L’holandès errant atraca al Palau

El Palau 100 no s’ha volgut quedar al marge de les commemoracions wagnerianes i ha programat una versió concertada de L’holandès errant, a càrrec de la prestigiosa formació d’instruments d’època Les Musiciens du Louvre Grenoble i del seu reputat director – fundador Marc Minkowski.

El Palau 100 no s’ha volgut quedar al marge de les commemoracions wagnerianes i ha  programat, com a gran cloenda de la temporada, una versió concertada de L’holandès errant, a càrrec de la prestigiosa formació d’instruments d’època Les Musiciens du Louvre Grenoble i del seu reputat director – fundador Marc Minkowski.

Considerada la primera de les òperes on podem trobar-hi ja, en essència, els recursos revolucionaris que esdevindran, en les obres successives, la base del desenvolupament del drama musical wagnerià (com l’ús de leitmotiv, el sentit dramàtic de l’obertura o el desenvolupament d’un pla d’acció psicològic evocat musicalment, entre d’altres), en ella s’hi conjuguen també alguns dels elements més característics del moviment romàntic: tempestes, personatges espectrals, llegendes, vaixells desbocats, amors impossibles, passions destructores, anhels redemptors… Tot plegat sublimat i emfatitzat per una poètica musical d’una prodigiosa i innovadora força expressiva, on s’hi deixa sentir encara la petjada de la música de Weber, Marschner i alguns dels procediments efectistes de la Grand Opéra.

En aquesta audició, Minkowski recuperà la versió primerenca de l’obra (escrita a Paris, entre juliol i agost de 1941) que, no obstant, va ser executada sense interrupcions, d’una tirada, tal com va disposar el compositor germànic en revisions posteriors. En aquest sentit, cal subratllar  també que les referències musicals a la redempció per l’amor del final de l’obra, contràriament al que indica el programa de mà, no apareixen tampoc en la partitura original. Però vaja, detalls anecdòtics al marge, la proposta del director parisenc fou d’allò més interessant i reeixida.

En primer lloc, val a destacar l’extraordinari treball del conjunt orquestral francès, d’una subtilesa i intensitat realment excepcionals. Unes cordes en estat de gràcia, expressives, vibrants, penetrants i de vigorós atac, juntament a unes magnífiques seccions de vent que, llevat de l’episòdica vacil·lació de les trompes en algun passatge puntual, van fer les delícies del públic, ens recordaren novament quan lluny estem encara, a nivell d’orquestres catalanes, de la primera divisió internacional. Com comentava un espectador a la sortida, haurem d’oblidar-ho prompte si no volem caure en comparacions, sempre odioses però a voltes inevitables, quan estrenin el Rienzi de l’OBC d’aquí poques setmanes al Liceu.

A la vibrant prestació de l’orquestra gala s’hi sumà la de les veus, tant les del brillant cor d’Estònia com, molt especialment, les del competentíssim equip de solistes congregat. Entre totes, brillà amb llum pròpia la intensa i delicada Senta de Ingela Brimberg, molt ben secundada  pel pare (Mika Kares, Donald) i el deliciós promès (Eric Cutler, Georg) de repartiment. L’Holandès del veterà  Vicent le Teixer, tot i que vocalment impecable, va acusar certa fatiga al tercer acte i a voltes li mancaren una major autoritat i rotunditat dramàtiques. Magnífic el timoner de Bernard Richter, així com també l’exquisida  Mary d’Helene Schneiderman.

Al capdavant de tot el conjunt, i sota l’atenta mirada del gran retrat de Wagner que presidia l’escenari des de l’orgue, Minkowski va voler imprimir a l’obra el caràcter expressiu que caracteritza bona part de les seves interpretacions del llegat barroc i clàssic. La seva fou una lectura, més que basada en suposats criteris historicistes, marcadament dramàtica, d’accents i caràcter subratllats, d’intensos contrastos de tempi i de dinàmiques. Contrastos que, si bé a estones semblava que podien arribar a trencar la fluïdesa discursiva, foren capaços de dotar al conjunt de l’obra d’un alè expressiu d’alta volada.

En qualsevol cas, ja fos més all’antica o més alla moderna, fou un Holandès intensament viu i emotiu, com ho demostraren, al finalitzar, les sonores ovacions d’un púbic entusiasmat al conjunt d’intèrprets. Enhorabona i per molts anys!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació