Meraki Ensemble preestrena ‘El primer hivern’ a Sabadell

17.05.2014

Era un concert estrany, mig clandestí, no s’anunciava al web de l’Acadèmia Belles Arts de Sabadell  ni apareixia a l’agenda cultural de la ciutat  però a Núvol s’hi va publicar una prèvia misteriosa del de la preestrena d”El primer hivern’. Aquest cap de setmana s’ha estrenat oficialment a la Catalunya Nord.

Meraki Ensemble a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, aquest dijous passat

 

A l’arribar al passeig, ja veies que alguna de grossa s’estava coent quan a la terrassa hi havia diverses cares conegudes de la cultura de la ciutat i d’altres de renom, com en Perejaume.

La preestrena d’El primer hivern és una relectura de quatre mites clàssics a càrrec de Meraki Ensemble. Un concert-espectacle amb un quintet de vent i piano (flauta, Èlia Casals; oboè, Guillem Tomàs; clarinet, Jordi Cornudella; clarinet; Jordi Guasp, trompa; Guillem Borràs, fagot i Quim Cornudella al piano).

Tot el pes de la interpretació recau sobre les fermes espatlles de Clara Manyós, que va explicar quatre mites de la tradició grega amb un valor impressionant, i un ofici destacable atesa la joventut de l’actriu. La idea de l’espectacle és tant de Jordi Cornudella com d’Èlia Casals.

I aquesta és la primera gràcia d’El primer hivern, que està fet per set JASP (allò de joves però sobradament preparats), i efectivament la joventut per si sola no és  cap mèrit però cal destacar la maduresa i solvència interpretativa d’aquest primer espectacle. Tots han estudiat a l’Esmuc i, Jordi Cornudella – autor de la música i el text excepte en el mite de Persèfone que en comparteix autoria – també ha fet un màster d’interpretació a Alemanya, com també Guillem Borràs.

L’altre punt fort d’El primer hivern és el seu contacte amb la tradició. Els autors reescriuen i reinterpreten els mites, i el vinculen per crear una història viva, vigent sense perdre l’arrel antiga. No en va el mite d’Orfeu ens remet a quan la música i la poesia eren una i la mateixa cosa: lletra amb musicalitat, o música amb narració, dues cares d’una mateixa tradició que aquest espectacle uneix.

Cal destacar també la composició dels temes, tots a càrrec de Jordi Cornudella –juntament amb Francesc Guzman en el cas del mite de Persèfone-. Cornudella toca el clarinet, composa i escriu amb un talent envejable; composicions noves amb ressonàncies musicals tradicionals com el primitivisme, el neoclassicisme, el serialisme, la música cinematogràfica, el jazz, Stravinski. Amb la sensació tan estèticament impactant de nou i conegut, que és el que succeeix quan tens contacte amb una composició que té alguna cosa de clàssica.  Es nota l’entusiasme de l’autor per la música avantguardista del segle XX, d’una música innovadora però que manté prou grau d’harmonia per poder ser gaudida al primer cop d’orella.

Quan Jordi Cornudella va provar d’imaginar-se la millor música del món per al mite d’Orfeu, no va haver de marxar de casa. Com explica ell mateix, “vaig acudir a la música tradicional catalana, al tema El poder del cant que ens cantava l’àvia”. Del local a l’universal, doncs, de la tradició més elevada a la cultura popular més entranyable.

Què és clàssic? Allò que mereix contínues revisions, que permet lectures noves, inesgotables, que no té un significat acotat. Com passa amb El primer hivern, un luxe d’espectacle que aquest cap de setmana es va estrenar oficialment a la Catalunya Nord, a Salses-le-Château, on els van demanat, que fessin l’espectacle en català.

El primer hivern es mereix un lloc en la programació musical del país: per talent, inventiva, capacitat de risc i sòlides arrels que els dota de tanta consistència. Bravo!