L’escriptura desfermada de Nick Cave

26.05.2013

Nick Cave no és només una estrella del punk (o del postpunk), músic cantant i compositor; és també un més que digne novel·lista i guionista de cinema. Bona mostra d’això són dues novel·les (And the ass saw the angel, 1989, i The death of Bunny Munro, 2009) i el guió de la pel·lícula The Proposition (2005), un western crepuscular rodat a la seva Austràlia natal. Aprofitant el pas de Nick Cave pel Primavera Sound d’enguany, Montserrat Garcia Ribas repassa la relació entre aquests llibres i la pel·lícula, que s’endinsen en molts dels temes de les seves cançons.

 

Nick Cave

 

1.  Imaginem per un moment que William Faulkner i Cormac McCarthy haguessin escrit a quatre mans una novel·la. Això mateix vaig pensar en llegir And the ass saw the angel. El títol, I l’ase va veure l’àngel, fa referència al passatge bíblic del Llibre del Números (22), en què l’ase de Balaam veu l’àngel del Senyor plantat al mig del camí amb l’espasa desembeinada a la mà. El protagonista de la novel·la, Euchrid Eucrow, penúltim membre d’una estirp familiar producte de diverses generacions incestuoses de consumidors d’aiguardent, mut de naixement i amb malformacions físiques, explica la seva història des del seu naixement fins al moment, als vint-i-vuit anys, mentre s’enfonsa irremissiblement enmig d’una bassa pantanosa, envoltat de cercles de foc. Totes les paraules i la ràbia acumulada ens les dedica. Sorprèn el llenguatge, mescla d’un llenguatge arcaic amb reminiscències bíbliques i del gòtic del sud, enormement violent i alhora màgic, i un llenguatge molt actual, irònic, sec , veloç i ple de renecs. De vegades sembla parlar amb la veu de l’Antic Testament i del seu Déu venjador, i altres vegades sent com Déu li parla. Nick Cave, gran lector de la Bíblia, ambienta aquesta història cruel i desassossegant en una comunitat religiosa radical (els ukulites) en algun racó de l’Amèrica profunda i rural entre els anys trenta i cinquanta del segle XX, on domina la violència, la hipocresia i el fanatisme.

La novel·la és una amalgama de tresors, des de la pròpia veu d’Euchrid, plena de registres, fins als títols d’alguns capítols i els textos intercalats, que ens informen d’aspectes col·laterals i prosaics de la vida diària, però no menys interessants. Una escriptura que va teixint una xarxa de sentits i matisos, més sorprenent si, com Cave ha dit, va escriure aquesta novel·la en una de les etapes més intenses d’addicció a l’alcohol i l’heroïna, treballant-hi de forma obsessiva a les nits, en ple desfici creatiu, durant quatre anys. Hi ha alguna cosa intensament captivadora en aquesta primera novel·la irregular, excessiva i discontínua, com una Bíblia paral·lela i embogida, i en aquest noi solitari, alhora Crist i assassí, que parla amb Déu i se sent maleït pel destí. Una veu que parla de molts dels temes que obsessionen Cave i que formen part de les seves cançons: violència, amor i mort. Diuen que quan Nick Cave escrivia el manuscrit d’aquesta novel·la corregia amb sang, amb la seva pròpia sang.

2.  Entusiasmada pel record de la primera novel·la, vaig llegir The death of Bunny Munro. Cave va dir que havia escrit la novel·la en només sis setmanes i que era “com les que es llegeixen als aeroports”, com si ens estigués preparant per a un producte literari molt diferent de l’anterior, més intranscendent i lleuger, que es llegeix ràpidament i sense gaires complicacions. La novel·la explica, en clau de paròdia gamberra, les peripècies de Bunny Munro, un venedor de cosmètics “porta a porta”, obsés sexual i políticament incorrecte. Després del suïcidi de la seva dona, Bunny Munro emprèn un viatge sense rumb amb el seu fill de nou anys, Bunny Boy, pel sud d’Anglaterra, amb l’objectiu aparent de continuar la seva feina de venedor. Darrere la comicitat desbocada, les situacions rocambolesques, l’acceleració vital i la vulgaritat sense límits d’aquest patètic seductor, amb una mirada pornogràfica del cos femení (encarnat en una paraula: “vagines”), hi ha una altra possible lectura més profunda, on hi destaca la situació d’un home que no sap què fer amb la seva pròpia vida i que s’ha d’ocupar d’un fill petit que sembla més madur que ell mateix i que l’estima incondicionalment. Tot i la mostra d’antipedagogia i antiamor familiar, el llibre guarda al seu interior petits tresors que valen molt la pena, com ara els moments de connexió especial i absoluta entre pare i fill, els instants de consciència de la realitat de Bunny, algunes escenes i frases d’humor irònic i, sobretot, la mirada màgica infantil del fill. En aquesta novel·la hi ressonen els ecos d’un dels personatges de John Updike, Harry Conill Angstrom (i la seva saga de novel·les, que podrien ser la versió desmitificadora del viatge de Kerouac a la novel·la A la carretera), així com també la relació paternofilial i el viatge de La carretera, de Cormac McCarthy, i els finals demencials de les novel·les de Tom Sharpe. Malgrat tot això, La mort de Bunny Munro es troba lluny de l’emoció i la complexitat que desprèn la seva primera novel·la.

 

The Propositon, de John Hillcoat i Nick Cave

 

3. Feia temps que Cave “tenia” una història al cap: el guió (i la banda sonora) d’un possible western ambientat en l’Austràlia de finals del segle XIX, a l’època de la colonització, que es va materialitzar en la pel·lícula The Proposition, dirigida per John Hillcoat. Escenes de gran bellesa visual contrasten amb la barbàrie i la violència d’uns personatges que s’enfronten a dilemes morals i familiars, i a grans conceptes, també presents habitualment a les cançons de Nick Cave: justícia, traïció, culpa i redempció, amb el rerefons d’un destí tràgic en un paisatge mític i desèrtic de pols, brutícia i sol enlluernador. I la tria entre “la sang i la sang” és el punt clau d’aquesta història, que és mostrada cruament i líricament.

Penso que val la pena conèixer la faceta literària de Nick Cave més enllà de les lletres de les seves cançons. Una veu poderosa.

 

 Bibliografia:

Y el asno vio al ángel, Pre-Textos, 1991, 2005, traduïda per Javier Franco Aixela.

La mort d’en Bunny Munro, Empúries, 2009, traduïda per David Fernàndez.

La muerte de Bunny Munro, Papel de liar, 2009, traduïda per Miquel Izquierdo.

The Proposition, 2005, dirigida per John Hillcoat, guió i banda sonora de Nick Cave.