Més enllà del gos a mitjanit

8.06.2016

Acaba la funció i un no pot deixar de pensar en el Christopher. És difícil evidenciar en poques línies el gran treball que hi ha al darrere d’una perla teatral com aquesta. El curiós incident del gos a mitjanit desperta tendresa, impotència, ingenuïtat i moltes ganes de lluitar. És teatre fet amb bon gust. Julio Manrique ha estat el responsable d’assumir la direcció d’aquesta adaptació basada en la novel·la homònima de Mark Haddon.

Pol López a l'adaptació teatral d'El curiós incident del gos a mitjanit' | David Ruano

Pol López a l’adaptació teatral d’El curiós incident del gos a mitjanit’ | David Ruano

Fins el 22 de juny, el Teatre Lliure de Montjuïc acull aquest projecte escènic després de l’èxit que va aconseguir durant la temporada passada a l’edifici de Gràcia. Els espectadors que hi vagin podran obrir les ales i volar ben amunt, fins arribar a les estrelles, allí on precisament somnia poder arribar en Christopher.

I és que aquesta és la història d’un nen que desitja anar a l’espai. Una investigació, però, el porta a descobrir una mentida que pot canviar-li la vida. Tanmateix, aquí resideix una de les claus de l’obra: l’empatia constant amb el protagonista; no pots evitar sentir-te atrapat pel gran magnetisme que desperta en Christopher, interpretat per un impressionant Pol López. Tot el públic, i també la crítica, coincideix en destacar el gran paper que fa l’actor. És per això que, entre d’altres coses, tenia moltes d’anar a veure aquesta reposició després de quedar-me sense entrades fa un any.

Ara que ja he vist l’obra, em quedaria curt dient que López aconsegueix una interpretació brillant i pletòrica. És una d’aquelles actuacions que se’t queden marcades i, segurament, mai aconseguiran escapar-se de tu. L’actor es posa tan a dins de la pell d’aquest difícil personatge que, constantment, t’oblides d’on ets i què estàs fent. Simplement estàs veient en Christopher.

Val a dir que tota la posada en escena i la resta dels personatges faciliten la bona execució de l’obra i ajuden a complementar i potenciar les actuacions del noi. Sense anar més lluny, l’actriu Marta Marco desborda interpretant un paper de narradora difícil d’aconseguir i molt ben calculat. A més, el tàndem que ella forma amb el Pol Lòpez ofereix un resultat molt agradable de veure.

Manrique ha aconseguit sumar un nou èxit a la seva trajectòria com a director teatral. Aquest curs el començava dirigint i interpretant Una altra pel·lícula, on també comptava amb l’actriu Mireia Aixalà en el repartiment (potser fent un paper més complet i treballat que l’actual). Després de ser Don Joan, ara acaba la temporada amb aquesta reposició basada en un llibre que, malgrat ser força recent, ja ha entrat dins de la classificació dels clàssics. Tanmateix, Manrique en aquest cas ha fet una aposta per anar més enllà en les interaccions dels personatges i els canvis constats d’escenari, gràcies a una escenografia dinàmica, visual i extremadament efectiva, a càrrec de Lluc Castells.

Mark Haddon va publicar The curios incident of the dog in the night-time l’any 2003, però el que realment és curiós és la passió que aquesta història contagia a tothom que hi entra a dins, ben a dins. És inevitable sentir-te atrapat des del primer minut.