L’encert de Rafael Caria

19.02.2014

Adesiara editorial acaba de publicar la poesia completa de Rafael Caria, un dels millors poetes que l’Alguer ha donat a la literatura catalana. El professor August Bover ha tingut cura de l’edició i el pròleg del volum. Teresa Costa-Gramunt en fa una lectura viscuda, travessada pel record d’un viatge a l’Alguer.

Rafael Caria

Acabo de llegir Poesia completa (Adesiara), de Rafael Caria. Ho he fet donant-me tot el temps del món, com aquell qui menja grans de raïm a poc a poc, una tarda d’estiu, cap al tard. He demorat la lectura perquè de tant en tant aturava l’esguard en versos que m’evocaven, i de quina manera, alguns dels paisatges, geogràfics i mítics, de l’Alguer i de l’illa de Sardenya en general. Que, segons es diu, és més antiga que la península itàlica, geològicament parlant.

El viatge que vam fer a l’Alguer i a l’illa de Sardenya el juliol del 1999 em va causar una fonda impressió. D’aquella estada en la qual vaig descobrir les impressionants edificacions megalítiques que poblen l’illa, els nurags, així com les petges fenícies en terra sarda en els santuaris-cementiri anomenats tophets, (llocs on s’enterraven els nadons oferts als déus púnics), van sorgir les proses que componen Lletres sardes, que vaig incloure a Com un despertar de la memòria (2006). Aquestes proses havien estat publicades un temps abans a la revista L’Alguer, amb uns mots d’introducció d’Antoni Nughes, cap de redacció de la revista, autor del Diccionari català de l’Alguer i continuador de l’escola de català Pasqual Scanu.

Té raó, Antoni Nughes, quan en el seu text d’introducció escriu: «En qui trepitja aquestes terres i entra en contacte amb aquest món misteriós, ple de realitats i imatges mil·lenàries, però encara vives, suscita sempre emocions úniques». Ara, aquestes imatges mil·lenàries (encara vives, però per quant temps?), les he recuperades mercès a la lectura dels poemes de Rafael Caria. S’entén tan bé el dol del poeta que va veient no tant com el temple romà d’Antas o les pedres mil·lenàries dels nurags corren el perill d’esmicolar-se amb el fregadís del temps, sinó el dol que li provoca observar el lent declinar de la llengua dels seus avantpassats, i que Rafael Caria, amb un enamorament radical, manté dempeus a través de la seva poètica fulgurant com cristalls travessats per la llum del sol alguerès.

Esper sol que sobrevisquin les paraules, així titula Rafael Caria un dels seus poemes on lamenta tantes coses perdudes o a punt de perdre’s: On són les mates/ de murta,/ d’arboix/ i romaní,/ que no hi veig/ fulles/ ni pardals? Aquell juliol a l’Alguer, un capvespre de blau intens assuatjat damunt dels nostres caps pel blanc resplendor de la lluna, els amics acabats de fer ens van oferir, hospitalaris, licor de murtra. És dolç i espès, amb transparències de mel. Que no es perdin les mates de murtra! I que no es perdin tampoc les paraules just perquè/ l’últim poeta/ pugui escriure’n/ la fi/ en un epitafi.

Les paraules són les pedres vives d’una llengua. Per això cal dir-les, escriure-les, recitar-les, cantar-les. Publicar Poesia completa, de Rafael Caria (L’Alguer, 1941-2008) ha estat un encert. És necessari inserir en el panorama de la literatura catalana del segle XX l’aportació de la literatura escrita en el català de l’Alguer. En aquesta edició s’hi ha aplicat a fons el professor August Bover, que ha escrit uns mots d’introducció al treball poètic de Caria, a qui va conèixer i tractar, i que mostren també als lectors interessats la trajectòria vital i acadèmica d’aquest filòleg, activista i figura cabdal de les lletres alguereses. Autor d’un nombre considerable de treballs d’història, de cultura i llengua catalana a l’Alguer, Rafael Caria va ser fundador i director de l’anuari científic Revista de l’Alguer (1990-1999). L’edició de Poesia completa de Rafael Caria inclou un CD amb cançons de Caria musicades per Matilde Salvador i Manuel Garcia Morante, interpretades per la soprano Eulàlia Ara, acompanyada al piano per Tània Parra. Un altre encert editorial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris