L’instint de Josep-Ramon Bach

2.02.2018

Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946), ha titulat L’instint (Tres i Quatre), el primer volum que recull la seva obra poètica des dels primers versos, escrits el 1962, fins al 1993. Una panoràmica de trenta anys de seguir aquest instint que esperona l’aventura poètica (instint imperatiu, tal com molts el vivim), i que troba llum en la cita de Jean-Paul Sartre amb què Bach encapçala el llibre: Els poetes no parlen, tampoc callen. És una altra cosa. Dimarts 6 de febrer a les 19h presenta L’instint a la llibreria Alibri de Barcelona.

Josep-Ramon Bach

Un instint, un impuls de vida i creativitat que pren forma en aquesta altra cosa que anomenem poesia, i que sentim com un corrent interior de consciència que tan aviat respon a un estímul extern com és el resultat d’una reflexió. Instint, sentit, anhel expressat amb una veu que a vegades es manifesta de formes diferents, ja que en alguns poetes, i Josep-Ramon Bach és un d’aquests poetes, tenen el gust per l’experimentació i les troballes que, cal dir, són recerques. De manera intuïtiva i vocacional, Bach va emprendre de ben  jove un camí que ho és de per vida en la construcció d’una poètica que abracés tants vials com fos possible.

D’aquest itinerari de recerques i troballes de Josep-Ramon Bach pels camins de la poesia en fa un escandall acurat David Madueño Sentís. Del seu estudi de l’obra de Josep-Ramon Bach aprenem que si bé l’escriptura ha estat una constant, no sempre l’autor ha pogut donar a l’estampa els seus treballs, alguns dels quals no han estat publicats en l’ordre cronològic que demanaria una visió progressiva d’una obra no tant intel·lectualitzada ni acadèmica com la dels companys de generació que com ell publicaven a Llibres del Mall. La poètica de Josep-Ramon Bach és fruit d’una pulsió interna que pren molts punts de vista a l’hora de dir-se, pulsió, instint que també porta l’escriptor a contradir vells, però també nous cànons, com en el seu temps va fer Josep Palau i Fabre i amb posterioritat Joan Vinyoli, inspirats en pensaments com aquest de Joan Fuster: viure al marge del món acadèmic i al límit del pensament. Sens dubte és arriscat, però l’artista ha de posar al límit les seves facultats.

Un cop llegits els textos d’acompanyament de Madueño i del mateix Bach en aquest primer recull de l’obra poètica, ens podem fer càrrec que les circumstàncies amb què topa i escriu un poeta determinen, i no poc, la recepció de la seva obra, independentment de la seva vàlua literària. Tot i que Bach ha anat prenent prou visibilitat en diferents etapes de la seva carrera, guanyant premis importants i publicant en editorials senyeres, en altres moments no ha estat així i ha pogut semblar que el poeta romania en silenci. Josep-Ramon Bach mai no ha deixat d’escriure poesia. Ara, amb la publicació de L’instint (què en sabríem de Palau i Fabre sense la publicació de la seva obra al recull L’alquimista?) es fa visible en el mar de la literatura catalana l’aportació sensible i intel·lectual de Josep-Ramon Bach, que també s’ha prodigat en la narrativa i la dramatúrgia.

Josep-Ramon Bach trenca esquemes a cada llibre, fins i tot els seus propis esquemes. La seva concepció de la poesia és tan oberta al pròxim com a l’universal, també si ens referim a cultures exòtiques que el fascinen i que han influït en el seu mester literari. Així ha construït mitologies personals com el cicle dedicat a Kosambi, i ha escrit tankas i prosa poètica i sempre revisant els seus escrits per donar-los una nova carnadura estètica, com ara els versos primers, reescrits de dalt a baix, equilibrant el joc verbal i la reflexió de signe humanístic.

Josep-Ramon Bach, ¿un illot solitari dins la poètica catalana, com ha dit el crític Manuel Costa Fernández, un dels seus editors, i recorda David Madueño Sentís al seu pròleg? Aquesta és, precisament, una condició bastant habitual en el camp de la nostra poesia fins que tot d’una emergeixen les espurnes d’un camí poètic que s’ha anat fent en part ocult, o més aviat de forma desconeguda, com les aigües del riu Guadiana. Amb la publicació de L’instint ara tenim l’oportunitat de començar a reconèixer en el seu punt just la poesia de Josep-Ramon Bach.