El retorn de Marta Etura

Coincidint amb la Diada de Sant Jordi s'ha inaugurat al SAT Teatre de Barcelona la 10a edició del festival de dansa amb una peça ideal per a aquest dia dedicat a l'amor i la paraula: Return.

Coincidint amb la Diada de Sant Jordi s’ha inaugurat al SAT Teatre de Barcelona la 10a edició del festival de dansa amb una peça ideal per a aquest dia dedicat a l’amor i la paraula: Return. Jordi Sora, autor d’Escena de memòria, ho ha vist i ens ho explica a Núvol.

Chevy Muraday és un coreògraf d’alt compromís i eclèctiques propostes, amb una llarga i solvent carrera professional. Per a aquesta peça, que obria el Festival DanSAT, va convidar a l’actriu Marta Etura. Potser pensava que per parlar de relacions de parella, un diàleg entre disciplines facilitaria a l’espectador la connexió amb el llenguatge sempre abstracte de la dansa. I així comença l’obra, amb una gran pregunta que l’actriu fa pels altaveus: quina és la part del cos on s’amaga l’amor?

Al llarg de l’obra, de no més d’una hora de durada, es mira, es pensa, s’imagina, s’experimenta amb aquella qüestió a través de la representació de l’amor entre els dos protagonistes. Amb totes les seves derivades: la coneixença, l’enamorament, els conflictes, el retrobament, el desencís… I aquella empenta que ens impulsa a recomençar de nou, malgrat els petits (o grans) fracassos: d’aquí el títol de la proposta. Sempre en positiu, sempre esperançadament, com s’escau en una celebració com la de sant Jordi, Diada en què em sembla un encert presentar aquesta peça per obrir enguany el festival.

Marta Etura entra en el joc coreogràfic de Chevy Muraday amb molta facilitat. Com ho faria una experimentada ballarina: de fet, el text de Return, fora d’aquella brillant inicial pregunta, és d’escàs interès. Així que el protagonista de l’obra és el gest dansat. La sorpresa és, precisament, la capacitat camaleònica de l’actriu Etura per mantenir un diàleg corporal amb un ballarí de gran experiència com és Muraday. I fer-ho sense cap mena de fissura interpretativa.

L’obra s’expressa amb un fort component emotiu que commou i facilita un parell de quadres de bellesa intensa, com també excessiva. Un exemple d’això és el breu fragment on Chevy fa dansa aèria i pretén enxampar una esmunyedissa Marta, que fuig de les garres possessives del seu company: tan plàsticament impactant com narrativament exagerat. Al capdavall, és tal com s’esdevé en les relacions de parella: inestables i en moviment constant, com ho és el ball dels cossos, així com el fluir de la paraula. Per això Return és tan veritat com ho pot ser la ficció de la nostra relació amb els altres.

No us perdeu dissabte un dels plats forts: el ballarí i coreògraf Guillermo Weikart. Presentarà un potent i aclamat solo on reflexiona sobre la condició de ballarí: Material Inflamable. El festival DanSAT oferirà cada dia una peça diversa. Us convidem a visitar el programa i atansar-vos a aquest segon (i perseverant) teatre de dansa de Barcelona. Consulteu el programa aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació