L’heroic i el sublim

10.06.2015

No exagerem de cap manera si afirmem que la visita de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Colònia (WDR SF) constituïa una de les fites capitals d’aquesta temporada musical de l’Auditori de Girona (tots els gèneres inclosos), auditori que es trobava quasi ple per assistir a aquest concert, aquest darrer diumenge 7 de juny.

Orquestra Simfònica de la Ràdio de Colònia | Foto: Anna Otero

Orquestra Simfònica de la Ràdio de Colònia | Foto: Anna Otero

Encara que no sigui tan coneguda com les Filharmòniques de Berlín, Viena, Londres o Sant Petersburg, la WDR és, amb una llarga trajectòria, una de les grans formacions orquestrals del continent, amb una potent trajectòria divulgativa, sobretot enfocada en la música contemporània. Actualment liderada pel prestigiós director finlandès, Jukka-Pekka Saraste, portava a la maleta dos pesos pesants del decàleg romàntic del segle XIX: el Concert per a piano nº5 de Beethoven i la Simfonia nº6 de Txaikovski, intitulades respectivament l’Emperador i la Patètica. És a dir, intents més que perfectes de plasmar en partitura l’èpic i el sublim, com vam tenir ocasió de sentir, de mans d’una orquestra en tot moment compacte, engranada, irreprensible, tot i la mitjana d’edat bastant jove dels seus membres.

El piano de l’obra de Beethoven, que arrenca amb un llarg període només orquestral, corria a càrrec de l’austríac Rudolf Buchbinder, sorprenent per una interpretació més que segura, però a la vegada subtil i serena, sense cercar l’estrellat. Gairebé incorporant-se com un integrant més del conjunt simfònic, un pianista tranquil per a una obra grandiloqüent, complexa i desimbolta, i amb el conegut Adagio un poco mosso, que es va transformar cadenciosament en el Rondo-Allegro final. Saraste va saber extreure un so profund i intens dels seus instrumentistes, amb una brillantor i una claredat excepcionals, i va vivificar una de les obres que fan gran a Beethoven, un compositor que sens dubte va captar i representar d’una manera cabdal l’essència del seu temps (recordem que va ser coetani d’Hegel, de qui només el separaven quatre mesos d’edat). El públic gironí va aplaudir Buchbinder amb ganes d’escoltar un bis, però el vienès no el va complaure.

I si hi ha compositors capaços de fer passatges orquestrals altament evocadors, cosa que requereix òbviament talent i té el seu mèrit inescrutable, Txaikovski (almenys el de les obres de maduresa) és d’aquells altres, de nombre encara més reduït, que arriba al fons de l’ànima humana i a la seva essència axialment tràgica. En aquest sentit, la música de Txaikovski no evoca res que li sigui exterior, material o conceptualment, ans al contrari, és una música pura (que no pas senzilla), denotativa, i això és el que la fa ingent, colossal i miraculosa. És “la música que ens salva”, com deia el filòsof portuguès Pedro Paixão, inspirat potser en Schopenhauer.

Orquestra Simfònica de la Ràdio de Colònia | Foto: Anna Otero

Orquestra Simfònica de la Ràdio de Colònia | Foto: Anna Otero

Sí, no podem amagar la nostra predilecció per la Patètica, l’última obra del compositor de Vótkinsk, a més a més quan és tocada per una orquestra de la talla de la WDR SF. En aquesta simfonia rau l’esplendor nuclear de l’expressivitat del romanticisme, amb els seus canvis rítmics, a vegades portentosos i vertiginosos, i les seves melodies arrabassadores, només possibles per a algú que havia arribat a un estadi de comprensió o contemplació superior de la música. Opus personalíssim, aquí el mestre rus va recalcar la seva visió tràgica del patiment (d’on ve el seu sobrenom) i de la fragilitat i la finitud humanes, especialment en el moviment final (Adagio lamentoso), precedit per un climàtic Allegro molt vivace. Una dialèctica que és, al final, tota una declaració de principis, que enalteix el recolliment i la introspecció (prenunci o l’anticipació de la mort)… per sobre de l’apoteosi i l’ostentació, que és la veritat dins nostre.

La presentació de la simfònica colonesa s’emmarca dins del cicle que anualment organitza Ibercamera a l’Auditori de Girona i que aquesta temporada encara compta amb un darrer episodi: el recital d’Ignasi Cambra (piano) i Tatevik Khachatryan (violí), amb obres de Mozart, Grieg i Brahms. Serà el proper diumenge, 14 de juny, per  tancar aquesta càlida primavera.