Matthew Tree. El conflicte inevitable

9.04.2019

Matthew Tree ha recollit a El conflicte inevitable (L’Albí) una sèrie de textos que resumeixen la seva visió del cas català. L’autor de SNUG parteix de la commoció del dia 1 d’octubre per recuperar la seva vivència personal de Catalunya, des que va posar els peus per primera vegada a Barcelona, ara fa gairebé quaranta anys, fins avui. El conflicte inevitable, que en poques setmanes ja va per la segona edició, es presenta aquest dijous 11 d’abril a les 19h a la llibreria La Impossible (carrer Provença 232). A banda de l’autor hi intervindrà el professor i periodista Gary Gibson.

Matthew Tree | © Pere Virgili

Per explicar la seva visió del procés, Tree es remunta a la primera visita que va fer a Catalunya, acompanyat de la seva parella d’aleshores, una catalana amb qui ell s’havia casat a Londres l’any 1978, amb vint anyets, per evitar que ella, de nacionalitat espanyola, fos expulsada del Regne Unit. Va venir a Catalunya sense cap intenció d’aprendre el català, una llengua de la qual no sabia pràcticament res. El seu únic referent era Homage to Catalonia de George Orwell, i para de comptar. Avui Matthew Tree ja no és aquell jove despistat ni se’l pot considerar un outsider, perquè és capaç de fer articles sobre llengua tan subtils com aquest sobre la crisis dels accents diacrítics.

Tree ens trasllada molt bé la perplexitat amb què descobria la realitat catalana de finals dels anys setanta. Una perplexitat que ens serveix per adonar-nos que el país que es va trobar Tree en arribar a Catalunya és ben diferent del que tenim ara, molt més emancipat políticament. A vegades una mirada forània ens ajuda a veure la nostra pròpia realitat amb una nova perspectiva. Tree va acabar separant-se de la primera dona i va tornar a Londres. L’any 1984, més per la incapacitat congènita de viure al seu país que no pas perquè tingués cap lligam emocional amb Catalunya, va decidir tornar a Barcelona, aquesta vegada sol i solter. A partir d’aquí Tree ens explica la història de Catalunya dels darrers trenta anys a grans trets, com si l’expliqués a un estranger que no tingués referents. De fet, el llibre neix i es desenvolupa a partir d’un text que Matthew Tree va presentar com a ponència, en un format més breu, a la Universitat de Cambridge l’any 2018. En certa manera, és un llibre que resumeix a l’essencial allò que podem explicar del procés a una persona que no sap de què va o no ho ha seguit de prop.

La part més interessant del llibre és, sense dubte, el relat de la visita que Tree va fer als presos polítics a la presó de Lledoners el setembre de 2018, acompanyat per dos diputats britànics del Grup Transversal del Parlament de Westminster. Tree descriu molt bé la perplexitat d’aquests polítics britànics davant la presó preventiva de Jordi Cuixart, o Jordi Sánchez, per dir dos noms que van atendre aquella visita. Quan els dos diputats britànics van preguntar a Cuixart sobre el judici, el president d’Òmnium els va dir que creia que les sentències serien llargues, perquè els jutges no havien basat les seves acusacions en la realitat sinó en un desig de venjança contra tots els ciutadas que desitjaven la independència.

Mentre fa d’intèrpret entre els diputats britànics i Cuixart, Tree ens ajuda a imaginar com deu ser viure a la presó. Quaranta anys separen la perplexitat juvenil amb què s’enfrontava a una realitat nova l’any 1978 i l’estupor amb què ha de traduir a polítics del seu país la dolorosa realitat que vivim. El pòsit dels anys ha convertit aquest escriptor en un intèrpret creïble per explicar al món la nostra realitat.

Etiquetes: