Màgia al Montseny

20.05.2013

En Mau Boada i El Petit de Cal Eril desborden sentiment i honestedat a la carpa del Circ Cric. En Mau és Esperit!. Ell tot sol, amb el seu somriure etern, remenant i fent sonar guitarres, teclats, percussions i botons varis. I és la felicitat feta simfonia. El Petit de Cal Eril venia al Montseny a presentar “La figura del buit”. Venia amb banda, amb secció de vents, i de la mà del seu amic Mau Boada.

 

Esperit! | Foto de @FreakManPD

Hi pot haver alguna cosa més inadequada que citar-se a un mateix? Segurament no, però ja em disculpareu, oi? Demano excuses d’entrada. El que passa és que en aquest cas em va molt bé per il·lustrar el que vàrem sentir la majoria dels que el dissabte dia 18 de maig sèiem dins la carpa del Circ Cric, al peu del Montseny. Jo hi era, i a mig concert d’Esperit! em vaig veure obligat a agafar el mòbil, obrir el Twitter, i escriure-hi que “La felicitat és un bolo d’en Mau Boada”. En Mau és Esperit!. Ell tot sol, amb el seu somriure etern, remenant i fent sonar guitarres, teclats, percussions i botons varis. I és la felicitat feta simfonia. La banda sonora de l’honestedat. El sons que brollen quan l’home s’acosta a la natura. Ei, que reconec que m’està quedant molt poètic tot plegat. Però com hi ha món que no trobo altra manera d’explicar-ho! En Mau va sortir tot sol a la pista del Circ Cric, es va asseure al davant dels seus intruments i artilugis, i se’ns va posar a tots a la butxaca. Amb el cor a la mà, nosaltres també li vam oferir el nostre i la comunió va ser màxima. Màgia al Montseny.

Diga-li multiinstrumentista, diga-li home orquestra

En Dalmau Boada va repassar tant alguns temes del seu vinil “Endavant continu” com també d’altres que ja formen part del seu bagatge en directe. I a part de sorprendre els que no el coneixien (no és gens habitual veure un músic tocant tots els instruments de l’auca i construir cançons a partir de capes i repeticions amb els pedals) va saber generar cançons boniques. I això, estimats, és sens dubte el més important. I el més difícil d’aconseguir. Cançons que et tocaven, que et feien moure el peu al compàs i fins i tot taralejar melodies que no havies sentit mai abans.

De tan lluny, però tan a prop a la vegada

Sincerament la sensació entre bolo i bolo és que El Petit de Cal Eril no ho tenia gens fàcil després del clímax que havia aconseguit generar en Mau a la carpa del Circ Cric. El de Guissona venia al Montseny a presentar “La figura del buit”. Venia amb banda, amb secció de vents, i de la mà del seu amic Mau Boada. I de fet el concert, tot i ser molt diferent pel que fa a la forma, va tenir una mena de connexió molt potent amb el d’Esperit! Per la seva honestedat i per la poca ortodòxia d’estructures i cançons. Vam poder palpar que en Joan Pons, El Petit de Cal Eril, ha fet un salt endavant amb aquest treball. La producció d’en Mau Boada es tradueix en una música més orgànica, amb moments del concert que fins i tot es podrien assemblar a una jam session més o menys ordenada. I sens dubte el trio de vents fa créixer tant les cançons com el propi directe, i converteixen la gira de l’Eril en una aposta d’aquelles ben recomanables. La màgia que havia generat Esperit! a la carpa del Circ Cric va ser mimada i atiada pel de Guissona que, per una nit, es va convertir en un d’aquests personatges il·luminats que transiten sovint pel Montseny.