Les petjades del MiniGrec

9.07.2015

Un dels grans encerts del Festival Grec és coexistir i apadrinar el MiniGrec, és a dir, tot un seguit d’espectacles adreçats als més petits. Tot i l’esforç per potenciar el format familiar, de moment el MiniGrec només compta amb sis espectacles dins la programació general. I és una autèntica llàstima! Si bé es podria defensar la poca programació per motius d’oferta i demanda, el cert és que els pocs espectacles familiars que hi ha tenen una molt bona rebuda i assistència.

Petjades al MiniGrec

Petjades al MiniGrec

Aquest és el cas de Petjades, un espectacle de titelles que els murcians de Periferia Teatro han presentat a La Vilella. Sense gaires complicacions, amb una escenografia acurada i unes petites titelles de fusta, aconsegueixen deixar en silenci i embadalits durant mitja hora la cinquantena de criatures que els observen. I això, per experiència, us puc dir que no és una tasca gens senzilla. El públic infantil és dels més crítics que hi ha. Els adults, en la nostra condició d’hipòcrites o de políticament correctes, observem els espectacles en silenci i al final aplaudim més o menys en funció del que hem vist. Però els infants cal convèncer-los de principi a final. Si s’avorreixen, si l’espectacle no és prou interessant o simplement si hi ha una formiga que camina prop de la seva cama, no dubtaran a aixecar-se, comentar-ho o simplement dir en veu alta i clara que l’espectacle “és un rotllo”! Ara bé, quan la sala està en silenci, els nens i nenes riuen amb les bromes de les titelles, interpel·len la titella que es troba en dificultats i li proposen alternatives o deixen anar un sonor “Ohhh” quan canvia la il·luminació de la sala… Quan tot això passa vol dir que l’espectacle ha triomfat. Que l’espectacle funciona, que està ben pensat.

Això és exactament el que passa amb Petjades. L’espectacle ens porta a fer un viatge per la història de la humanitat a través de la relació entre un home i el seu gos. Si bé hi ha algunes incoherències de guió i un vocabulari, en ocasions, un xic massa complicat i edulcorat per al públic infantil, la funció flueix de manera senzilla i no oblida els pares i mares oferint-los alguns comentaris de complicitat. Cal destacar l’interessant joc que dóna un conillet que va apareixent al llarg de l’espectacle i que recorda la figura del bufó del teatre clàssic.

Reivindiquem, doncs, el MiniGrec, perquè si volem fer perviure la cultura cal que des de petits ens hi acostumem. Ah, i si no hi heu estat mai, us recomano que, ja sigui per aquest espectacle o per qualsevol altre, us deixeu caure per La Vilella, una magnífica sala per al públic familiar que encara serà més genial quan tingui aire acondicionat.

Avui a les 18h última oportunitat de gaudir de Petjades.