‘Migrante’: una Odissea del segle XXI

1.02.2018

Teatre documental per a donar veu a tots aquells que han deixat el seu país a la recerca d’un lloc millor. Això és Migrante, una proposta de la companyia independent Parece una tontería, i que de ximpleria no en té res. L’actor mexicà Juan Pablo Mazorra s’encarrega de dur a escena aquest intens monòleg basat en testimonis reals, que captiva i fa reflexionar. L’espectacle ha fet una breu temporada a la petita sala La Vilella, a Barcelona.

‘Migrante’, de Jaun Pablo Mazorra, tornarà a La Vilella el 3 de maig.

Una antiga fàbrica de sifons, a la falda de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, a tocar del teatre Grec, amaga alguna cosa més que restes d’aigua carbònica. Des de fa cinc anys convertida en un petit espai creatiu, La Vilella ofereix teatre social, d’aquell només apte per a ànimes sensibles, que remou l’estómac, regira les entranyes i observa el món a través d’un prisma poc convencional.

L’última proposta que ha ofert ha estat Migrante, de la companyia Parece una tontería, que hi acaba de fer una breu temporada. L’espectador entra a la petita sala, fosca com la gola d’un llop, i Juan Pablo Mazorra l’espera a l’escenari. Pantalons clars, sabates sense mitjons i una camisa a quadres, de tonalitats obscures. Ell és actor, dramaturg, pedagog teatral i director artístic de la companyia. També és l’ideòleg de l’obra, que després de gestar-se durant tres anys, ha arribat a escena. Ell s’encarrega d’interpretar-la en solitari.

Perquè Migrante és un monòleg. Un diàleg amb el públic de vuitanta minuts, embolcallat amb teatre gestual i corporal, que narra el fenomen des de quatre angles. “M’interessava plasmar la migració des de diferents perspectives: la d’un futbolista colombià que ha d’emigrar per raons mèdiques, la d’un mexicà que treballa il·legalment als EUA, la del drama dels refugiats sirians, o fins i tot, un forense acostumat a tractar amb cadàvers”, explica Mazorra. La peça, a més, vol reflectir què representa la migració: adaptar-se a un altre país, la distància, el temps, els diners…

“Vaig entrevistar a immigrants reals, em van explicar les seves històries, i els vaig demanar permís per dur-les a escena”, apunta l’autor. El 2015 el van convidar a Nova York, on va fundar un grup de teatre amb persones que havien viscut aquesta experiència, i allà va néixer la idea. Durant 18 mesos es va submergir en un dilatat procés d’investigació i documentació, d’on va arribar a recopilar 60 històries de soledat, esforços i sacrificis. Amb dos dramaturgs més (Rosa Molina i Sergio Álvarez) van fer-ne un triatge fins a seleccionar els quatre monòlegs finals. I amb l’ajuda de dos directors (el brasiler Neilor Moreno i la veneçolana Giselle Stanzione), els han portat a escena. Un equip multinacional per a una història universal.

Juan Pablo Mazorra ha co-escrit i protagonitza ‘Migrante’, a La Vilella Teatre.

Tant universal com Ulisses, “l’emigrant per excel·lència de la història”, apunta. I és que els immigrants de Migrante metafòricament són com l’heroi grec d’Homer, que han de sobreviure a un mar ple de Posidons, lluitar per no caure en l’oblit per culpa de la distància, no sucumbir als cants de les sirenes i enfrontar-se a terribles adversitats. La Odissea es converteix, de fet, en el cinquè personatge d’aquest intens monòleg, i esdevé el fil conductor que cus, amb traç ferm, les històries dels herois anònims.

“Com a mexicà, el tema de la migració sempre ha rondat la meva vida. Migrar als EUA és proper a nosaltres!”, exclama Mazorra. Per aquesta proximitat s’ha entregat amb cos i ànima al projecte, i amb cos i ànima el defensa tot sol a l’escenari, amb una versemblança i complicitat amb el públic extrema, a qui interpel·la i el fa partícip dels drames personals. Cal subratllar la història del forense espanyol, especialment sensible amb uns cossos ja sense vida i amb qui intenta establir uns vincles abans de l’últim adéu. L’obra defuig les xifres i les estadístiques per centrar-se en les persones, l’estrès i la salut mental que representa fer les maletes i canviar de destí de forma traumàtica.

“Si surts de la facultat i et quedes a casa esperant que soni el telèfon, malament”, diu Mazorra, que va publicar el text a Mèxic el 2016. Ell, com Xicu Masó a El metge de Lampedusa, que hem pogut veure també aquesta temporada, narren des d’una sinceritat genuïna la vida dels més desfavorables. Migrante ha acabat les funcions aquest mes de gener a La Vilella, però avui mateix ens ha arribat una bona notícia. Tornarà a representar-se al mateix teatre del 3 al 13 de maig.