L’Avui a Noruega

11.01.2014

S’ha estrenat a La Seca-Espai Brossa l’obra ‘Norway Today‘, de l’autor noruec Igor Bauersima. Dirigida per Àlex Mañas i interpretada per Joan Carles Suau i Mariona Tena. Alba C. Coll no s’ho ha volgut perdre.

Joan Carles Suau i Mariona Tena a Norway Today, d'Igor Bauersima, dirigida per Àlex Mañas a La Seca

 

Tot ho inicia la Julie escrivint en un xat, sola i des de casa seva. Ella ens mira a nosaltres, habitants del mateix xat i còmplices de la seva solitud. Ho té ben clar, el seu objectiu és suïcidar-se, i vol compartir aquest moment únic amb algú altre encara que -o precisament per això- sigui un desconegut. L’August no triga en reaccionar, el discurs de la Julie li ha arribat a l’ànima i s’hi ha sentit tan identificat que ha tingut la necessitat de fer realitat la fi que des de sempre havia estat planejant. Un cop es troben en el punt estratègic on tindrà lloc la seva mort, la profunda solitud en la qual tots dos estaven immersos es transforma en la companyia d’algú que es troba en la seva mateixa situació, incapaç de jutjar i molt capaç d’estimar.

Més enllà del tema del suïcidi, Norway Today ens exposa com en una situació límit, sabent que el final és imminent, un és capaç de deixar-se anar, viure el moment i no preocupar-se per res del que la societat o un mateix s’imposa. Tots dos protagonistes se senten pressionats pel seu entorn, que els cohibeix, i només se senten completament lliures en solitud. Malgrat tot, trien dur a terme el pas que ells consideren més important en companyia d’algú amb qui es puguin sentir reflectits. Aquest algú és completament desconegut, ja no només pel fet que no es coneguessin més enllà que virtualment en un principi, sinó perquè durant totes les hores que passen junts no són capaços, malgrat les preguntes de l’un i de l’altre, de parlar de qui són realment i es refugien en l’anonimat. I, no ens enganyem, no és una història d’amor. Es tracta de l’alliberament que la mort suposa per a dues persones que estan cansades de viure, de l’eufòria que implica haver estat capaç d’arribar a un punt tan desitjat i temut alhora. Es tracta de la necessitat de compartir i sentir aquest moment al màxim, perquè al cap i a la fi serà l’últim, i ja no hi haurà marxa enrere. La història és commovedora, permet comprendre quins poden ser els motius que porten a una persona a suïcidar-se, així com a observar la reacció que hom pot tenir en un lloc i un moment on el temps i l’espai han desaparegut i els propis actes ja no tindran conseqüències.

Tot i així, l’espectacle tenia alguns detalls que trencaven l’atmosfera que els actors creaven, com ara certa imperfecció a l’hora d’enllaçar una escena amb una altra. Un dels més cridaners era la projecció de dibuixos fets amb Paint al mur. Si una cosa té el teatre és la imaginació de l’espectador, de manera que es poden buscar mil maneres perquè el públic interpreti que els personatges són davant l’abisme, a la tenda de campanya o a qualsevol altre lloc, sense la necessitat de recórrer a solucions més aviat pròpies d’un monòleg còmic. I amb això no defenso que Norway Today hagi de ser representada amb un to exageradament dramàtic, ni que els tocs d’humor hagin d’eliminar-se perquè estic més aviat a favor que l’humor hi sigui. Però s’ha de saber utilitzar i triar el moment per tal que el missatge acabi arribant en la seva màxima expressió.

Malgrat tot, es tracta d’una obra que convida a reflexionar i a desfer prejudicis. El diàleg és dinàmic i, tot i que hi ha punts on els actors no estan al cent per cent, acaben transmetent el cúmul de sensacions contradictòries que els personatges pateixen.

Podeu descarregar-vos el dossier de premsa aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris