Magistral Katie Mitchell

23.07.2013

MAGISTRAL, en majúscules, MAGISTRAL  el treball de Katie Mitchell en aquesta adaptació de la novel·la de F. Mayröcke , Reise durch die Nacht.  És d’aquelles produccions que desitjaries que els teus no es perdessin per res del món i et vendries l’ànima al diable perquè algun dia es pogués veure a casa. Intel·ligent, original, passional, poètica, artesanal, experimental, fascinant, emocional, brillant…són adjectius que es queden curts per aquest flux de pensaments que deambulen sobre l’escenari.  Una experiència teatral que ens endinsa a una pel·lícula d’art i assaig de I. Bergman.

 

Reise dirch die Nacht, de Katie Mitchell s'ha presentat al Festival d'Avinyó

El dramaturg britànic Duncan Macmillan ha teixit una narrativa colpidora amb els passatges seleccionats de la novel·la que es llegeixen amb una veu en off. Regina agafa un tren de París a Viena amb la seva parella.  El seu pare acaba de morir i un àlbum de fotografies desencadena uns flashback cap al més fosc de la seva consciència. Un viatge al fons de les tenebres de la protagonista. Una immersió al costat femení dels malsons.

Els compartiments del tren es converteixen en un calidoscopi de partícules microscòpiques que ens intenten apropar a una complexa realitat dividint-la en finestretes emocionals en un constant anar i venir de records i moments presents. I tot plegat és possible gràcies a l’excels treball de la microfilmació de l’obra en directe i la seva projecció mentre passa l’acció.

La força seductora de les imatges d’una pel·lícula no deixen de ser més que una construcció artificial, diu K Mitchell. El cinema és entès com l’art de la utilització de la càmera per ampliar els diferents punts de vista del que està passant en directe sense l’artificiositat del muntatge cinematogràfic. La posada en escena convencional és negligent amb els detalls i és precisament en les filmacions que es projecten que s’aconsegueix aquest zoom de la mirada i del gest. Primers plans que deconstrueixen el subconscient i desvetllen el rerefons psicològic dels personatges.

Com si d’una orfebreria tecnològica es tractés, uns artesans d’il·lusions juguen amb bombetes, cortines, ventiladors, videoprojeccions, …per crear  la il·lusió òptica dels grans recursos cinematogràfics. Els reflexes de la llum en un carrusel ens traslladen màgicament a la infància de la protagonista en uns impactants flashbacks sobre l’escenari. I uns ulls ampliats en cinemascope ens parlen de por, inquietud, pèrdua, frustració i tristesa.

Katie Mitchell desplega tota la virtuositat del seu savoir-faire en el relat d’aquest  thriller psicològic i, amb una sublim prosa avantguardista, crea una magnífica obra d’art on totes les peces d’aquest muntatge encaixen a la perfecció. Com el mecanisme a la vista d’un rellotge suís, l’engranatge de Reise durch die Nacht ratlla la perfecció.