Lee Miller. Surrealisme a la Miró

6.11.2018

La Fundació Miró ens ofereix una mirada al surrealisme a la Gran Bretanya, centrada al voltant de l’obra i la personalitat de la fotògrafa americana Lee Miller, una de les muses i protagonistes d’aquest moviment artístic.

Autoretrat Nova York 1932   Lee Miller

A través de la mirada de Miller es presenta a la Fundació Miró la mostra “Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya”, comissariada per Eleonor Clayton i amb la col·laboració expressa de responsables de la Fundació.

La forta personalitat de Miller va fer que participés activament en aquest moviment artístic, nascut al segon terç del segle XX, i tingués contacte directe amb alguns dels seus protagonistes més destacats. Així va compartir vivències, entre molts d’altres, amb fotògrafs com Man Ray o Dora Maar, intel·lectuals com Breton i Cocteau, o pintors i escultors com Picasso, Dalí o Penrose. És a partir del trajecte vital de l’autora, en el període comprès entre el 1930 i el 1945, com l’exposició explora la introducció del surrealisme a la Gran Bretanya.

S’hi presenten gairebé dues-centes peces: moltes fotografies de Miller, però també fotografies d’altres autors, cartells i publicacions, dibuixos, pintures i escultures que d’una o altra forma varen exhibir-se a l’Anglaterra d’aquells anys en diferents àmbits i espais culturals on es va difondre l’art surrealista.

Nascuda el 1917, Lee Miller va iniciar la seva carrera als EEUU treballant com a model del reconegut fotògraf Edward Steichen. El 1929 va arribar a Paris amb la clara intenció de convertir-se en ajudant del fotògraf surrealista Man Ray, el treball del qual l’havia fascinat. Va acabar essent la seva parella i en va rebre, sens dubte, una influència estètica decisiva. Es diu, fins i tot, que la famosa tècnica de solarització de Ray va ser deguda a un error accidental en un procés de revelat comès al laboratori per la mateixa Lee.

En el primer dels set àmbits en que està organitzada l’exposició es poden veure alguns dels seus nusos que ens evoquen clarament la famosíssima fotografia “El violí d’Ingres” que Man Ray va realitzar l’any 1924.

Nu inclinat cap endavant Paris c.1930. Lee Miller

El fil conductor de Miller segueix present en el segon àmbit en el que es presenten una sèrie de pintures que es varen exhibir a la primera exposició del surrealisme organitzada a Londres el 1936 per Roland Penrose, un artista que amb el temps esdevindria amant primer i marit després de la fotògrafa. Entre les obres es pot esmentar un famós quadre El filòsof, de Giorgio de Chirico, i també una pintura del mateix Man Ray del 1934 – A l’heure de l’Observatoire – Les amoureux“- en el que els llavis vermells de Miller sobrevolen i dominen el paisatge.

“A l’heure de l’Observatoire – Les amoureux“ Man Ray

La vida de Miller segueix a tot ritme. L’any 1932 retorna a Nova York on obre estudi propi i després de casar-se amb un home de negocis egipci resideix a El Caire fins el 1937. Llavors torna a Europa i Robert Penrose la convida a incorporar-se a una trobada amb un grup d’artistes que es reuneix a Cornualles. Allí comparteix l’estada amb personalitats com Paul Eluard i la seva dona Nusch, Max Ernst i Leonora Carrington, entre d’altres. Les relacions establertes aquells dies marcaran les seves amistats pel futur. A aquest període està dedicat el tercer àmbit en el que podem veure novament tot un seguit de fotografies que documenten aquell periode tan profitós, entre elles la que jo anomenaria el seu “dejeuner sur l’herbe” fotogràfic.

Picnic (Paul and Nusch Eluard, Roland Penrose, Man Ray i Ady Fidelin). Lee Miller 1937

El recorregut continua en una quarta sala dedicada a l’exposició Surreal Objects and poems que Penrose va organitzar a Londres el 1937. Se’ns mostren aquí una sèrie d’objectes de marcat caràcter surrealista entre els que destaquen la màquina d’escriure que té claus en lloc de tecles o el telèfon de Dalí en el que l’auricular té forma de llagosta.

Miller hi va presentar una particular escultura titulada “Le baiser”, una ma de maniquí amb un braçalet fet a base de dents falses.

Es dediquen també espais a la revista London Bulletin, que entre els anys 1938 i 1940 va ser el nucli central de l’activitat surrealista britànica, i a la darrera exposició que va tenir lloc just al començament de la Segona Guerra Mundial que suposaria una dispersió de les activitats d’aquest focus surrealista. Hi veiem, entre d’altres, obres d’Henry Moore, Penrose i fotografies dels viatges de Miller a Líbia i Egipte.

De la resta de l’exposició destaquen especialment les mostres del treballs de Miller en el període de la guerra (1940-1945). D’una banda la fotografia publicitària de moda per encàrrec de la Revista VOGUE que destil·la en tot moment la seva concepció surrealista de la imatge. Sorprèn en aquest sentit com mitjans de comunicació convencionals incorporessin en les seves pàgines promocionals postulats estètics tan poc convencionals.

Articles de bany Vogue Studio 1941.  Lee Miller.

D’altra banda es presenten també mostres de les fotografies de guerra que Miller va fer també per VOGUE en incorporar-se als serveis gràfics de l’exercit americà que la van portar a cobrir, entre d’altres fronts el desembarcament de Normandia i l’entrada dels aliats als camps de concentració nazis.

Finalment, abans de deixar la fotografia a finals dels anys cinquanta, Miller va participar com a comissària i artista en una exposició sobre el rostre humà a la que es dedica el darrer àmbit de l’exposició.

Des del 1949, l’any en què es va retirar amb el seu marit a una granja a Sussex, només va practicar ocasionalment la fotografia que en bona mesura va ser substituïda per una intensa activitat com a cuinera i amfitriona dels seus amics. Una evolució que m’ha recordat, en certa manera, la trajectòria de la nostra Joana Biarnés que, després de la seva breu però brillant carrera de foto periodista, va trobar també un nou destí en el seu refugi-restaurant d’Eivissa, que visitaven també els seus amics quan passaven per l’illa.

L’exposició, seguint les passes de Miller, permet a l’espectador fer una incursió molt variada en el món del surrealisme, un moviment que, després del seu moment àlgid els anys trenta i quaranta del segle XX, va deixar una petja indeleble en la cultura i l’estètica posteriors.

Podeu consultar horaris de visita de l’exposició “Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya” al web de la Fundació Miró.