Lirisme francòfon al Club de Ritme

15.02.2019

El “primer festival de l’any”, és a dir el Festival de Jazz de Granollers, ja fa tres setmanes que està en marxa. El passat 8 de febrer va rebre el Trio Barolo, representants d’una escena, la francesa, tan extraordinària com poc coneguda a casa nostra. El certamen vallesà, un dels que presenta un cartell més heterodox del circuit català de festivals de jazz, s’allargarà fins al pròxim 5 d’abril amb les actuacions de Carola Ortiz, avui 15 de febrer, Albert Marquès Trio & Antonio Lizana, Vicenç Solsona, Ramon Prats, Martí Ventura i el britànic Django Bates, entre d’altres.

Trio Barolo

Per desgràcia és molt difícil escoltar en aquestes latituds alguna de les moltes bones propostes que es fan i es desfan a l’altra banda dels Pirineus —o de l’Himàlaia, que diria el gran Joan Cortès—. De tant en tant, però, és possible gaudir d’algun petit tast de l’escena francesa, com per exemple el passat 8 de febrer, al Casino de Granollers, amb l’actuació del Trio Barolo. Fundat fa poc més d’un lustre, aquest grup amb un nom manllevat d’una coneguda DO vitivinícola del nord d’Itàlia, defineix la seva música a cavall del jazz, les anomenades músiques del món i també la lírica, una categoria que a priori marida ben poc amb l’univers de la música negra. La música dels Barolo és en realitat una vindicació de l’esperit del jazz —la improvisació— amb els colors del Mare Nostrum, un dels seus leitmotivs, a partir d’una instrumentació gens convencional —acordió, trombó i contrabaix— i el lirisme per bandera.

Jazz dit europeu, música dita mediterrània, de riba a riba, hedonista, bonica i cadenciosa, amb picades d’ullet al valset, les harmonies orientals i, fins i tot, si s’escau, amb alguna picardia brasilera. Aquest és el poti-poti deliciós que ens van servir l’acordionista —i tenor— d’origen grec Rémy Poulakis, el trombonista italià Franco Castellani i el contrabaixista francès Philippe Euvrard. Amb una sala semibuida, una autèntica llàstima, va arrencar el concert, que va incloure peces com ara “Le ballet des airs”, “Beija flor”, “Malahim”, “Maghreb”, “Tirana”, “Mike P”, dedicada a Michel Petrucciani, i “Casa nostra”, que també és el títol del segon disc de la formació.

El títol del primer disc, Les ballet des airs (2013), del qual van sonar gairebé tantes peces com de Casa nostra (2017), defineix la idiosincràsia de la proposta: patrons rítmics molt marcats, com els d’un vals o qualsevol altra dansa popular, amb contrapunts a mode passatge i, sobretot, amb un paper destacat de l’acordionista Poulakis. El també tenor franco-grec, a banda de ser un extraordinari solista, barreja la seva doble condició d’improvisador i cantant d’òpera mitjançant una mena d’scat amb connotacions líriques. Poulakis també va ser el protagonista d’un dels contrapunts més sorprenents de la nit: la interpretació d’un fragment de la Tosca de Puccinni; en concret, “E leucevan le stelle”. Amb el Trio Barolo és possible l’encontre entre el jazz i la lírica, amb totes les accepcions d’aquest mot.

De la Mediterrània a l’Índia de Carola Ortiz

El certamen més matiner de l’any continua, avui amb l’actuació de la cantant i clarinetista Carola Ortiz, una de les veus més singulars i prolífiques de la nostra escena. La música terrassenca presentarà al Club de Ritme, a les 10 de la nit, el seu segon disc en solitari, Spirala, concebut a partir de la seva experiència a l’Índia, a on va conèixer el percussionista Charu Haniharan i el guitarrista Nishad Pandey. A mig camí entre l’heterodòxia jazzística, la cançó d’autor, el pop i diverses músiques del món —de l’Índia al Brasil—, Ortiz ha bastit una obra d’orfebreria sonora que defineix com a una “reafirmació” de la seva manera de “compondre, d’entendre i viure la música i la vida.” Hariharan i Pandey, entre d’altres, acompanyaran a Ortiz a l’escenari del Casino granollerí, conegut també com el Club de Ritme.

El gran Petete

Qui no actuarà al festival vallesà ni a cap altre serà el trombonista Pere Enguix ‘Petete’, que ens va deixar el passat 1 de febrer. Nascut a Vic, va ser durant una pila d’anys membre de La Salseta del Poble Sec. També va col·laborar amb artistes com Manu Chao, la Fundación Tony Manero i Dusminguet. En l’àmbit del jazz, una de les seves passions, va posar el seu trombó al servei d’orquestres com La Vella Dixieland o les big band de Granollers, Bellaterra, Terrassa i la Barcelona Big Latin Band. Raynald Colom, Francesc Capella, Dani Nel·lo, els bluesers Big Mama i Amadeu Casas i, fins i tot, Tete Montoliu van ser alguns dels molts músics amb els quals va treballar Pere Enguix. La pèrdua de Pere Enguix ‘Petete’ se suma a la de noms com ara Roger Blavia, Miguel Serna, Natxo Romero, Enric ‘Nota’ Parés, Bruce Arkin, Morten Sandholt o Oriol Perucho, músics que, com ell, van contribuir a engrandir la nostra petita escena de jazz.