L’Endemà de Tuli Márquez

27.11.2013

A L’Endemà són presents l’afició per la música i el coneixement del negoci musical de l’autor del llibre, en Tuli Márquez. La novel·la ens parla de l’èxit artístic i de tot el que hi ha al darrera: des de l’esforç creatiu, les renúncies i les concessions personals a les dificultats econòmiques, les exigències del màrqueting i les servituds imposades per la indústria cultural. Francesc Bon i ha escrit aquesta ressenya a Un libro al día.

Tuli Márquez ha publicat L'Endemà (Periscopi)

 

L’Endemà (Periscopi) és la primera novel·la i un canvi de rumb en la vida del periodista Tuli Márquez. Aquest barceloní, nascut el 1962, va voler viure de la música, com explica al seu bloc. Va abandonar aquesta vocació per durant un bon grapat d’anys dedicar-se a la promoció televisiva, a TV3, i cinematogràfica, a Via Digital, i ara s’aboca al món de la literatura.

Si hi ha justícia en aquest món, L’endemà es traduirà a uns quants idiomes. No sé com el titularan, si en diran  Mañana  o El día después, Le lendemain o The day after. Sigui com sigui seria una llàstima que tots aquells que no llegeixen en català es perdessin una magnífica novel·la. Una novel·la de rock, més i tot que, per exemple, Stone Arabia de Dana Spiotta, la darrera que he llegit amb aquest perfil.

Faig un aclariment, L’endemà, és una novel·la de rock, sense pretendre-ho  expressament. Però no és sols això, ni molt menys. Tuli Márquez, com molts escriptors, escriu sobre un món que li és familiar. No ho fa per comoditat, sinó perquè sap que en aquest discurs té la capacitat d’aprofundir més que molts d’altres. Coneixedor, per vocació i per professió, de gairebé totes les modalitats audiovisuals, Márquez construeix una eficaç trama basada en el dia clau a la vida d’un grup, Les Roques -doble picada d’ull stoniana de l’autor-, de gran èxit: el d’un macroconcert de retorn. Un d’aquests grups, que es passen la vida retirant-se “definitivament” i fent concerts de comiat.

Les Roques, organitzen un enorme show. Als membres del grup, de quaranta i molts anys, els queda ben poc, tret d’algun vici, com a molt, del que van ser quan als anys vuitanta, amb vint anys, arrasaven. A més, la maquinaria tampoc no està tant greixada  com llavors. Els pares dels músics, alhora que explotadors del negoci del talent, tenen ja els seixanta i estan més ocupats en administrar la seva pròpia decadència que no en altra cosa. El dia del concert devé un nus gordià de situacions que semblen convergir cap el caos.

Tanmateix, l’ofici del Tuli Márquez, sembla mentida que aquesta sigui la seva primera novel·la, intervé per convertir L’Endemà en un valuós retrat de la classe mitjana. Ubicat en una Barcelona de barri acomodat, encara que no tant; amb una impecable tècnica descriptiva i una recreació de l’atmosfera que eleva la novel·la per damunt de les expectatives. No, no és una novel·la temàtica.

La sensació aquí és física. Suem i ens refresquem amb els personatges; caminem al seu costat pels carrers; seiem amb ells a taula al menjar familiar, on els pares dels músics viuen aquell moment “màgic” en què el “nen” passa de “grenyut” que toca la guitarra amb uns amics a ídol de masses i, que valgui la redundància, “amassen” milions amb el seu èxit, i passen a ser els seus mànagers, els administradors de les seves carreres.

Com si aquest fos el moment definitori de la vida, tothom, a L’Endemà, sembla ser un adolescent de família de classe mitjana: els membres del grup, beneïts per l’èxit, que tolera el més capritxós dels comportaments i que converteix les seves addiccions en components necessaris d’un producte de disseny; els pares, beneïts pel destí que els permet viure a costa del talent dels fills, amb esforç i dedicació, però, aprofitant-se d’aquesta gràcia i alhora lliurats als seus seixanta a embolics amorosos i caps de setmana de golf. Una figura molt paradigmàtica: el talent d’un dels integrants d’un clan familiar convertit en l’eix de la seva subsistència. Música, fàbrica de filats a Sabadell, explotació porcina a Vic, quina diferència hi ha?

Una irrupció rotunda, una novel·la fresca, dinàmica, treballada a fons en l’estil, ric i visual i en l’estructura, madura i dinàmica. I molt més profunda del que pugui semblar.