Les veus de l’Odissea

18.12.2018

Pels apassionats de les aventures d’Ulisses, la traïció convertida en cavall o la batalla entre grecs i troians, teniu una cita pendent amb TROIA, una veritable odissea!, de David Costa i Joan Maria Segura i Bernadas al Teatre Nacional de Catalunya. La companyia Cor de Teatre ens fa viatjar cap a temps mitològics per reconstruir aquesta història basada en els dos grans clàssics de la literatura universal: l’Odissea i la Ilíada d’Homer. A través del cant a cappella i sense text, trenta intèrprets ens narren els tretze episodis més representatius d’aquestes obres fonamentals de la cultura europea. Si et fas subscriptor de Núvol un any (49€) podràs triar de regal una entrada doble per veure l’espectacle. Reserva-la a subscriptors@nuvol.com. 

Cor de Teatre presenta ‘TROIA, una veritable odissea!’ al TNC.  Foto: David Ruano.

De la història entre Penèlope i Ulisses se n’ha explicat moltes coses. Hi ha diverses llegendes que narren els relats de maneres ben diferents. En aquest cas, Penèlope viu esperant el retorn d’Ulisses des de fa vint anys. Tot i convertir-se en el centre dels pretendents convençuts que Ulisses ja no tornarà i que desitgen casar-se amb ella, l’amor entre els dos protagonistes és inevitable i ella opta per esperar-lo.

Ulisses, doncs, parteix cap a la Guerra de Troia amb la intenció de tornar a Ítaca. El que no sap és que el retorn no serà gens fàcil i haurà de sobreviure a tots els obstacles que se li plantegen. Per la seva banda, Helena, esposa de Meneleu i rei d’Esparta, ha fugit amb el seu gran amor Paris, fill del rei de Troia. Amb l’orgull ferit de tots els grecs, esdevé la Guerra de Troia, la batalla entre grecs i troians per recuperar Helena.

Amb aquest primer plantejament, és com s’inicia l’obra TROIA, una veritable odissea!, on tota la història s’explica a través del cant a cappella i només hi ha un petit monòleg de Penèlope. Una coral amb túniques blanques, uns guerrers vestits del segle XXI (els grecs amb samarretes taronges i els troians verdes) i uns deus i deesses estrafolaris i sàtirs: Apol·lo, Eros, Afrodita, Atena i Zeus, entre altres, són els encarregats de protagonitzar aquesta història.

La mort d’Hèctor, germà de Paris i, seguidament, la mort d’Aquil·les a causa d’una fletxa llençada pel mateix Paris i guiada per Apol·lo, que va directe al seu taló. Totes les escenes són interpretades mitjançant la dansa i l’expressió del cos, a banda del cant. També s’hi destaca un decorat minimalista fabricat de teles blanques pintades segons les escenes. En aquest cas, en la venjança dels grecs, hi ha un cavall pintat que simbolitza el famós cavall de Troia. El relat continua amb l’entrada del cavall de tela dins de Troia, ja que els troians creuen que és un present dels déus i li obren les portes. Durant la nit, els soldats grecs que s’amagaven dins l’animal surten i saquegen Troia.

Seguidament, esdevé el reton d’Ulisses a Ítaca, la història narrada en l’Odissea. Un seguit de contratemps fan que la tornada a casa s’enredereixi. Ulisses és castigat per Posidó, pare del ciclop Polifem, per haver-li tret un ull al seu fill. Ulisses aconsegueix sobreviure però les sirenes mortíferes que atreuen els navegats mitjançant el seu cant, l’aturen i el detenen. Quan aconsegueix escapar, va directe a l’Infern, on pot veure a Penèlope però ella no el pot escoltar. Finalment, Atena, deessa de la saviesa, decideix protegir a Ulisses i el porta directe amb la seva estimada. Ulisses arriba just en el moment en què ella està decidint amb quin home es tornarà a casar, l’afortunat haurà de clavar una fletxa al centre de l’escut. Cap pretendent ho aconsegueix, fins que Ulisses vestit de rodamón envia la llança exactament al mig de la daga.

La mort d’Hèctor a ‘TROIA, una veritable odissea!’. Foto: David Ruano.

Una obra que explica aquestes dues històries com mai ens l’havien explicat. Introduint l’humor enmig de la batalla de Troia, el patiment en els imprevistos d’Ulisses i l’emoció en el final de la història. Fins i tot, per aquells que no se’n recordaven de com anava la història o, simplement, no la coneixien, hi apareixen els títols dels tretze capítols representats en una pantalla per no perdre el fil conductor.

Aquest espectacle musical, teatral, plàstic i audiovisual ha estat una idea de David Costa, guionista i director musical i Joan Maria Segura i Bernadas, director escènic i coreògraf. Els 30 intèrprets que integren la companyia Cor de Teatre, n’han fet l’execució a través de la dansa, la decoració visual i seva veu a cappella amb peces musicals clàssiques d’autors com Purcell, Bach, Händel, Mozart, Verdi o Wagner.

En definitiva, un espectacle que vol ser una crítica del món actual, ja que ens mostra comels interessos de les societats sempre han estat els mateixos. La traïció, el poder i l’odi hi són presents en el llarg de l’obra. La lluita maniquea entre el bé i el mal. El desig de la llibertat individual i l’enveja cap als altres. La imatge de la dona també hi és representada en una Penèlope forta i sola que ha de lluitar contra aquells pretendents “assajadors” que se la volen fer seva en un món misogin que, a més, culpa a Helena de ser la causa de la Guerra de Troia. Elements que no han canviat al llarg dels segles, i encara menys en un sistema capitalista com el que vivim actualment, el qual es mou per poder (dels homes), enveja, desig i odi. Un món que, cada vegada, sembla que no estigui fet per aquelles persones utòpiques que creuen que l’arribada a Ítaca és possible. Perquè ningú sap sí que existeix Ítaca, aquell racó d’esperança. Tampoc hi ha cap Ulisses capaç de lluitar contra ciclops i sirenes (en aquest cas voltors)malvades i amb les dents afilades que prohibeix emprendre el camí cap a l’illa, el camí cap a la llibertat.