Hachiko. El gos que esperava

19.05.2018

L’any 2014, l’editorial Galera i la Fundació Enciclopèdia Catalana van lliurar el Premi Josep M. Folch i Torres a la millor novel·la infantil a l’obra Hachiko. El gos que esperava. La història real d’Hachiko, un gos de raça Akita, va tenir lloc al Japó entre els anys vint i trenta del segle passat, però es va convertir prompte en una llegenda que va arribar a gairebé tots els racons de la Terra.

Imatge de Hachiko, esperant

Hachiko va ser un gos que, quan tenia un any de vida, va ser regalat al professor Ueno, de la Universitat de Tòquio, amb qui va establir una relació molt estreta d’amistat i d’amor que prompte esdevindria incondicional. Cada dia durant un any, Hachiko acompanyava el seu amo a l’estació de tren i, en acabar la jornada, l’esperava de nou a l’estació fins que el seu amo hi tornava.

Un malaurat dia de maig de 1925, quan Hachiko només tenia dos anys, la mort va arribar al professor Ueno quan estava fent classe a la universitat. Tanmateix, el seu fidel amic no va acceptar aquesta nova condició vital, per la qual cosa no va deixar d’anar a l’estació cada dia a la mateixa hora esperant que, en algun d’aquells trens, tornés el seu amo. D’aquesta manera, al llarg de 10 anys, el gos fidelment va continuar amb la seua rutina guiat per l’esperança de tornar a veure’l, fins que va morir el 1935.

Són diversos els reconeixements públics amb monuments i pel·lícules que han fet a aquesta espera inesgotable de l’amic més fidel del professor Ueno. Tanmateix, l’any 2014, l’escriptor Lluís Prats (Terrassa, 1966) va voler recuperar la seua història en la novel·la infantil Hachiko. El gos que esperava.

Prats ha realitzat una història plena de tendresa que reflecteix amb subtilesa la vida d’Hachiko i les seues inesgotables ganes de tornar a veure el seu amo Ueno. Una història que merescudament va rebre el Premi Josep M. Folch i Torres el 2014. Aquest premi, des que va néixer l’any 1962, ha esdevingut un dels reconeixements més prestigiosos de la literatura catalana. El premi, a què opten novel·les escrites en català i dirigides al públic infantil, ha descobert autors i obres que prompte s’han convertit en referents de la literatura infantil en llengua catalana.

Quatre anys després, la història de la lleialtat d’Hachiko reflectida en les paraules de Prats, ha estat reconeguda en la seua traducció a l’italià amb el premi Strega infantil. A la fira del llibre infantil de Bolonya es va desvelar que, entre vuitanta títols, l’obra de Lluis Prats era guardonada com a millor llibre infantil amb el premi Strega Ragazze e Ragazzi, un dels premis més prestigiosos de literatura infantil a Itàlia.

I és que Lluis Prats ha creat, a partir de la llegenda d’aquest gos, una obra sobre l’irrompible llaç que es pot crear entre dos éssers, més enllà de la vida i la mort, que només Hachiko podia protagonitzar.