L’indesxifrable cub Monkey Town

12.05.2015

Si algun aspecte cal destacar del projecte Monkey Town és l’excepcionalitat del que ens proposa. Sopar dins un cub i convertir-nos alhora en espectadors de videoart. Les parets que envolten els comensals –un màxim de 32– són les pantalles on es projecta l’art audiovisual que es gaudeix durant l’àpat. Mentre es degluteix un menú creat especialment per a l’ocasió a càrrec del xef Sergi de Meià –Akelarre, El Racó d’en Freixa–, al voltant del cub hi van apareixent imatges de grans dimensions pensades per ser visualitzades en format multipantalla (4 pantalles distintes). Els diferents artistes juguen sovint amb la possibilitat de coordinar les imatges en un visionat panoràmic. La sensació és la d’estar completament traslladats als llocs que descobrim als vídeos gràcies a la dimensió de les pantalles i la ubicació del cub en un espai infreqüent: una antiga fàbrica del Poblenou (Cristòbal de Moura, 126) rehabilitada exclusivament per aquest projecte.

Una imatge del cub de Monkey Town

Una imatge del cub de Monkey Town

I si l’activitat és una novetat en l’entramat cultural de la capital catalana, encara s’hi suma una altra primícia. Els impulsors de Monkey Town han triat Barcelona com a primer destí internacional. Del projecte visitant, que a casa nostra va començar el passat 16 d’abril, fins ara se n’havien organitzat onze edicions, deu a Nova York i una a Denver. Per a l’edició catalana, el creador del projecte, Montgomery Knott, ha fet una selecció mixta d’artistes internacionals i locals –Greta Alfaro, Dionís Escorsa, Alberto Merino–. En total, el visionat de dues hores presenta l’obra de 12 creadors.

Però tot i haver parlat de la singularitat del projecte i la tria de Barcelona no hi ha res garantit. Al contrari. L’error està en l’excessiu individualisme de les obres. Es presenten sense cap connexió. No hi ha una matèria comuna que les uneixi sota un mateix fons temàtic; un lligam facilitaria possiblement la comprensió d’algunes obres, excessivament experimentals per a un públic no especialitzat. També hi guanyaríem molt si hi hagués una certa relació entre el menú i l’art projectat. Trobar punts d’intersecció seria més portentós que tastar les dues propostes per separat. Aquesta imprecisió i distanciament fan pensar que molts projectes aterren a Barcelona per aferrar-se a una ciutat que a ulls de la resta del planeta és símbol de modernitat i que els creadors aprofiten com a conillet d’índies per entendre millor el que ells mateixos estan duent a terme. I això últim és, sovint, la sospita d’alguna cosa pitjor.

Monkey Town recala a Barcelona fins al 19 de juliol. Aquest serà l’últim dia per assaborir visualment –i gastronòmicament– aquesta proposta tant personal com indesxifrable. Les següents edicions ja s’han anunciat a Brussel·les i Berlín.