Mandela, Thiong’o i els nostres presos

31.08.2018

Enguany la rentrée de setembre ens portarà el testimoni de dos presos polítics africans: Cartes des de la presó de Nelson Mandela (Angle editorial / Malpaso) i Lluitar amb el diable. Memòries de la presó, de Ngugi wa Thiong’o (Raig Verd).

Nelson Mandela

“Tots nosaltres, sense excepció, vam ser sentenciats i condemnats per (…) la nostra lluita per aconseguir per a la nostra gent el dret de l’autodeterminació, reconegut en tot el món civilitzat com a dret de naixença inalienable de tots els éssers humans. (…) La nostra petició principal és que ens alliberin i, a l’espera de la seva decisió, que ens tractin com a presos polítics”, escriu Mandela l’any 1969 des de la presó de màxima seguretat de Robben Island (Sud-àfrica).

Per Mandela, i d’acord amb aquesta mateixa carta, que el posessin entre reixes va ser clarament una represàlia per la seva ideologia. “El govern contempla la presó no com una institució de rehabilitació, sinó com un instrument de càstig; no com una manera de preparar-nos per portar una vida respectable i diligent, sinó de castigar-nos i fer-nos malbé per tal que no tinguem mai més la força i el coratge de perseguir els nostres ideals”.

El 1978, nou anys després que Mandela escrigui aquestes paraules en un moment dels seus vint-i-set anys de captiveri, un altre intel·lectual africà és tancat per motius polítics. Es tracta del kenyà Ngugi wa Thiong’o, que es va passar un any a la presó de màxima seguretat de Kamiti (Kenya) per haver escrit una obra de teatre que va tenir un gran èxit entre la població. A Lluitar amb el diable. Memòries de la presó, Thiong’o s’expressa així: “L’empresonament sense judici no és tan sols una mesura punitiva de tortura física i mental contra uns quants individus, sinó que, a més, és una mesura calculada de terror psicològic contra els milions de persones que lluiten. L’objectiu és sotmetre tot el país a un setge psicològic”.

Mandela i Thiong’o, Thiong’o i Mandela. Dos homes reconeguts amb honoris causa, Nobel de la Pau –en el cas de Mandela- i reconeixement universal, però que nosaltres llegim ara en anys molt durs, molt aspres, molt injustos. Perquè si una cosa travessa tots dos llibres és precisament la consciència d’aquesta injustícia. “A nosaltres ens van detenir i ens van empresonar no perquè haguéssim matat, robat o comès qualsevol altre crim, sinó perquè vam defensar la veritat, la justícia, l’honor i els principis, i perquè no acceptarem mai més que cap ésser humà és superior a nosaltres”, diu Mandela en carta a la seva neboda el 1969. Thiong’o es pronuncia en termes molt semblants. És especialment commovedor llegir les paraules que li escriu la seva esposa mentre ell és a la presó i que l’intel·lectual kenyà reprodueix a Lluitar amb el diable. Li diu ella: “Quan se’t van endur, només vam poder saber per la premsa local i internacional que ets un pres polític. El que em dona coratge és saber que no et van tancar per cap crim que vas cometre. El que em dona forces és saber que no ets cap criminal”.

Consciència de la injustícia però, també, del sacrifici, perquè el que fan els presos polítics per la comunitat és un sacrifici enorme i ells en són molt conscients. Diu, en aquest sentit, Nelson Mandela en una de les seves cartes: “Molts dels meus somnis com a individu s’han esfondrat a mesura que m’he anat comprometent cada cop més en assumptes més amplis; moltes de les meves il·lusions han quedat desfetes, per no dir res de la multitud d’oportunitats que he perdut. Per contrast, he pogut veure com molts dels amics de la meva infantesa desenvolupaven panxes prominents i <<culs amples>>, ja que viuen bé i autosatisfets i gaudeixen de molts dels plaers que a mi m’agradaria tenir”.

També Thiong’o és molt conscient del seu sacrifici i del de la resta de presos polítics del món quan diu: “Sortosament, el caràcter humà és molt divers, i entremig de l’anorreament del cos, la ment i la veritat, hi ha ànimes coratjoses disposades a desafiar allò que s’accepta convencionalment, a dir la veritat al poder i a arriscar-se advocant per la humanitat que tenim en comú. Quan condemnem els imperis on hi ha discriminació racial –o qualsevol imperi- no hem d’oblidar mai aquells que van lluitar per un futur decent per a tothom, fins i tot quan no era ben vist o era perillós fer-ho”. No ho hem d’oblidar, no. No els hem d’oblidar.

