“Mad Max Fury Road” fa tremolar Canes

16.05.2015

El món postapocalíptic de la saga “Mad Max” retorna a les grans pantalles en honor d’aniversari per rellançar de nou la franquícia amb tot el soroll i la fúria possible a “Mad Max Fury Road”. Retrobem el mon distòpic conegut de “Mad Max” poblat per humans barbaritzats que tan sols es preocupen per la seva supervivència. Un estil de vida salvatge i tribal creat per lluitar pels recursos naturals, especialment l’aigua, un bé tan escàs com preuat.

'Mad Max Fury Road'

‘Mad Max Fury Road’

L’australià George Miller reprèn amb un ímpetu desbordant l’univers violent de “Mad Max” en un espai desolat, desèrtic i sec en el que és una suculent i excepcional pel·lícula d’acció en clau de western futurista.   La rauxa, la potència i l’adrenalina d’aquesta superproducció fora de competició s’ha convertit d’alguna manera en la cerimònia inaugural a l’ombra d’un Festival mogut enguany per donar-se un toc més francès, social i femení obrint amb “La tête haute” d’Emmanuelle Bercot.

L’anècdota argumental vindria a ser com una cavalcada d’una caravana de dones –conduïda per Furiosa (Charlize Theron) -que s’ha escapat per buscar una terra verda, però escombrada del mapa. En aquesta cursa desenfrenada a una quimèrica terra promesa, les dones es veuran ajudades per un pres encadenat, Max (Tom Hardy que pren el relleu a Mel Gibson)

La pel·lícula fa gala d’una rusticitat i ferotgia impressionant, un terrabastall de ferro i foc, de rovell i de sorra, de pols i de fang. Un film que, tot i els efectes digitals, transmet tota la fisicitat enganxosa de la lluita a l’arena del circ romà i el epidèrmic brogit dels motors rugint sense descans en les diferents batalles que esglaonen una persecució al límit.

Hi havia una vegada…ben poca cosa

El director italià Mateo Garrone, vencedor en dues ocasions en el festival francès amb el Gran Premi del Jurat per “Gomorra” ( 2008) i “Reality” (2012), concursa enguany amb una proposta tan atrevida com fallida, “Il racconto dei racconti”. Garrone s’inspira en l’univers màgic i fantàstic del contista Giambattista Basile ambientat en una època medieval llunyana.

'Il racconto dei racconti'

‘Il racconto dei racconti’

Per aquesta ambiciosa operació s’ha servir d’un repartiment internacional conformat, entre altres, per Salma Hayek, Vincent Cassel o Toby Jones, i que l’ha dut a rodar el film en anglès. Una estratègia comercial i mediàtica que provoca al capdavall un dels principals handicaps pel que fa al to i la proximitat requerida.

Un film que aposta pel meravellós a través d’un seguit de situacions protagonitzades per genuïnes figures dels contes universals com dracs, reis, princeses, ogres i embruixos i encants que possibiliten tota mena de transformacions. Garrone imprimeix certa bellesa en alguns moments vaporosos i flotants, encomana un atractiu sentit del fantàstic en l’ús de bells escenaris naturals, es deixa temptar en ocasions pel costat gòtic, tortuós, malsà i extrem d’algunes situacions, mentre en altres moments sembla que aposti per la paròdia i la deconstrucció tot jugant amb referents clàssics.

Però en termes generals podríem afirmar que Garrone prova d’anar en totes direccions sense un objectiu clar, oscil·la i rebota de banda en banda sense arribar enlloc. Les històries que avancen de forma paral·lela s’abandonen aleatòriament i quan sembla que acaben per entrecreuar-se finalment en la (falsa) conclusió del conte és per certificar la falta de to i de direcció. Tan sols sembla perviure l’idea central repetida, la lliçó, l’ensenyança, que tota destrucció comporta un naixement, que cada acte desemboca inexorablement en un altre, en una cadena de quid pro quo indeturable i infinita.

Cirerers en flor

Després de participar l’any passat en la Secció Oficial de Canes amb “Aguas tranquilas”, la directora japonesa Naomi Kawase ha tingut enguany l’honor d’inaugurar la gran secció paral·lela “Un certain regard” amb el film “An”. Igual que en l’anterior film, a “An” predomina la influència de la tradició i les religions orientals que deixen entreveure les relacions d’interconnexió que existeixen entre persones, animals i naturalesa en general.

'An'

Una simpàtica i delicada velleta afectada de lepra i aïllada del món apareix providencialment per ajudar un petit botiguer de pastissets. Es tracta d’home seriós i taciturn que arrossega un passat controvertit i les receptes de cuina de l’àvia d’una confitura especial operen el petit miracle de salvar-li al pastisser l’existència d’alguna manera. La melmelada endolceix les seves vides i a punt estar d’espatllat aquest bonica història.

En aquesta senzilla pel·lícula prevalen sobretot les imatges dels cirerers en flor, element estètic però també ingredient reconfortant, i es nota el ritme i el pas de les estacions que puntuen la mínima acció d’aquest film de petit format sobre el cicle de vida.

Una pel·lícula petita tan honesta com previsible, amb comptats personatges i una història despullada al mínim que, al capdavall, reposa sobre la gastada base de les segones oportunitats i l’esperit de redempció. Ens enduem la sensació d’haver participat en un conte per adults, una faula moderna. Però així com la melmelada acabava endolcint les seves vides, també està a punt d’espatllat aquest bonica història.