Marta Rius a la Beckett

30.01.2014

Condiments de tango, jazz o fins i tot blues per a una base de cançó folk d’autor, sorpreses en forma de capsetes de música i dansa contempornia, domini més que correcte de l’escenari al principi i total al final. Marta Rius presentava dimarts el seu primer disc en solitari a la Sala Beckett de Barcelona, com a part del cicle Els dimarts em sentiras, coorganitzat entre la sala i la discografica Bankrobber.

 

Marta Rius ha participat al cicle 'Els dimarts em sentiràs' a la Sala Beckett

 

Jove veterana de la música d’arrel catalana, és una militant guerrejada en formacions com Sol i Serena o Marta Rius i les Noves Dones de la Bella Cançó. A No em deixis caure, tastet del seu univers personal, l’olotina proposa un imaginari naif sense excés de sucre, acords de pa amb tomata i pernil i pinzellades de so mediterrani en pizzicato.

Ara bé, l’actuacié de dimarts deixa clar que això no és sinó una mostreta de prova de tot el que hi ha de fons. L’acollidora escenografia de mínims que oferix la Beckett embolcallava de manera perfecta un projecte igual de càlid que la veu de la seua autora. Ambient familiar sense caure en la familiaritat, templanca i entesa evident entre els músics –Queralt Camps i Pep Moliner, baix i vent completament claus, Jordi Barbet, percussions i ampolla mig plena d’aigua que festeja amb el micròfon, i corda pinçada i fregada d’un Guillem Ballaz, autor de l’atrevit i encara massa poc reconegut Projecte Pandero.

Resultaria temptador parlar de futur èxit, de promesa. Malauradament, en un país on es parla molt de patriotisme i tradició mentre moren projectes com la revista Sons de la Mediterrania potser és més prudent de, directament, posar una espelmeta a la marededéu. Que no ens deixe caure.