Leonmanso. Jardins de brutes basses

14.11.2014

Leonmanso acaba de publicar Jardins de brutes basses, la continuació de Rinosaure (Blau-Discmedi, 2010).  Aquest segons disc l’ha editat Velomar Records, el nou segell discogràfic de Quim Torres, membre de Delên, que també ha exercit com a productor.

 

Leonmanso. Foto de Joan Mascaró Bosch.

Leonmanso. Foto de Joan Mascaró Bosch.

 

Folk pop, cançó d’autor i certa reminiscència a l’americana són els ingredients principals de l’àlbum del menorquí. Aires de solitud i melancolia impregnen la música de Leonmanso, amb cançons que sonen nues, amb una instrumentació mínima i sense adornaments excessius. Les lletres cantades en menorquí narren històries quotidianes, records i sentiments que expressen el món interior i les experiències de Llure Marqués, l’home que s’amaga darrere de Leonmanso. Històries que tot i expressar el seu món particular es tornen universals, perquè sonen sinceres i pròximes i tothom se les pot fer seves.

Els millors moments de l’àlbum són quan l’artista desenvolupa la seva part més nostàlgica i tendra, també més introspectiva i trista (“Seny”, “Com ells”, “Sa mama cuida ses flors”). Tot i que a l’àlbum també hi trobem passatges més animats i més lluminosos (“Es tren”, “Sa part neutra”, “En Bob Dylan el va emprar”) que donen al disc el contrapunt necessari d’optimisme i alegria.  Llum i foscor, alegria i tristesa, elements en principi contraposats que reflecteixen l’univers particular de l’artista i que donen a l’àlbum aquesta pecularietat que el fa despuntar per sobre d’altres discos de folk pop del panorama català.

Aquest àlbum connectarà ràpidament amb els amants de la música autèntica i senzilla. Aquella que no té més pretensions que explicar històries i expressar emocions més enllà de la seva repercussió mediàtica.