Molt més que Mozart

27.07.2013

Meravellosa petita obra d’art. Petita per la durada, petita per l’espai en què es mouen els actors, petita per l’escassetat d’elements escènics. Però gran en diversió, talent, i virtuosisme, de la mà dels sis intèrprets de la companyia Dei Furbi, que hàbilment entrellacen a la perfecció el cant a capella, el teatre del gest, l’humor i la dansa.

 

La companyia Dei Furbi | Foto Manolo Laguillo

“La flauta màgica” que fan és una adaptació lliure i enjogassada de l’òpera de Mozart, i està farcida de referències culturals actuals que l’espectador podrà reconèixer. El libretto de les famosíssimes cançons s’han reescrit per a jugar amb el significat dels sons, de les onomatopeies, dels monosíl·labs i de les paraules. Les parts instrumentals es converteixen en evocadores polifonies. Hi trobareu teatre del gest, dansa contemporània, humor televisiu (amb referències al nostrat “Força Barça” i m’ha semblat també veure traces d’APM!), o autoparòdies a la pròpia òpera mozartiana (en els emperrucats i divertidíssims personatges del final); però com que fan teatre intel·ligent Dei Furbi no cauen mai en la paròdia ni perden la qualitat d’un gran Mozart reinterpretat en clau contemporània d’una forma exquisida, molt valenta, divertida, i per a tots els públics.

La primera escena amb els personatges de l’òpera abillats amb granotes blanques i màscares antigàs ja presagia una obra diferent, renovada i profunda, amb diferents nivells de lectura i capes de sentit. Amb metàfores visuals com aquesta en què la ignorància i la por s’assimila a foscor, la contaminació i la toxicitat, de les quals s’alliberarà el príncep Tamino amb l’ajuda de Papageno en el lluminós camí del coneixement, l’amistat i l’amor.

He recordat la màgia de descobrir l’òpera de Mozart de joveneta amb “El somni de Mozart” de la companyia El Musical més Petit a la Sala petita del TNC, i he gaudit com una criatura de les evolucions d’uns intèrprets en estat de gràcia, del primer al sisè: Toni Vinyals (potent i expressiu príncep Tamino), Joana Estebanell (gran Reina de l’Abric, la seva ària no defrauda en absolut), Marc Pujol (virtuós cantant i divertidíssim Papageno), Robert González (convincent i imponent Sarastro), Anna Herebia (dolcíssima i meravellosa interpretació de Pamina) i David Marcé (sorprenent i polivalent Monostatos, en altres muntatges aquest paper l’ha fet Marc Vilavella). Els arguments universals de l’amor, l’amistat, la por, el coratge, i la força de la música i de l’art per a superar totes les foscors, són agombolats per la música, l’humor i una gestualitat desbordant d’originalitat i creativitat.

 

La Companyia dei Furbi a La Seca

La dramatúrgia i direcció és de Gemma Beltran, fundadora i directora de la companyia, també professora d’entrenament actoral i responsable del Taller de Creació sobre tècniques de la Commedia dell’Arte a l’Institut del Teatre. La direcció musical de David Costa.  Els arranjaments musicals de Paco Viciana, la il·luminació de David Bofarull i la creació de l’espai escènic d’Oscar Merino, Ramon Ivars i Gemma Beltran. Aquests dos darrers s’encarreguen també del vestuari (realitzat per Elisa Echegaray i Maria Albadalejo) així com de les màscares balineses.

Queden dos dies, tres funcions (dissabte doble funció), és possible que ja no trobeu entrades, espavileu! I si us ho perdeu, informeu-vos d’on faran gira, i creieu-me, val la pena que us desplaceu allà on recalin, no us en penedireu. I un últim consell: si podeu repassar la partitura abans, el gaudi de la versió de Dei Furbi encara serà major, perquè no us perdreu cap de les seves picades d’ullet. La Seca Espai Brossa. Fins el 28 de juliol.