Però, com se sobreviu, a la presó, especialment quan t’hi han tancat per motius polítics? Tots dos homes semblen contestar, des de les obres a què ara ens referim, que amb una gran dosi d’esperança i amb la fixació d’objectius que et permetin no deixar assecar la ment. En el cas de Thiong’o, intel·lectual i escriptor, aquests objectius es concreten en escriure una novel·la. Més concretament, una novel·la en trossos de paper de vàter, perquè a la presó kenyana de Kamiti, per no donar, no donaven ni paper per escriure. Ell ho explica així: “Escrivint aquesta novel·la he refermat cada dia, gairebé cada hora, la meva voluntat de continuar sent humà i lliure malgrat la intenció de l’Estat de sumir els presos polítics en una degradació animal”.

En moments de màxima desesperació, ells responen amb màxima tenacitat. “Però precisament en moments així em recordo a mi mateix que l’Estat m’ha enviat aquí perquè el cervell se’m fongui i se’m podreixi, i de sobte sento la crida d’una batalla espiritual contra els propòsits bestials de l’Estat”, fa Thiong’o. I Mandela: “Però l’intent de contestar aquestes preguntes pertinents ha dissolt els dubtes que he tingut, i m’ha portat a una seguretat més gran sobre la correcció de la meva postura. Espero haver guanyat amb el procés una recompensa incalculable, una consciència objectiva i activada, la capacitat de somniar en edats daurades, de viure pel que pugui ser”.

En aquest sentit, tots dos homes coincideixen a dir que és d’una importància extrema per a un pres polític el suport de la gent. “Tots els missatges de solidaritat, encara que sigui una fotografia silenciosa o una paraula no escrita en una carta, són importants per no enfonsar-se. Per a una persona condemnada a l’aïllament, aquests missatges de fora sonen com les trompetes de Josuè, que van fer caure les llegendàries muralles de Jericó”, diu Thiong’o en un moment del seu relat. Mandela s’expressa de forma molt semblant quan afirma: “La rutina és la llei suprema a les presons de pràcticament tots els països del món, i cada dia és, a efectes pràctics, idèntic al dia anterior: el mateix entorn, les mateixes cares, les mateixes converses, la mateixa olor, uns murs que pugen fins al cel i la sensació sempre present que fora de les portes de la presó hi ha un món emocionant al qual no tens accés. La visita de les persones estimades, d’amics i fins i tot de desconeguts és sempre una ocasió inoblidable en què aquella monotonia frustrant es trenca i el món sencer, literalment, entra a la cel·la”.

Ngũgĩ wa Thiong’o | Foto: Martí Albesa

Llegir Thiong’o i llegir Mandela és emocionant, esperançador i feridor alhora. Emocionant i esperançador perquè recorda que la capacitat de resistència humana és infinita. I que hi ha persones –lluminoses i generoses- que no cessen en l’empeny de lluitar pels seus ideals i construir un món millor. Però són feridors, també, perquè ensenyen que n’hi ha d’altres, molt més fosques, que es dediquen a fer mal gratuït. Que abusen del seu poder i tanquen i mantenen a la presó gent innocent.

Quan una cosa passa a prop, es desdibuixa i perd contorn. Agermanar les nostres causes amb la resta de causes del món, però, les restitueix i les perfila. El cas dels presos polítics catalans agafa una nova dimensió a la llum d’aquests textos. Si es completa la lectura amb una altra novetat editorial, com el recull de textos dels fills de Jordi Sánchez, Jordi Turull i Joaquim Forn, Abans ningú deia t’estimo (Catedral), tot pren encara més sentit. D’aquest llibre en podeu llegir la ressenya de Josep Gernàndez Tresserras aquí. 

Ah, i si voleu reflexionar sobre el sistema penitenciari en termes més generals i sobre la duresa de la presó, apunteu encara un altre llibre recent: Per què corren els presos? (Edicions Saldonar). En podeu llegir la ressenya aquí.