Manifest Cyborg de Donna Haraway, els Cossos que Importen de Judith Butler i el Manifest Contrasexual de Paul B. Preciado; retalls autobiogràfics i fragments de la novel·la Middlesex de Jeffrey Euggenides, amb imatges de la videografia familiar de la pròpia intèrpret i una playlist interminable que ens permet escoltar The Dresden Dolls, els Yeah Yeah Yeahs o The Smiths entre d’altres. A través d’aquest teixit textual, Calderoni ens presenta la realitat de les persones intersex – conegudes també de manera popular i errònia com a hermafrodites – una realitat que segons la biòloga i teòrica del gènere Ann Fausto-Sterling, es presenta en un 2% de la població. A través de la multiplicitat de veus que enuncia Calderoni som testimonis de la seva vida (barrejada amb la de Calliope/Cal, protagonista de Middlesex), des de la seva infància, passant per la adolescència, el diagnòstic com a persona intersex i tot el que això genera, tant a nivell personal, com a nivell de les seves relacions familiars.

Silvia Calderoni és la protagonista absoluta de 'MDLSX'. Fotografia de Diane Ilarias carpa

Silvia Calderoni és la protagonista absoluta de ‘MDLSX’. Fotografia de Diane Ilarias carpa

Aquest viatge per la vida de Calderoni/Calliope/Cal serveix per posar sobre l’escenari qüestions no només d’identitat de gènere, sinó dels privilegis adscrits a les identitats de sexuals, de classe i de raça. Un discurs necessari que malauradament no arriba a tots els nivells de la societat als que hauria d’arribar.

Si bé a nivell teatral l’espectacle recorre a una fórmula dramatúrgica una mica repetitiva, que per moments pot resultar àrida, o bé saturar amb masses imatges, tant la monumental tasca de Calderoni – que es transforma en mil i una persones, que esdevé tots els gèneres possibles alhora, i que aconsegueix emocionar només amb una mirada – com la necessitat de tractar aquests temes damunt els escenaris fan de MDLSX una proposta arriscada, emotiva i necessària.