Mirar-nos als ulls pot evitar guerres

14.02.2018

En una sala petita com la de Cincómonos, Espai d’Art les distàncies són curtes entre els actors i els espectadors. Si, a més, els autors de Camins tancats, Martí Figueras i Jesús U. Labay, t’interpel·len a través del narrador de l’obra mirant-te directament als ulls, dinamitant la quarta paret amb una encaixada de mans, aquesta distància no és que es faci curta… és que desapareix.

‘Camins tancats’ es pot veure a Cincómonos, Espai d’Art.

Aquesta obra revela des de l’inici una petició: escurçar les distàncies que ens separen d’aquell a qui considerem “l’altre”, una distància que la por i la ignorància engrandeixen. La por al desconegut, la por a les idees diferents, la por a la diferència en si mateixa.

La Companyia Sicòmors representa dues històries paral·leles, llunyanes en el temps, però amb un tret en comú: la guerra. Una parella fugint de Barcelona durant la guerra civil, en un ahir que considerem “nostre”, i el drama dels refugiats de Síria, en un avui que ha passat a ser “nostre” malgrat que els seus protagonistes estan lluny, perquè l’horror no entén de fronteres. Pel que fa a la interpretació, cal destacar la força d’Ivette Callís com a Gisela, la mare a qui li roben el fill, i la transformació d’Ivan Caelles primer com a fill robat i falangista despietat i després com el valent i sensible Ahmed.

Les dues històries paral·leles conflueixen davant dels ulls dels espectadors. Si en l’època de la Guerra civil les diferències eren ideològiques, a qualsevol Síria d’avui en dia són les diferències ideològiques, polítiques o religioses les que fan que la gent fugi de la guerra i els seus horrors. I un cop arriben a occident, si és que hi arriben, viuran marcats per les diferències culturals amb nosaltres, els anomenats occidentals. Però els horrors de les guerres s’assemblen tots. I no fan més que tancar camins. Camins tancats és una reflexió i una interpel·lació a posar-se en la pell de l’altre, a mirar-nos als ulls, i a deixar de tenir por.