L’enginy de Sempé, a la Llibreria Jaimes de Barcelona

La llibreria Jaimes acaba d’inaugurar una exposició del dibuixant francès Sempé, conegut per l’èxit literari juvenil Le Petit Nicolas, que va crear amb Goscinny els anys cinquanta. L’acte l’han presidit Martine Gossieaux, galerista i amiga que s’encarrega de representar l’autor, i el dissenyador valencià Javier Mariscal. La mostra podrà visitar-se fins al 20 de gener a la Llibreria Jaimes (C/València 318)

Sempé. Serigrafies i gravats recull vint-i-set làmines d’un dels mestres del dibuix humorístic, referent indiscutible de la ploma, que arriba a Barcelona per primera vegada. Tota una fita que Mariscal aplaudia amb emoció: “Podria estar hores parlant-ne, he crescut entre les seves publicacions i sens dubte han influït en la meva manera de treballar. L’admiro molt”. Jean-Jacques Sempé, juntament amb Saul Steinberg, forma part d’una generació que ha fet escola. Són els que han demostrat que la il·lustració no és només cosa de nens. Com tot, és una qüestió de mirada. Les seves portades del The New Yorker, famoses arreu, han enriquit l’imaginari col·lectiu de la ciutat, de llavors ençà més caòtica i plena de gats, jazzmen i bicicletes.

Simplicitat en el llenguatge gràfic i un traç solt, una mirada tendra cap als infants i la gent corrent, humor subtil… són algunes de les senyes identitàries de la seva obra. El propòsit del seu gag és apel·lar a la intel·ligència de l’altre, i això és generós. Potser també és el que dota d’intemporalitat els seus dibuixos: un enfocament molt personal de situacions en què tothom pot identificar-se.

Un dels temes recurrents és la ciutat o la natura com a pretext d’interacció dels personatges, i com s’estableix aquesta relació. Els empetiteix i l’espai on se situen esdevé una jungla, verda o d’asfalt. Des d’aquestes panoràmiques a vista d’ocell, tornem a ser una peça minúscula de l’engranatge. Un retrat de la senzillesa de la condició humana que ens fa més terrenals. Tot i que mai des d’un punt de vista hostil: Sempé és una persona molt dolça, assegura Gossieaux, i rememora una de les seves frases cèlebres: “No són els meus dibuixos que són petits, és el món que és molt gran”.