Meravelles descrites: crònica catalana de l’Índia de fa set-cents anys

3.03.2015

Angle Editorial publica, per primer cop en català, el relat documental del frare Jordà de Catalunya, que pels volts de l’any 1328 va tornar de l’Índia i va descriure la ruta que va seguir des que va sortir d’Itàlia fins que va arribar a les terres ignotes i exòtiques d’Orient. L’edició, la traducció i la introducció del llibre han estat elaborades per Jordi Joan Baños.

Cresques. Caravana Ruta de la seda

Cresques. Caravana Ruta de la seda

Meravelles descrites és el relat precís, original i minuciós d’un missioner dominic pràcticament desconegut (per nosaltres) que va escriure –o narrar, tal com era habitual a la seva època– la crònica d’un viatge marcat per la religió i la predicació de la fe catòlica i per la descripció d’un entorn completament diferent del que coneixia Occident, tant pel que fa a les creences i als costums socials com al paisatge, la flora i la fauna. El seu judici és el que hom pot esperar d’un frare catòlic en un horitzó desconegut i amb la voluntat d’escampar la seva fe, però convé aclarir que, malgrat aquesta predisposició, Jordà de Catalunya no s’està de meravellar-se i d’exaltar tant la fastuositat i la radicalitat de la natura com fins i tot d’apreciar, en determinats casos, la bellesa o el capteniment dels animals racionals d’aquelles terres.

Jordà de Catalunya va ser el primer ibèric en trepitjar l’Índia (com a mínim el primer de qui tenim notícia). Jordi Joan Baños s’hi refereix, en la introducció del llibre, com “el nostre Marco Polo”, i no hauria de ser una exageració. Meravelles descrites es va escriure trenta anys després que el cèlebre Llibre de les meravelles del mercader venecià, i, tant l’un com l’altre, són molt més que el testimoniatge d’un viatge, ja que s’inscriuen en el context de l’Europa medieval cristiana fortament regida per la Santa Inquisició, amb tota la voluntat política, econòmica i religiosa que tenia. Per això el frare Jordà, que posteriorment fou nomenat primer bisbe de l’Índia, manté contacte epistolar amb la Cort papal d’Avinyó per deixar constància de les seves vicissituds i, al mateix temps, per fructificar i estendre la influència (i la presència) de la comunitat cristiana als confins de llevant, poc abans de l’inusitat viatge de Colom a les Índies per fer una cosa semblant amb un “èxit” molt més gran.

Deixant de banda les intencions religioses o polítiques de Jordà de Catalunya, no hi ha dubte que la seva crònica, cenyint-nos a l’estricta literatura del relat, està dotada d’una frescor i un detallisme molt valuosos, que ressenyen la percepció verge i sincera de l’exotisme oriental per part d’un frare occidental. No en va, que la crònica es tituli meravelles dóna fe –i mai més ben dit– de la percepció d’un entorn tan diferent i desconegut als ulls d’un europeu medieval. Fra Jordà, com dèiem, no escatima elogis a l’hora de referir-se a la bellesa i l’espectacularitat dels paisatges que coneix, de les ciutats que visita, dels animals amb què es topa i fins i tot de les persones que veu: “Veritablement, els homes i les dones, com més negres, més formosos”, afirma, aparentment exempt de prejudicis racials.

De prejudicis, però, és obvi que en té i que els deixa palesos, com no pot ser d’una altra manera, i que la gran majoria estan centrats en la doctrina religiosa, no cristiana, del indrets que travessa. Segons explica Joan Baños, la seva crònica va tenir una circulació restringida en el seu moment, cosa que fa pensar que es tractava d’un informe confidencial per als superiors del seu ordre o per al papa Joan XXII. No podem descartar que la primera versió fos escrita/dictada en català, per bé que el manuscrit que es conserva –copiat alguns anys més tard– sigui en llatí. Sigui com sigui, és un manuscrit que ens obsequia amb una narració lleugera, amena i fidedigna d’un territori –Orient, i especialment l’Índia– meravellós, allunyat i extravagant, ço és, in illo tempore –encara– no cristianitzat.