Les entranyes del futur estat català

27.09.2017

Si un estat són unes elits protegint els seus interessos, podem dir que La gran teranyina de Roger Vinton (Edicions del Periscopi, 2017) ens mostra les entranyes del futur estat català. Així s’explica l’èxit que, mesos després de la seva publicació, el situa encara avui a la llista de llibres més venuts.

Roger Vinton

La publicació del llibre, relat sobre les classes dirigents catalanes, escau en un moment de màxima desigualtat. A causa d’això, ens trobem amb la paradoxa de l’oligarquia. Si per una banda les elits concentren més poder que mai, per l’altra els últims anys hem vist com un cop rere l’altre el poble pren decisions contràries a la línia que marquen els grans mitjans de comunicació controlats per aquestes elits. Ho hem vist amb el vot del Brexit i amb l’elecció de Trump als Estats Units. A Catalunya, la paradoxa s’expressa amb la desconnexió entre el braç polític de l’oligarquia -representat al Fòrum Puente Aéreo- i el cos electoral que aspira a governar.

A La gran teranyina de Vinton es dedica a perfilar les famílies que formen una mena d’aristocràcia catalana que domina tots els sectors de la indústria i dels serveis. El retrat robot seria una casa barcelonina que va fer fortuna a cavall dels segles dinou i vint a través de la producció i del comerç del tèxtil -amb origen, tot i que això queda fora de l’estudi de Vinton, a les colònies espanyoles-, molt propera al poder i que amb el règim franquista consolida tant la seva riquesa com la seva influència. Sempre hi ha matisos i allò que deia Tolstoi de les famílies infelices -que són totes. El cas és que des que et lleves fins que vas a dormir, la seva presència és ubiqua.

La novetat no és que hi hagi una minoria que governa els països. Això ho va explicar un dels ideòlegs del feixisme italià, Robert Michels. Tota organització social tendeix a esdevenir una oligarquia. La novetat és que les elits occidentals estan perdent el control. El tema de la desigualtat -que fins i tot preocupa el Fòrum Econòmic Mundial de Davos- respon a aquesta tendència. Com més creixement de la desigualtat, menor confiança. La concentració de poder i de riquesa comporta l’aïllament de les elits respecte de la població, percebut com a desconfiança mútua. Les institucions que s’han creat al voltant, a favor i amb el suport de l’oligarquia nacional es debiliten. La solució autoritària resulta cada cop més apetible.

Roger Vinton, elegant, ens presenta la nostra aristocràcia. És com si ens digués “aquí la teniu”, i després es retirés sense fer soroll. La publicació d’un llibre que desgrana les diferents branques, els negocis i els vincles entre les famílies poderoses, just en aquest moment, és una idea intel·ligent. Quan Catalunya esdevingui un estat independent, les famílies seguiran allà. Conèixer les elits catalanes -que en general es mostren contràries a la independència- és el primer pas per identificar la relació que tenen amb la resta d’oligarquies nacionals. Això, al seu torn, ens permetrà fer-nos un dibuix exacte de les implicacions que la política internacional té sobre la nostra realitat.

La utilitat del llibre també és històrica. Les arrels de l’oligarquia nostrada vénen de lluny, en alguns casos són anteriors al segle XVIII. Però el règim franquista és el filtre que va dictar-ne la seva continuïtat, seguint la teoria de l’evolució de Darwin. Les famílies que millor es van adaptar al seu entorn són les que van sobreviure. Això ens indica dues coses. Primer, que les elits superen qualsevol clima polític, i la independència no en serà l’excepció. En segon lloc, si bé és molt difícil deslliurar-se de les oligarquies, sí que es pot modelar la seva influència en funció de com es construeixi el poder polític. És a dir, que no és el mateix fundar un règim sobre un cop d’estat violent que sobre un referèndum.

Etiquetes: