Marta Aran contra Cristina Clemente. Tot a punt per a la Gran Final

7.12.2018

La Planeta clama sang. Vol guerra, lluita. Demana suor i llàgrimes. I aquí, al Temporada Alta, les coses funcionen així: fins que els espectadors no se sacien, no marxen de la sala. El passat dilluns, 19 de novembre, es va disputar la segona semifinal del Torneig de Dramatúrgia Catalana, on Marta Aran i Jordi Oriol van fer coincidir els punys sobre del quadrilàter per, acte seguit, combatre a través dels seus respectiu textos.

Temporada Alta

El text Puzles ens trasllada a la recepció d’una funerària, on una dona arriba amb el pretext de preparar el  funeral del seu difunt espòs, l’Antonio. Però en realitat, el veritable objectiu és més sinistre del que sembla: vol organitzar-se el seu. En vida. Per això, fa xantatge a l’oradora del crematori (que no enterradora), perquè el dirigeixi. Així arrenca una història amb històries. Amb reconciliacions, traumes i ferides mal tancades. Una muntanya russa de records i confessions. Puzles fa riure el públic i, al final, se’l fica a la butxaca amb una sensibilitat indiscutible. L’obra de Marta Aran incorpora matisos shakespearians referents a la convivència amb la ineludible mort, i els combina a la perfecció amb un humor negre potser massa vist, però ben tractat. Un humor juxtaposat al drama, que crea un efecte que recorda algun diàleg de Woody Allen. La temàtica juga amb el macabre i, al mateix temps, amb una sensibilitat madura i sense forçar. El millor? L’evolució dels personatges, que amb només quaranta minuts pateixen, senten i viuen. Gran part del mèrit el tenen les actrius que dilluns van llegir el text: Cesca Piñón (El Ministerio del Tiempo, El Perfum) i Alba Pujol (Nit i Dia). Puzles va encaixar: rodona i consistent, sense sorpreses argumentals però amb un bon guió. Amb turbulències tràgiques i a la vegada, dosis de comèdia ben subministrades.

Menys subtil va ser el text contrincant, El Títol és la Polla, una obra-performance que va voler jugar amb els sentiments dels espectadors i, de fet, ho va aconseguir. Alguns reien, altres mantenien l’atenció i, d’altres, s’ho miraven un pèl escandalitzats. La proposta de Jordi Oriol va ser hilarant (almenys per a un servidor), tot i que és complicada de sintetitzar. Dos personatges (Cesc Casanovas i Marc Martínez), preparen un manifest contra el seu dramaturg. Per fer-ho, discuteixen efervescentment sobre masclisme, feminisme o política, posant sobre la taula la crítica social a través d’una ironia particular, bel·ligerant, que convidava als assistents a participar-hi. I que potser no va tenir l’acceptació merescuda precisament per aquest mateix motiu.

El pròxim dilluns 10 de desembre, Marta Aran haurà de batre a l’altra finalista, Cristina Clemente, a la Gran Final. Seguiu tota l’actualitat del Torneig al web del Festival, o a les xarxes socials, amb l’etiqueta #TorneigTA.